27 de nov. 2007

Secret


Fernando Pinto do Amaral (1960) és poeta, professor a la Universitat de Lisboa i crític literari. Ha publicat cinc llibres de poemes, el darrer dels quals és una recopilació Poesia Reunida (1990-2000).

SECRET

Aquesta nit he mort moltes vegades, a l'espera
d'un somni que vingués de sobte
i a les fosques dansés amb la meva ànima
mentre tu estiguessis conduint
el seu ritme ombriu en les tenebres del cos,
tota l'espiral de les hores que s'erigeixen
en el pou dels sentits. Qui ets tu,
promesa imaginària que m'ensenya
a desxifrar les intencions del vent,
la música de la pluja a les finestres
en el fred de febrer? L'amor
m'ha ofert el teu rostre absolut,
ha projectat els teus ulls en el meu cel
i ara em diu en secret una paraula:
el teu nom: aquella última veu de l'última
estrella a punt de morir
poc a poc embeguda en la meva pròpia sang
i la meva sang a la recerca del teu cor.

24 de nov. 2007

La dona de Lot


El tema de la dona de Lot és freqüent en la literatura. La relació, en la literatura catalana, del poema de Maria-Mercè Marçal que remet a Anna Akhmàtova és prou coneguda. El poema, en aquest cas, sempre actua com un símbol, i la identificació amb un personatge femení adopta unes dimensions universals. Aquesta és una visió del poeta suec Lars Gustafsson (1936).

LA DONA DE LOT

No és pas veritat que no
m'avissessin. Al contrari,
diversos cops em digueren
de no mirar enrere.

Se suposa que algú que pot veure
el final no en veu l'inici,
però jo ho vaig fer i sento com
els peus comencen a pesar-me.

Es tornen ara en vidre, la sal en mi,
i tan sols podré continuar uns
segons més. Per a alguns és difícil
no dubtar a l'últim moment.

Per a alguns és difícil no
fer encara una mirada enrere
i quedar-se per sempre en una ciutat
que, per aquesta raó, no existeix.

21 de nov. 2007

Extinció del dia, el Llibre de l'Espai


Zoran Bognar (1965, Vukovar). Des de 1993 viu a Belgrad. Ha publicat una dotzena de poemaris. El seu primer llibre va ser prohibit per un poema que criticava Tito. Va haver de canviar el títol del segon, United States of Yugoslavia.



EXTINCIÓ DEL DIA, EL LLIBRE DE L'ESPAI


Entre els murs d'arbres sens fi i
les llunyanies fonent-se en la nit,
entre el cel on espurnegen estrelles
més clares que el foc i la força
incommensurable sorgida de l'extinció
del dia, passen les estacions de
les nostres vides solitàries, i l'única
consciència que tenim és la de ser
viatgers cansats caminant tots junts
en els meandres del temps. ¿On és
el Llibre de l'Espai en què es consigna
que les muntanyes es refugiaran
en els cristalls dels grans de sorra?


19 de nov. 2007

Nou ull


Sibila Petlevska (Zagreb, 1964) és poeta, novel·lista, dramaturga. Una veu completament aliena a les tendències de la poesia croata contemporània.


NOU ULL


No hem esperat que la primera cigonya travessés
la teulada ni tampoc hem posat el niu a la xemeneia.
S'ha esvaït el temps de les sorpreses en què era
vàlida la regla que tot és nou per al nou ull.
Els morts s'alcen tranquils dels morts, la gent viu
sense ídols, la llibertat es du com un penjoll, no es mor
per ella més que per una altra cosa, de la sang s'obté
aigua, i la brea natural protegeix les orelles dels mots
i de la música. El temps i l'espai es presenten en un paquet.
Tots els nostres sentits, enrotllats en una bola per la por,
lentament es restableixen, igual com les corbes del cervell.
La vida flueix com un corrent. Hi és o no hi és: una o zero.
Hem après a compartir els sentiments que eren sols nostres
com un reflex a l'aigua: tants gots, tantes llunes al got.


16 de nov. 2007

Meravella

Aquesta meravella és el que veig des de la finestra de casa.




















I un poema de quan enyorava aquest paisatge:

SUITE DE QUATRE ESTACIONS

Hivern

L'estació de veritat, l'hivern
mai no s'apropa per aquests entorns.
Li queda massa lluny, i ja, cansat,
no ens deixa ni les restes del menjar.
Les fulles no es desprenen dels seus arbres
(ben bé podria ser a l'inrevés).
I t'és vedat imaginar figures
ocultes, teies consumides, números
en cerca de la forma original.
Encara menys imatges com llençols
després d'haver nevat tota la nit.
Res d'això. El paisatge no canvia.
Se't fa impalpable el cicle de la mort
i de la vida. L'ull sap com la ment
s'enganya, no li dóna cap visió.
El nom d'hivern es converteix en llarg
viatge, no pas físic, que la ment
ha alimentat amb quadres plens de trampes,
novel·les de germans traïts, batalles
frustrades quan semblaven a l'abast.
L'estació de veritat, l'hivern,
altre cop ha tornat a escapolir-se.
La primavera arriba sense fressa,
sense deixar cap marca, tot igual.
No és cap fill pròdig, més aviat sembla
que mai no hagi marxat de casa.

Dins Retorns de l'Est (Tria de poemes 1990-2001)

Plou en la negra nit


Edvard Kocbek (1904-1981), un dels més grans poetes eslovens del segle XX. Relacionat amb el moviment cristià d'esquerra i actiu políticament a Iugoslàvia. El 1951 se'l retirà de la vida política. El 1975, arran de la publicació d'una conversa amb Boris Pahor a Trieste, pateix una campanya de difamació que només es va veure alleugerida per la intervenció de Heinrich Böll. Es diu, però aquesta informació no l'he poguda comprovar enlloc, que era un dels candidats més ferms per guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any que el rebé Czeslaw Milosz.


PLOU EN LA NEGRA NIT

Plou en la negra nit, el món es va fent més petit,
estic dret, no em puc moure,
no sé qui em salvarà.

Arreu és igual de fosc, lluny,
el meu cor ja no sent escalfor,
tots m'han abandonat.

Tan sols vosaltres, oblidats, em quedeu,
us tasto lentament com una fruita amarga,
menjaré i viuré.

11 de nov. 2007

Pura poesia

Pura poesia. O una altra mena de traducció, si així ho voleu, perquè, al cap i a la fi, tot és traducció.



8 de nov. 2007

Tan sols la neu


Ryszard Krynicki (1943) poeta polonès nascut a Àustria. Traductor de l'alemany (principalment, Paul Celan i Nelly Sachs). Integrant del grup de la Nova Ona. És el director de la prestigiosa editorial a5, especialitzada en poesia.



POESIA VIVA


La poesia és com una transfusió
de sang per al treball del cor:
encara que els donants ja han mort fa temps
en inesperats accidents, la seva sang
viu, i fa estrangeres circulacions consanguínies,

i vivifica llavis estrangers.



TAN SOLS LA NEU


Tan sols la neu,
tan sols l'aigua i el foc,
tan sols la pesada terra i l'aire lleuger,
tan sols els elements mortals,
tan sols les coses mortes

són independents
de les seves obres i els seus actes


7 de nov. 2007

Part de la unitat


Igor Isakovski (Skopje, 1970), poeta macedoni. Director i fundador de la Institució Cultural Blesok, una de les més importants quant a la literatura dels països de l'antiga Iugoslàvia.


PART DE LA UNITAT

no hi havia fugida
de la terra
no hi havia signes, ni camins.
teníem la mort al coll
respirant com un gran ós famolenc
i estàvem
corrent descalços
a través del desert
a través de la terra.
no hi havia fugida...

així que vam començar a córrer
endins de nosaltres

allí et vaig trobar
hi havia les paraules
hi havia els sons
de la pluja i del riure

així que vam començar a córrer
amb ells en els nostres
cabells

vaig trobar una paraula:
“u.n.i.” part de la unitat
hi havia un tren nocturn al meu cervell
mentre pensava en
tu i la pluja i el riure
i u.n.i.

no hi havia fugida
fins que vam començar a córrer
endins de nosaltres i lluny
de la terra
per decapturar les nostres fonts
per alliberar la fe


5 de nov. 2007

Autoretrat feliç


Miron Białoszewski (1922-1983) poeta polonès inclassificable. Se'l considera dins el moviment de la “poesia lingüística”, però fins i tot aquesta classificació li queda petita.


AUTORETRAT FELIÇ

No penseu que sóc infeliç.
Estic content de pensar.
Penseu que estic content.


La consciència és un ball de l'alegria.
La meva consciència balla
davant una làmpara de pluja
davant l'escorça de la paret
davant una botiga de queviures amb una assemblea de cols
davant els llavis dels amics que parlen
davant la inesperada pròpia mà
davant la imperforada escultura de la realitat -
en la millor diversió en la pompa
i en l'excelsíssima devoció
del tot indivisible
la meva consciència balla.


i quan comenci el ball,
amb el costum de cada cabdell,
aniré al cel -
on no se sent res,
on he estat des de l'inici, abans de ser,
on seré fins al final, on no seré.
allí, una felicitat indescriptible.


...........

Això és tot.