Un poema de Wojciech Wencel, sense els ressons religiosos tan marcats que moltes vegades constitueixen l'eix dels seus poemes. Però sí que trobem altres característiques de la seva poètica, l'absència de puntuació, per exemple, que obre el text a diverses lectures.
ELEGIA – ETERNITAT
La història de l’acompliment és una història trenada
rere el vidre en un cafè de províncies a l’hivern
els ocells van d’aquí cap allà sense descans
els borratxos desapareixen en la sèpia espesseïda
del fum que s’empassa un noi i una noia
en roba de pólvora amb una tassa de cafè
a la barra: callen inquiets i al cap d’una estona
la mà d’ell s’arrossega per un dit menut d’ella
un instant més i tot s’acabarà
no s’adormiran no moriran fins a la fi d’aquest món
quan perdin els noms difuminats en l’espai
evocaran els contorns de les seves ombres
Comentaris