abcd xavier farré

Traduir Marjan Strojan significa en tot moment endinsar-se en un terreny que sempre és desconegut. És un poeta que té diferents tons, i que els va explotant de manera molt personal en cada nou llibre, en cada poema. I, de vegades, la sintaxi obliga a fer canvis per salvar part del sentit. No obstant això, quan s’arriba al resultat de poder-lo entendre, de poder-lo fer accessible en una altra llengua, els guanys que s’obtenen superen tots els esforços. PER PRIMER I DARRER COP Estic commogut per les meves mans. Els ulls, massa cansats; els braços, massa estrets per al dia. Sento, just quan els tanco, com m’apareixen paisatges al cap. Coberts d’herba, de boscos, entrecreuats per rius, de camins sembrats de ciutats, on, lluny de l’Est, ja s’encenen els llums i cap a mi roden les seves estrelles, per primer i darrer cop. Som en un pont d’una de les ciutats. La nit ens plou als cabells. Resistir fins demà en el propi cos.

Intento treballar. Però des de la finestra m'arriba el soroll de les màquines que aquí utilitzen durant tot l'estiu per segar la gespa. Deuen tenir un motor fet expressament per molestar els habitants. I això pot passar a qualsevol hora del dia, especialment al matí, quan un vol descansar. Fer-ho ara, a dos quarts de cinc de la tarda, amb el bat de sol que cau i una temperatura superior als 30º (sí, aquí també fa molta calor de tant en tant), indica un nivell molt alt d'irreflexió. El soroll d'aquests estris és com milers, milions d'abelles que s'hagin ajuntat. Entra en la ment com un trepant, de manera directa. I ja no t'abandona. I en un moment, m'ha fet recordar un poema que vaig escriure i on vaig introduir el motiu de les màquines de segar, que formen ja part del paisatge a Polònia. PASSEIG NOCTURN Després de la pluja ve l'olor de l'herba, a l'endemà la tornaran a segar, l'olor serà més intensa. A la força, una conquesta d...

Enguany, les entrades al blog apareixen amb comptagotes. Les creacions surten en altres formats, als quals s'ha de donar preferència. Amb tot, intento iniciar una tornada, les entrades seguiran sent escadusseres. Fins a finals d'any. Però confio que les temporades de silenci siguin més curtes (m'acabo d'adonar que ha passat un mes llarg des de la darrera entrada). Torno amb un dels poetes més contundents de la seva generació a Europa. El poeta eslovè Aleš Debeljak. Aquest poema pertany al seu llibre Diccionari del silenci , publicat l'any 1987. LES FORMES DE L’AMOR, 3 Estàs cansat. La teva mirada palpa les coses. Se sent el respir callat dels fumadors i el repòs dels miralls. No coneixes ningú. Podria ser pitjor. Et basta la cadira baixa i la imatge d’un cap femení en la taca humida del paper a la paret. No tens por. Mai no tornaràs per ser un lector de breus poemes, un intèrpret de sonets. Moriràs sense haver esgotat totes les imatges de la realitat. N...

L'amic Víctor Mañosa em comunica que ha sortit una ressenya de Tierra inalcanzable al Babelia . Entro en l'enllaç . I en llegeixo el contingut. Només hi voldria fer una petita matisació. El crític comenta que bona part de l'obra narrativa i assagística de Miłosz ja s'havia publicat anteriorment en espanyol. Bé, potser la narrativa sí, ja que són molt pocs llibres. Però no pas l'assagística. Sembla que això hagi esdevingut un lloc comú, igual com el fet de pensar contínuament en esquemes polítics, i pensar que Milosz era només l'autor de La ment captiva , o que aquest és el seu llibre més important.  Evidentment, no culpo el crític. Ell mostra la informació de què disposa. El que es coneix en espanyol de l'obra assagística de Miłosz no arriba ni a un 10% de tot el que va arribar a publicar. No hi ha llibres d'una profunditat intel·lectual com La terra d'Ulro , o llegidors i a la vegada precisos per analitzar els signes del nostre temps com Visions ...

Fa un parell de dies, he tingut la grata sorpresa de trobar-me amb noves referències a l’antologia de Tierra inalcanzable . Al Babelia del dissabte, Francisco Calvo Serraller, de qui admiro des de fa molt temps tant la seva vasta erudició com la concisió de la seva ploma (per a mi, són els millors articles que es troben sempre al Babelia), va publicar un article a partir de les referències pictòriques de Milosz .  Per una altra banda, l’amic Eduardo Jordà m’envia un enllaç d’un article que va publicar al Diari de Mallorca . Amb Eduardo vaig tenir la sort de compartir una sèrie de converses molt interessants sobre Milosz arran de la traducció del poema Regal, un dels més coneguts del gran autor polonès. A tots dos, el meu agraïment i la meva admiració.

Sempre és agradable veure que altres persones reconeixen la teva feina. Especialment, com succeeix en aquest cas, quan prové d’una persona que admires i que respectes profundament. Álvaro Valverde és, al meu parer, un dels poetes espanyols més interessants actualment, m’hi sento molt proper quan llegeixo els seus poemes, que he anat seguint llibre rere llibre. Fa un parell de dies va penjar al seu blog un comentari que em va emocionar sobre l'antologia de Czesław Miłosz Tierra inalcanzable . El podeu llegir aquí . I de blog a blog. Des del meu li envio mostres del meu més sincer agraïment. Moltes gràcies, Álvaro.

Un nou poema de Dušan Šarotar , del seu darrer llibre de poemes, La casa del meu fill . Šarotar és un escriptor que cal tenir en compte, tant per la seva poesia com per la prosa. En ambdós gèneres, la memòria té una presència fonamental. HERÈNCIA Tot el que sents s’acumula en una herència, de la seva densitat relativa expressada en la unitat de l’invisible, com ara l’aire o el silenci, la solitud, en depèn l’acceleració, la velocitat de pas, d’un a un altre, de les grans paraules als fets, l’amor. Tot el que posseeixes s’esborra de la teva herència, el coeficient de la propietat és inversament proporcional a la velocitat de pas, així per exemple, la cobdícia, l’avidesa, l’enveja i la ignorància són tots valors, expressats amb un número negatiu, com els dominis. Al final queda sols la sensació, tal vegada no res, alguna cosa que sempre ens supera, això serà la nostra única herència, com una llum que s’encén en nosaltres quan al vespre apaguem el llum sobre el llit.

El festival Milosz que es va celebrar la setmana passada a Cracòvia, i altres obligacions que tenia (no s'hauria d'assistir o de col·laborar en un festival que s'organitza a la mateixa ciutat en què un viu o treballa) m'han deixat molt poc temps, i no m'han permès agrair tots els comentaris que he rebut per la publicació de l'antologia de Czeslaw Milosz apareguda fa poc a les llibreries. Així doncs, ho faig ara, moltes gràcies a tots pel suport i per les vostres paraules i espero que pugueu trobar en el llibre de Milosz algunes estones de bona lectura.

M'inquieten i em meravellen aquells poemes que mostren l'inefable sense explicitar-ho. Aquells poemes que expressen sempre una pèrdua, però, després de la lectura del poema, aquesta pèrdua es transforma en un guany. Ens descobrim amb un bri de coneixença que, com si fos a mercè de les bufades, es vincla en el nostre pensament. Potser per això, l'obra de Robin Robertson m'inquieta cada cop més. PASQUA, LIGÚRIA Un altre dia mirant com l’oceà es desplaça sota el sol; pins, glicines, llimoners. Enfosqueixo aquest paradís com un vent sobtat: fulles d’olivera, bufades a les seves esquenes, s’argenten en un filferro espinós; les càmeres fan clic en el mur. Tothom marxa cap a casa, i m’adono que no em puc fer a la idea de què significa això. Escolto els crits de les gavines i intento recordar. Quan fa que percebo que la llum no és l’adequada? Que alguna cosa dintre meu s’ha trencat? Dret aquí, sense notar res. Quan fa que estic marxant? No ho sé.

Com en cada literatura, la preferència per uns noms, per uns poetes, no n'exclou d'altres que pertanyen a la mateixa generació (o també a altres generacions). La literatura permet aquesta relació de poder quedar fascinat, d'emmirallar-se en autors de tendències molt diverses. Jacek Gutorow és un d'aquells autors en què trobo ressons propis que poden funcionar de vegades com a guia. NOVEL·LA La ficció avorreix. Però què en queda? L’olor dels gessamins a l’habitació a l’alba? Fins i tots els simples fets creen un argument, el final del qual significa una marca de mal temps. La llengua és un somni del qual et despertes en la llengua. O potser és a l’inrevés? Potser el somni és la llengua del qual despertem directament en el somni? Una neteja en la pluja que colpeja el seu text al vidre. Els gessamins es marceixen en la foscor. I la foscor és el cel reflectit en un prat després d’una inundació. Vine, mira el mirall que frega el camí – n’hi ha prou amb tr...

Un altre article sobre un poeta polonès a la revista digital La Nausea . En aquest cas, és la segona part sobre Mariusz Grzebalski .

Acaba de sortir a les llibres una nova antologia de poemes de Czesław Miłosz que he traduït al castellà. L'editorial que la publica és Galaxia Gutenberg i recull una àmplia mostra de la poesia de l'autor polonès, un dels poetes més importants del segle XX. N'he fet també la selecció i hi he escrit un pròleg. Aquesta edició té força diferències en relació a l'antologia del mateix autor que vaig traduir al català ara fa uns anys. En primer lloc, abraça des del primer llibre que va publicar fins al darrer, ja pòstum, és a dir, des de 1930 fins a 2006. Inclou poemes com el sensacional Orfeu i Eurídice , que va escriure arran de la mort de la seva segona dona, Carol Thigpen, i que es va publicar l'any 2002. La selecció és també diferent. En conjunt, un volum de més de 430 pàgines en què he treballat últimament. El fet d'haver-lo traduït anteriorment no representa en cap instant una facilitat, ja que cada llengua demana les seves pròpies estructures. Però sí que he de...

Un nou poema d' Ivan Kordić RECORDA Recorda-ho tot. Mira un altre cop la casa, el carrer, l’arbre. Inclina’t, acaricia l’herba com un gos, humiteja’t els llavis, no reprimeixis les llàgrimes. Fes aquest pas, alça la mà. Somriu, colpeja la paret amb el cap. Nota el dolor. Potser faràs això per darrera vegada.

Acabo de rebre un correu en què m’anuncien la mort del gra traductor del rus Josep M. Güell. El vaig conèixer personalment fa uns 8 anys, en ocasió d’una trobada que li organitzava l’Associació d’escriptors de Tarragona. Vaig estar xerrant diverses vegades amb ell, em delia per escoltar totes les anècdotes que enfilava sobre les seves experiències amb els llibres, i amb les persones, a l’antiga Unió Soviètica. I ara, ens queden les paraules en els llibres de Dostoievski, principalment, però també de molts altres autors russos. Un grandíssim traductor que, malauradament, ha estat una mica oblidat. Per a aquella trobada vaig escriure dos textos sobre Josep M. Güell, penjo aquí el més breu (no acostumo a penjar textos llargs al blog) com a homenatge al gran traductor, a la meravellosa persona que va ser Josep M. Güell. Ens veurem de nou a les pàgines que desxifraran els nostres ulls. *** “En posar-me a descriure els esdeveniments, recents i força estranys, que tingueren lloc a la nostr...

Nikola Madžirov (Strumica, 1973) és un dels poetes macedonis més importants actualment i un dels poetes europeus que està aconseguint més reconeixement. Ha guanyat diversos premis internacionals i també ha participat en festivals de poesia arreu del món. Té tres llibres de poesia publicats més dos volums de tries de poemes. Va ser també responsable de l’apartat de poesia d’un dels projectes literaris més interessants, la institució cultural Blesok , que publica revistes i llibres tant en format electrònic com en paper, amb una selecció de poetes excepcional. Madžirov també és assagista i traductor. QUAN ALGÚ SE'N VA TOT EL QUE HA ESTAT FET TORNA En aquella abraçada del racó reconeixeràs algú que se’n va a algun lloc. Sempre és així. Visc entre dues veritats com un llum de neó trement en un buit vestíbul. El meu cor col·lecciona cada cop més gent, fins que ja no són aquí. Sempre és així. La quarta part de les hores que estem desperts parpellegem. Oblidem les coses aban...