30 de set. 2010

Anit, quan estava buscant


Que tingueu un bon dia del traductor. El celebro amb el poeta i excel·lent traductor Marijan Strojan, de qui acabo d’encarregar un llibre que aplega una bona selecció de la seva poesia. Espero que m’arribi la setmana vinent i poder compartir encara més poemes. Fins ara, d’ell tenia només Dan, ko me ljubiš (El dia que m’estimis) publicat l’any 2003 i poemes esparsos en la revista literatura. Em va cridar força l’atenció i crec que no exagero si dic que pertany a aquella estirp de poetes que cal seguir amb molt interès.

 
ANIT, QUAN ESTAVA BUSCANT ALGUNA COSA VORA EL RIEROL

Anit, quan estava buscant alguna cosa vora el rierol
rere la casa, buscant Déu sap què al porxo,
vaig sentir al bosc com si algú plorés
en la foscor i en el fred, en el fons era com si cridés.
Vaig parar atenció, ja que de vesprada,
quan s’enfosqueixen les muntanyes i els camins,
em quedo assegut hores i hores al llindar
i espero alguna cosa que no apareixerà.
Vaig seguir la veu, el significat
que la nit estenia des dels boscos:
algú em va cridar pel meu nom:
indefens, ferit, insegur...
Va passar aquell instant i en ell
tota la nit, així que al cap de no res
unes estrelles sorprenents van brillar
del cel vers el silenci de la neu nova.

26 de set. 2010

Tardor. Baixa Saxònia


Ahir al vespre vaig rebre una excel·lent notícia. Marcin Kurek (1970) acabava de guanyar el premi Kościelski amb el llibre Oleander (Baladre). El premi Kościelski és un dels més prestigiosos en la literatura polonesa. Feia temps que Marcin Kurek no publicava cap nou llibre de poesia, i amb aquest darrer (que conté un sol poema llarg) no tan sols s’ha consolidat com un gran poeta sinó que, a més, ha estat el volum que inaugura la nova col·lecció de poesia de Zeszyty Literackie (el següent número de la col·lecció era el poemari de Natalia de Barbaro). Però Marcin Kurek no és tan sols conegut com a poeta. És també un excel·lent traductor, i a ell li devem la publicació de 62 poemes de Joan Brossa amb què va guanyar el premi de traducció de la revista Literatura na Świecie.
Seguirem parlant d’aquest autor i del seu nou llibre de poemes. Per ara, deixo aquest poema que va publicar l’any 1997.


TARDOR. BAIXA SAXÒNIA

Ningú no és una illa solitària, repeteixo
un pas rere un altre mesurant l’empedrat prussià.
No pressento, ja que res no sembla demostrar-ho,
que el carreró barroc acabarà de sobte
en el lluminós aparador d’una funerària.

El vi jove i les nous són excel·lents, llegeixo
a la pàgina quaranta-tres i ja sé
que el més estrany amb què em toparé aquí
és aquest gran cartell que afirma:
Groβe Europa – Groβe Zukunft.

24 de set. 2010

El meu destí


La rentrée literària a què ens han acostumat els editors el mes de setembre se centra bàsicament en els llibres de grans vendes i en la narrativa. Per sort, la poesia (i també l’assaig) no s’ha de regir per aquestes normes, i un llibre de poemes pot aparèixer en qualsevol moment sense que això afecti les seves vendes (que ja són, per definició, ben minses). Els lectors de poesia representen tal vegada el públic lector més fidel. Amb tot, els editors de vegades també fan passar aquests llibres per l’adreçador. Bé, així ens trobem de cop i volta amb una llista de nous llibres. Aquest cop, la rentrée a la poesia plena està plena de bones propostes.
Natalia de Barbaro (1970) havia publicat fins ara en revistes literàries, principalment a Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris). Ha publicat el seu primer llibre de poemes fa una setmana. Un llibre excel·lent que no hauria de passar desapercebut.


***

El meu destí s’avorreix. Em va fer creure
que era jo qui decidia, però avui ho he vist:

un home passejava amb el seu gos pel moll.
El sol brillava a la seva jaqueta. De vegades, estrebava
la corretja a la cuixa. N’hi havia prou. No calia ni que mirés.

El meu destí, quan està avorrit, es diverteix aixecant
ponts llevadissos.

22 de set. 2010

A la nit, la sola lleugeresa

Un altre poema de Tomasz Hrynacz.


A LA NIT, LA SOLA LLEUGERESA

A la nit, la sola lleugeresa.
En un marc de tolls de llenques glaçades
de llums.

No hi ha cap moviment. No
es pot dominar res. El coll torçat
del vent es glaça en els torbs de les portes.

Arbusts descolorits empassats
per prats d'aire detenen
els cristalls del fred.

I només en això no hi ha
cap dubte, que podem viure
separats.

10 de set. 2010

Pregària blava

Piotr Mierzwa


PREGÀRIA BLAVA

El silenci modela els actes, tatua les cares
amb la ganyota d'una tranquil·litat angelical, emboteix
neu a les butxaques, es desfà al paladar,

on tots ens trobem, després d'un fotograma
indispensable, divertits de tenir finalment vacances
i ens han fet fora de la feina irrevocablement,

però ara això no hi és, això ho portarà la primavera,
aleshores ens desfarem en una partença summament
normal de l'hivern llepant les hòsties amb les darreres forces.