Intento treballar. Però des de la finestra m'arriba el soroll de les màquines que aquí utilitzen durant tot l'estiu per segar la gespa. Deuen tenir un motor fet expressament per molestar els habitants. I això pot passar a qualsevol hora del dia, especialment al matí, quan un vol descansar. Fer-ho ara, a dos quarts de cinc de la tarda, amb el bat de sol que cau i una temperatura superior als 30º (sí, aquí també fa molta calor de tant en tant), indica un nivell molt alt d'irreflexió. El soroll d'aquests estris és com milers, milions d'abelles que s'hagin ajuntat. Entra en la ment com un trepant, de manera directa. I ja no t'abandona. I en un moment, m'ha fet recordar un poema que vaig escriure i on vaig introduir el motiu de les màquines de segar, que formen ja part del paisatge a Polònia.
PASSEIG NOCTURN
Després de la pluja ve l'olor de l'herba,
a l'endemà la tornaran a segar, l'olor
serà més intensa. A la força, una conquesta
d'una fortalesa massa temps assetjada.
Al final un s'ha de lliurar. A l'enemic?
Embriaga't de l'olor, com en una nit
massa llarga, vençuda pels primers raigs
de sol que il·luminen les taques del camí.
Indecises pauses per seguir fent tentines
cap a casa. El verd de la gespa que et guia.
El soroll de les màquines de segar, sense
deixar-te ja adormir. Lluny són les albes
on els ocells desperten el cos nu al costat.
No tens ja ni gènere literari com a base.
Perds el partit contra la imaginació.
Així és l'estiu. Un matí on el somni és
balder. Les màquines brunzint, abelles
embogides. El sol marcant clapes sense
sentit. La gespa que guia com una estrella
fugaç. La marca d'un cos al llit. Imaginada.
Comentaris