Passa al contingut principal

De lectures electròniques



A diferència del que deia en aquesta entrada, finalment em vaig comprar un lector de llibres electrònics. Després de mirar diversos models, em vaig decidir per aquest, que vaig comprar a Polònia, encara que el mateix model es ven en altres països amb un altre nom. I n’estic molt satisfet. Ja hi tinc una biblioteca considerable, malgrat la poca oferta que encara hi ha en algunes llengües, com per exemple, en català. L’altre dia, llegint un informe sobre els llibres electrònics publicat a Polònia, vaig veure per una banda sorprès que aquest país és el segon en oferta d’aquest format darrere dels Estats Units. Per una altra banda, no estava tan sorprès, potser perquè ja m’havia acostumat a comprar molts llibres electrònics en polonès. L’oferta és admirable, hi ha llibres que apareixen fins i tot abans en format electrònic que en format paper. Evidentment, hi ha encara editorials una mica renitents a aquest format. Però, en general, no es pot comparar, ni de lluny, amb l’oferta que hi ha en català o en castellà. També s’ha de tenir en compte un altre aspecte, malgrat que, quant als llibres electrònics, aquí l’IVA té el mateix problema que a Espanya, són realment molt més barats. I d’aquesta manera, paga la pena de comprar. Una altra qüestió és el sistema de seguretat, la pressió dels lectors ha estat tan gran que la majoria d’editorials ha decidit suprimir el sistema DRM, i utilitza una marca d’aigua, solució que no és gens invasiva. 

Per a algú que està sempre fora, en algun lloc, la solució del llibre electrònic és idònia. Es pot comprar, a milers de kilòmetres de distància, un llibre i començar a llegir-lo en aquell mateix moment. Per això, l’oferta també s’ha d’ampliar, i els preus han de ser més racionals. A tall d’exemple, explicaré que em volia comprar el darrer llibre de Joan Margarit, però el preu era exactament el mateix que en format paper. Uns 16€ per un llibre de poesia és, mirem-nos-ho com vulguem, un preu elevat, i encara més si és en format electrònic, ja que no tens aquí els avantatges del paper, més evidents en el cas de la lectura de poesia. 

Un altre entrebanc amb què m’he trobat quan he volgut comprar llibres en català en format electrònic és que t’has de trobar al país de venda del llibre per poder-lo adquirir i baixar-te’l. No en sé treure l’entrellat, a què treu cap oferir un llibre que només pots comprar al lloc d’origen? Després, quan aquest format ja sigui molt més estès, començaran les lamentacions. I el millor perquè aquestes no apareguin és posar fil a l’agulla i començar a pensar de manera efectiva en com poder entrar de la manera menys dolorosa en aquest mercat que és cada cop més important. A Polònia ho han entès, i tant la situació com les previsions no són pas negatives.

Comentaris

David ha dit…
Jo encara no m'hi he decidit. N'entenc els avantatges i els has exposats molt bé, però no ho acabo de veure clar. Ara, pel que veig aquí estem com sempre a la cua de tot el que tingui a veure amb la lectura. Veig sentir que algú deia que la Llibreria Catalònia havia tancat perquè la gent cada cop compra més llibres digitals. No és cert: ha tancat perquè en aquest país no es llegeix.
Salutacions.
Xavier ha dit…
Hi estic completament d'acord, amb el que dius al final. Que la Catalònia tanqui m'ha sabut molt greu, però no crec que sigui perquè la gent cada cop compra més llibres digitals. És possible que en un futur en sigui alguna de les causes, però crec que és un futur molt llunyà. A banda, com també es diu a l'entrada, l'oferta que hi ha en català o en castellà encara és insuficient i ara per ara no crec que pugui fer trontollar res. La gent que llegeix, ho seguirà fent, i seguirà comprant llibres en format paper. Els dos formats coexistiran. Jo mateix no he deixat de comprar llibres en format paper pel fet de tenir lector de llibres electrònics. De fet, fins i tot hi ha llibres que els tinc en tots dos formats. Davant d'aquesta nova situació sorgeixen molts dubtes i incerteses, i de vegades discursos apocalíptics que no tenen massa fonament. El principal problema, com molt bé dius, és que la gent no llegeix. Per aquí hauríem de començar.
Salutacions i gràcies.
Jo tampoc no he fet encara el pas al llibre electrònic, però estic convençudíssim que és un pas endavant, com ho han estat moltes de les noves tecnologies. Comparteixo la teva opinió, Xavier: els dos formats conviuran molt de temps, i sempre hi haurà qui (com jo mateix) s'estimarà més llegir un llibre de poesia en paper, però en canvi li serà més còmode llegir una novel·la o un assaig digitalitzats.
Un altre punt a favor del llibre electrònic: la possibilitat de publicar moltes coses que els editors en paper no gosarien publicar mai per por de vendre pocs exemplars i tenir pèrdues. I si hi afegim que podem accedir a milers de tesis doctorals, em sembla que, definitivament, hem d'optar per la virtualitat: cal que tinguem la capacitat de mirar cap al futur: la música enregistrada no va suprimir els concerts, ni la televisió va acabar amb el cinema. És una qüestió d'adaptació al progrés, almenys quan és positiu.
I perdoneu el rotllo!
Xavier ha dit…
Estimat Albert,

Estic d'acord amb molts dels plantejaments que has apuntat. La possibilitat que s'ampliïn fronteres de lectures i que puguem accedir a textos que fins fa poc eren molt difícils d'aconseguir és immensa. Quant a publicar textos literaris molt poc rendibles en el mercat econòmic, això pot representar una autèntica revolució, ja que modificarà radicalment una sèrie de rols als quals estàvem acostumats. El paper de l'editor, del crític, del lector... Poder ser publicat en paper encara representa prestigi, rellevància, existir en el món literari. Hi haurà d'haver, lògicamente, una sèrie de filtres de la qualitat d'una obra. I aquí ens haurem de tornar a replantejar tot el sistema actual. I finalment, hi ha la qüestió dels drets d'autor, un tema del qual encara no havíem parlat. Sembla com si el món digital signifiqués directament gratuïtat de tots els continguts. I en això, evidentment, no hi estic gens d'acord. Una persona inverteix el seu temps i el seu esforç en fer un producte determinat, i si el vull, l'he de pagar. I això ho ha d'assumir tothom.
Molts debats s'estan obrint, però crec que si hi hagués sentit comú i bona voluntat per part de tots, es podria arribar a solucions satisfactòries.

Entrades populars d'aquest blog

Nou visions

NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és

L'auditori de Görlitz

Des de fa un parell de mesos, es pot trobar el darrer llibre que he publicat, L’auditori de Görlitz , editat conjuntament per Adia i Cafè Central. En Pau Vadell i el Toni Clapés han fet una feina excel·lent, i els agraeixo tot l’esforç que han fet. Cal dir que el llibre existeix gràcies al Toni, va ser ell qui em va convèncer que, d’una petita conferència que havia escrit, en tragués un llibre d’assajos. Aquesta era la primera intenció, però quan estava escrivint el text m’encallava contínuament, m’havia posat molts impediments jo mateix (no havia de ser amb to acadèmic, havia de tenir una unitat). El llibre no avançava, no volia seguir per aquell camí. No va ser fins que vaig fer un petit viatge a Ustro ń, i en aquella vall i les muntanyes del voltant tot es va desencallar, la qüestió no eren els impediments, sinó alliberar-me d’aquests. Així que van començar a sorgir idees i fragments i poemes i relacions que s’anaven enfilant les unes amb les altres per tenir una idea general, pe

Hivern de Hammersmith

Amb la poesia, el lector sempre troba noves veus, nous descobriments que el poden sorprendre. Des que llegeixo poesia que he tingut aquesta sensació. Cosa que no em passa amb la narrativa. Com si la narrativa de descoberta s’emmarqués en una època concreta, fins que un arriba a la trentena. Fins que s’ha arribat a llegir moltes novel·les, noves maneres de narrar el món, d’explicar-lo, d’identificar-lo. Però que després s’esgoten. No pas perquè no apareguin nous autors, ja que cada dia en podem descobrir, sinó perquè sembla que el nostre pensament percep com una mena d’esgotament de les fórmules. Després, el lector rellegeix aquells autors que el van colpir en la joventut. No vull pas dir que un no se sorprengui davant de noves novel·les, no, és clar. A mi m’han encantat darrerament les novel·les de W. G. Sebald, o 2666 de Roberto Bolaño (la cinquena part de la novel·la és una autèntica obra mestra). Però no experimento les mateixes sensacions com quan llegeixo algun poeta acabat de des

Czesław Miłosz. Tierra inalcanzable

Acaba de sortir a les llibres una nova antologia de poemes de Czesław Miłosz que he traduït al castellà. L'editorial que la publica és Galaxia Gutenberg i recull una àmplia mostra de la poesia de l'autor polonès, un dels poetes més importants del segle XX. N'he fet també la selecció i hi he escrit un pròleg. Aquesta edició té força diferències en relació a l'antologia del mateix autor que vaig traduir al català ara fa uns anys. En primer lloc, abraça des del primer llibre que va publicar fins al darrer, ja pòstum, és a dir, des de 1930 fins a 2006. Inclou poemes com el sensacional Orfeu i Eurídice , que va escriure arran de la mort de la seva segona dona, Carol Thigpen, i que es va publicar l'any 2002. La selecció és també diferent. En conjunt, un volum de més de 430 pàgines en què he treballat últimament. El fet d'haver-lo traduït anteriorment no representa en cap instant una facilitat, ja que cada llengua demana les seves pròpies estructures. Però sí que he de

Dispersió (3)

Elaine Feinstein 3 En terres musulmanes, els refugiats foren benvinguts. Maimònides al Caire, mercaders a Bagdad, convidats a Istambul, venien catifes turques en una plaça que el Soldà construí per a ells. Hi havia gots de te dolç per als clients. A casa, les taules parades amb prunes inflades i herbes aromàtiques, mobles amb marqueteria de mareperla, i les xemeneies amb teules blaves d'Iznik. Composicions matemàtiques, i un culte simple : jueus i musulmans visqueren a tocar en l'Imperi Otomà tot i que els jueus eren ciutadans de segona. D'Esmirna vingué el fals messies, Shabtai Tzvi. Va seduir els fidels des d'Amsterdam fins als shtetls de Lituània, fins que vengué la seva pròpia vida amb apostasia. Molts dels seus seguidors es convertiren a l'Islam; alguns d'ells eren donmeh, cripto-jueus. I inventaren noves històries per a Karagoz, l'astut titella d'ombra en un teatre de fantasmes.

Vermeer pinta

Els títols dels poemes sempre juguen un paper fonamental. En alguns casos, com en aquest poema de Jarosław Klejnocki ens creen unes expectatives a partir de les quals la construcció del poema es veu des d'un angle concret. I la llum pot apuntar en una altra direcció. VERMEER PINTA Ah, com t’envegen les teves amigues Vermeer personalment et pinta en el seu estudi clar ple d’estris estranys així que t’hi sents incòmoda: tantes hores en la mateixa postura sota un immens mapa de disset províncies en silenci amb una fanfàrria un pesat llibre i una corona que t’estreny les temples. Sol et sap greu que no et permeten quedar-te aquestes vestidures blaves tan maques, però no hi pateixis per sempre ja és teva, fins a la fi del món. I milions d’ulls t’observaran, et miraran embadalits indiferents distrets amb impaciència amb enyorança amb amor. Encara no ho saps però però realment ho notes després de tancar els ulls tímidament noia que et meravelles. Quina tranquil·litat quina innocència enc

Alçava barricades (1)

Anna Świrszczyńska (1909-1984). Publica el primer llibre l'any 1936: Poemes i prosa . Els poemes que presentem pertanyen a un dels seus reculls més coneguts: Alçava barricades , publicat en 1974, en què relata els fets de l'Alçament de Varsòvia a través d'una recerca en la forma poètica. Segons Czesław Miłosz, el seu gran valedor tant a Polònia com als Estats Units, aquest llibre “és un testimoni que ningú més ha lliurat, amb l'excepció de Miron Białoszewski al Diari de l'Alçament de Varsòvia . Tant en la poesia polonesa com en la poesia mundial aquest poemari ocupa un lloc d'excepció com un reportatge poètic dels fets que han constituït una de les grans tragèdies del segle XX”. PENSAVEN QUE HAVIA MORT Pensaven que era jo qui havia caigut a la cantonada del carrer per les bales. Es posaren a plorar. Vaig córrer vers la que havia caigut, me la volia endur, però ja havia marxat. Va quedar un cos que s'assemblava una mica al meu, i que ja no tenia por de les b

Tolstoi

Arribar a la senzillesa i a la màxima expressió com ho fa Leopold Staff en aquest poema requereix anys, i també saber deixar anar llast. TOLSTOI Tolstoi escapava de la tristesa, ho tenia tot, per tant, no tenia res. Vaig feliç en la calitja dels camins, propietari de la meva ombra.

Edvard Munch, New Snow in the Avenue

Szymon Słomczyński va néixer l’any 1988. Va publicar el seu primer llibre de poemes l’any 2013, que va resultar ser tota una revelació de la nova poesia. Va quedar finalista del premi més important de la literatura polonesa, el Nike (a Polònia tots els premis que tenen entitat són a obra publicada, dir que no mereixen cap mena de consideració els premis a obra no publicada és ser molt benèvol), i també va guanyar el premi al millor debut poètic. Des d’aleshores, ha publicat dos llibres més. Actualment, viu a Cracòvia. Aquest poema pertany al primer llibre que va publicar. EDVARD MUNCH, NEW SNOW IN THE AVENUE D’aquí a no res marxaran – els han enxampat amb el pinzell abans de separar-se (o se’ls han imaginat). Els liles conflueixen a dalt del quadre, i aquells dos al llindar parlen de l’hivern (passarà? Durarà encara?) El sol és de color de cirera (ho sé, estic mirant l’original), la neu s’estén inerta. Si no passa res, què fa que t’emocionis i que t’obliga a

Una petxina de les vacances

Vaig conèixer Stanka Hrastelj al Festival de Vilenica d’enguany. L’últim dia em va regalar el seu llibre de poemes Senyor, tenim alguna cosa per donar-vos (2009). I el viatge de retorn amb l’avió era com estar en dues esferes, en l’aire i en les profunditats d’aquest gran llibre. Aquest és un dels poemes que conté. UNA PETXINA DE LES VACANCES Les notícies tristes són com petxines, cada any algú en porta de les vacances i de sobte són per tot arreu. Canvien les imatges, canvien el pols dels dies i l’api obligatori al voltant vol influir en la nostra relació amb el món; però, mama, mai res no serà fàcil. El pa de pessic queda sense tocar i cessa la llum dels teus ulls. Ja tenim el vespre aquí, l’ocàs ens esbandirà del teu pit.