TORNADES (II)
El
tren sempre ha estat el mitjà de transport que he preferit per
desplaçar-me entre ciutats. Et permet veure el paisatge d'una manera
diferent, no tens l'asfalt que s'estén en diversos carrils i que
sempre segueix endavant, i que talla la vegetació per poder existir.
Al tren veus tot el que t'envolta a un pam, a tocar, tens la sensació
que formes part del que veus, i no que te'n separen metres i metres
de construccions.
Però
no sempre ha estat així. Temps enrere, quan encara no havia marxat
dels sons que em defineixen, del paisatge que em marca la pell amb el
sol roent, el tren era el lloc de les lectures. He passat temporades
més o menys llargues fent el trajecte diari Tarragona-Barcelona, o
també molt sovint, de L'Espluga a Barcelona. I aleshores, en pic
pujava al tren treia el llibre que duia i ja no el deixava. De
vegades, alçava el cap, però no veia el paisatge, ja que estava en
el món de la imaginació o del pensament. La resta era absent, no hi
havia matisos de colors, la familiaritat eliminava qualsevol
percepció.
Ara,
cada cop que torno de Cracòvia pujo al tren. De l'aeroport a
Barcelona, de Barcelona a El Vendrell, i diversos cops el trajecte a
Barcelona. Sempre porto el llibre al damunt, el trec de la motxilla
i... miro el paisatge. No en puc apartar la vista. Exerceix un
magnetisme del qual no em puc, ni vull, alliberar. Tons terrosos, la
terra àrida, seca, i després, depenent de la ruta, el mar, el mar,
el mar que s'estén, els colors que es fonen, la gamma de blaus i
blaus grisencs, si és un dia rúfol, que s'allunya tant de la gamma
gris grisenca grisejant del cel a Polònia, i la vinya, la
resistència sota aquest sol despietat, camps de línies plenes de
caràcters com en la composició d'un poema xinès. I
em descobreixo en la sorpresa del meu propi paisatge, allà on he
nascut, on he crescut, tan propi i tan estrany que necessito tota
l'hora del trajecte, les hores de tots els trajectes amb tren per
fer-me'l un altre cop meu. Per habitar-hi de nou. Per saber que sóc
a casa i sóc fora de casa.
Quan
s'apropa l'estació on he de baixar, deso el llibre a la motxilla.
M'ha fet companyia mentre estava immers en altres lectures.
Comentaris
Un abrazo.