19 d’oct. 2011

Una petxina de les vacances


Vaig conèixer Stanka Hrastelj al Festival de Vilenica d’enguany. L’últim dia em va regalar el seu llibre de poemes Senyor, tenim alguna cosa per donar-vos (2009). I el viatge de retorn amb l’avió era com estar en dues esferes, en l’aire i en les profunditats d’aquest gran llibre. Aquest és un dels poemes que conté.

UNA PETXINA DE LES VACANCES

Les notícies tristes són com petxines,
cada any algú en porta de les vacances
i de sobte són per tot arreu.
Canvien les imatges,
canvien el pols dels dies
i l’api obligatori al voltant
vol influir en la nostra relació amb el món;
però, mama, mai res no serà fàcil.
El pa de pessic queda sense tocar
i cessa la llum dels teus ulls.
Ja tenim el vespre aquí, l’ocàs ens esbandirà
del teu pit.

18 d’oct. 2011

Amb una paraula


Justyna Bargielska va néixer l’any 1977. Amb el llibre Dos Fiats (2009) s’ha situat com una de les poetes més interessants dels últims anys. És un llibre que va rebre molt bones crítiques i que va rebre el Premi Gdynia.


AMB UNA PARAULA

Pregunto si ja han enviat aquells refotuts cadàvers,
o encara no. M’escriuen que els han enviat,
que el retard pot ser a causa del temps
i que els escrigui el dimecres vinent
si vull fer una reclamació, o uns altres cadàvers a canvi.
Ni jo no ho sé, tinc temps fins dimecres
per pensar-m’ho. Un cuc ha traït un altre cuc
i ara es cargola, tant al somni com arreu.

Mentre, a la llum de les finestres de la biblioteca escolar
sembla com si el meu fill es convertís en una pedra
i em diu: no ploris, dona, ja que jo no ploro.
Va, tanqueu ja, aquí no hi ha res a mirar.

17 d’oct. 2011

Un rossinyol no estàndard


Un nou poema d’Adam Wiedemann en què, com és habitual en la seva creació, esdevé un desafiament tant al llenguatge com al lector, que molts cops veu com les seves expectatives de lectura es veuen truncades un cop rere un altre.


UN ROSSINYOL NO ESTÀNDARD

Què he de dir ara, quan el destí
em toca amb un test?

Prefereixo dir el que vulguis, fer-ho
tot per als altres, sempre

que paguin, sóc així. Natura,
la meva brava salvadora a la nit!

He perfumat tota una ramada de vaques amb el meu cant,
cavallons d’almesquins, cordes

de penjats perquè no fessin massa olor a sabó. Qui
em segueix preferint a una cigarreta?

                                                   (Cracòvia, 26.01.07)

16 d’oct. 2011

CCCLXXVII

Un nou poema d'Eugeniusz Tkaczyszyn-Dycki.


CCCLXXVII

per què primer moren
uns i després uns altres
i al final fineixen els poetes
pels quals ningú no plora

per què primer va morir la vella Darowska
Weryha-Darowska que de fet no era
tan vella tal com ara ho veig en recordar
la seva botiga de fotografia al mercat

per què apaguen els llums primer
en unes i després en unes altres finestres
i al final de tot fineixen els poetes
als quals ningú no ha mirat aquí

8 d’oct. 2011

Amnèsia


John Burnside acaba de guanyar el Forward poetry prize pel seu darrer llibre de poemes, Black Cat Bone. Un excel·lent llibre que s'afegeix a la llarga llista de l'autor escocès. Des del llarg i emocionant primer poema fins al darrer, la veu de Burnside ens mena a llocs i a sensacions que pertanyen al món d'allò que no sabem anomenar. I Burnside, gran poeta, ens hi acosta una mica més. Aquest és un dels poemes del seu darrer llibre.


AMNÈSIA

No dura mai;
però per un instant,
almenys,
oblido
què volia veure
des de la porta de la cuina
i miro la nova neu
que cau al pati,
minuciosament
i a l'atzar
com en una antiga pel·lícula,
blanquejant els cantons
primer,
després els pals
de la palissada,
esborrant el camí
gradualment
i difuminant
la tanca
al llarg dels nostres límits
fins que tot
és una
extensa
incògnita;
i tot el món
és local: borrosos
daguerreotips
de moviment
i aquelles llargues
exposicions
on un home
és gairebé allí,
alçant el braç
per saludar,
o tornant,
minuciosament
i a l'atzar
com una pel·lícula antiga
i fent una pausa
en la neu,
com per escoltar -

Sobre Dariusz Suska i altres textos

Fa uns dies, ha sortit a la revista digital La Nausea un altre article que he escrit dins el cicle de poetes d'Europa Central, principalment polonesos i eslovens. En aquest cas, és sobre Dariusz Suska. Si voleu llegir-ne tot el cicle, aneu a l'etiqueta Sobre poetas polacos, eslovenos... a “Altres textos” dins aquest mateix blog, a mà dreta.

6 d’oct. 2011

Nobel 2011

Ara fa més de 4 anys vaig publicar aquesta entrada al blog. Finalment, Tomas Tranströmer ha rebut el Premi Nobel de literatura. És inútil dir que fa quinze anys que ja li haurien d'haver donat. El fet que importa és que és un dia feliç per a les lletres. En un dels comentaris d'aquella entrada, també s'esmentava que encara no hi havia cap traducció al català. Per sort, aquesta situació va canviar poc després. Carolina Moreno va fer una molt bella traducció d'una tria de poemes de Tranströmer a Perifèric Edicions amb el títol de La plaça salvatge. L'enhorabona també per a ella.

1 d’oct. 2011

D'una discussió tancada

Ahir, Wojciech Bonowicz va escriure un correu als traductors amics que tenia en què els desitjava un bon dia del traductor. Són detalls que sempre s'agraeixen. Com a agraïment, un poema seu traduït:


D’UNA DISCUSSIÓ TANCADA

“Des de fa anys l’aparició de la poesía
no té res a veure amb la inspiració.

No és l’esperit el que insufla,
més aviat és la terra que clama.

I clama més fort quan més
esperes una cosa diferent”.