Un descans en el blog, un temps per proveir-me de més llibres per encetar un altre any. Començo amb el darrer llibre que ha publicat Maciej Woźniak, un llibre que és encara més diferent als anteriors. Woźniak ha canviat quasi radicalment d’estètica, i s’acosta a una tendència massa acusada de la poesia jove polonesa on, de vegades, arribar a poder fer sentit d’un poema es fa molt difícil, amb referències que són llunyanes per al lector, per a qualsevol lector, encara que comparteixi llengua i espai geogràfic. El poema d’avui podria ser de frontissa, on ja apunta vers la nova direcció però on el sentit és encara possible. SONET NOIR Els idealistes decebuts, conduïts als baixos de la llengua, a un vestíbul amb finestres des d’on se surt amb un rebut com de la bugaderia ple de conceptes incomprensibles i d’assumptes per tornar a recollir-los, tot el que fan, ho fan a compte de la decepció en què se sumeix la galàxia amb tot el seu inventari, perquè en una finestreta amable ...