Vés al contingut principal

National Geographic

Katja Perat (1988, Ljubljana) ha estudiat Literatura comparada. Publica poemes habitualment a la revista Literatura des de 2007. Una autora que, a pesar d’algunes baixades de to, com en algun lloc d’aquest poema, ja es perfila com un nou poeta a seguir.

NATIONAL GEOGRAPHIC
           
Una mirada a la sabana, amb qui el temps ha estat despietat,
dóna la sensació que sobreviure no exigeix massa. L’spleen,
l’angoixa que ha renunciat a la responsabilitat per la seva
ansietat no transmet aquesta sensació.

Per casualitat, em trobo amb mi en el reflex de la televisió.
Penso: sóc vida que ha hagut de dur a terme un llarg
camí de l’evolució per poder-se mirar
en una imatge. Parlava amb mi mateixa.

Sóc tot un silenci. Les tasques amb què m’ha carregat
la vida, no les acompleixo. La sabana,
tot i que la veig falsejada, dóna la sensació
de vastes absències d’indecisions.

Ella és tota una evidència. I jo tot
un silenci. Una maldestra incomoditat
del privilegi humà. Tot un silenci
que no té por de la mort, sinó dels altres.

Sóc infeliç quan em repenjo al teu braç,
però sé que seré més infeliç els dies
que vindran, quan no em repengi del teu braç.
No sé per què la desafecció no deixa d’amenaçar,

potser a causa del capitalisme. I també és ben possible
que el capitalisme no tingui res a veure amb tot això.
El que compta és la música, el sexe i la comprensible
evidència de les zebres que travessen la sabana.

Tota la resta és un embull d esforços humans
i de nobles intencions que asfalten el camí a l’infern.

Comentaris

Vinyet Panyella ha dit…
M'agrada molt el teu bloc. Com ho haig de fer per subscriure-m'hi?
Xavier Farré ha dit…
Hola, Vinyet,
Moltes gràcies. Es pot fer marcant el punt rss que surt a la barra de l'adreça, o també a la dreta. Acabo d'afegir-hi un apartat on es pot fer directament la subscripció a les entrades o comentaris.
Gràcies de nou,
Xavier

Entrades populars d'aquest blog

Paul Éluard i Papers de Versàlia (III)

I aquest és el darrer poema que va aparèixer al número sobre Paul Éluard de Papers de Versàlia. Demà també penjaré aquí el text sobre Wrocław de què vaig parlar en la primera entrada d'aquesta sèrie sobre els magnífics Papers de Versàlia.

A «LA NUIT» de Capitale de la douleur
 Ce n’est pas la nuit qui te manque, mais sa puissance
No és la nit el que et manca, sinó el seu poder. No és el sol el que tens, sinó la seva llum que t’obligava a fer marrada en les línies que anava delimitant com una sèrie d’horitzons tancant-se cada cop que tenies la sensació d’haver-los atès. No tens horitzons, ni nits ni sol, només el silenci, el vent que et porta el seu nom, i aquell altre nom, i un nom més. És el poder dels noms el que tens per tornar-los al silenci.

Paul Éluard i Papers de Versàlia (i IV)

PARADA OBLIGATÒRIA

Era el 25 d’agost de 1948. Començava el “Congrés mundial dels intel·lectuals en defensa de la pau” a Wrocław. Abans del Congrés, i aprofitant l’avinentesa, havia començat a celebrar-se l’“Exposició de les terres recuperades”. Tot dins el control de les autoritats soviètiques. Els preus per entrar-hi eren astronòmics per l’època. Però les ciutats de Polònia esmerçaven esforços sensacionals per poder enviar-hi el major nombre possible d’autocars. Especialment de Silèsia arribaven allí amb una freqüència que avui provocaria enveja en qualsevol acte organitzat. Era la força del poder. I entre els convidats al Congrés, hi havia Paul Éluard. També Picasso, i Jorge Amado, i molts altres que es desvivien pel nou sistema. També cal esmentar la presència d’Ivo Andrić, quan les relacions entre Tito i Stalin ja estaven abocades a una ruptura. Estimat Paul, hi vas veure també Louis Aragon, o vau invocar el seu esperit? Hi ha fonts que diuen que hi va ser, d’altres, ho neguen…

Mon cosí Bubi

Crear tot un món amb un sol poema, fer que les referències agafin una densitat ben atapeïda, la història i la delicadesa de la descripció en consonància, i la dimensió metafísica. Aconseguir tot això a la vegada és a l'abast de pocs poetes. Per això, Janusz Szuber és un dels grans poetes contemporanis, un poeta exigent amb el lector; per això, Janusz Szuber no podrà entrar mai en cap mena de les llistes contemporànies. Potser aquesta és la tasca actualment de la literatura, poder arribar a quatre lectors, entrar en les seves consciències. Quatre lectors, no més (i no només). Amb la paciència d'un lent goteig que va foradant una roca. Sí, potser aquest és el camí, el de les gotes, a poc a poc, clap, clap, l'una rere l'altra. Sents com cauen?
MON COSÍ BUBI
Bubi, o sigui Caesar Roth amb l'uniforme de la Wehrmacht (una fotografia mida postal, al revers unes paraules de dedicatòria en lletra gòtica) amb una fesomia molt de nen, llargs dits de pianista, ros, un tipus nòrdic,…