Ja ho he comentat en altres ocasions, Karl-Markus Gauß és un dels millors
assagistes actualment. En el llibre Els
habitants de Roana se’n van plàcidament. Un viatge vers els assiris, els
cimbris i els caraïtes, ens
parla d’un dels seus protagonistes, un assiri, que forma part d’aquesta
comunitat minoritària a Suècia. Fuat recorre tota la primera part del llibre, amb
un final que provoca un calfred directe en el lector. Gauß és a la vegada un
excel·lent relator que sap com dur el fil i el temps de la narració.
Dedico aquesta traducció a l’Iban Llop, per les converses sobre llibres i llibreries que anem tenint al llarg del temps i en la distància.
«Estàvem asseguts a taula, menjàvem un estofat de pollastre amb patates amb agredolces espècies orientals, i parlàvem de la tècnica per construir les lleixes per als llibres. Fuat va fer el mateix que jo, construïa estanteries sota les escales de la primera planta i la seva experiència era similar a la meva: pensava que els grans espais que guanyava posant allí els llibres li durarien molt temps, però al cap de dos o tres anys ja tornaven a estar desesperadament plens. Li vaig explicar la història d’un escriptor amic meu que un dia, en una dèria incontrolada d’autodestrucció, i també amb una energia alliberadora, es va dedicar a posar ordre en els milers de llibres que havia anat acumulant al llarg dels anys, i els va anar agafant un a un fins que finalment es va decidir a quedar-se’n cent cinquanta, que eren els que l’havien de seguir acompanyant en la seva vida. Va vendre tots els altres per un preu ridícul a un antiquari sota la condició que aquell mateix dia aquell faria net de tota la seva biblioteca i amb un camió s’enduria la resta de la biblioteca. Alliberar-se de cop de les coses que havien estat importants per a un mateix i començar de nou li va semblar a en Fuat una cosa increïblement i perillosament estimulant. Després em va tornar a preguntar, mig esperançat i mig trasbalsat, si es podia ampliar aquella quantitat a una escala més suportable:
– De debò que es va desfer de tots els llibres i només se’n va quedar cent cinquanta?»
Karl-Markus Gauß, Els habitants de Roana se'n van plàcidament. Un viatge vers els
assiris, els cimbris i els caraïtes (2009)
Comentaris