30 de gen. 2008

Perdut


Bei Dao és el pseudònim de Zhao Zhenkai (Pequín/Beijing, 1949), un dels poetes xinesos més importants. Candidat diverses vegades al Premi Nobel de literatura.


PERDUT


Seguint el xiulet del colom
et vaig buscar
el bosc alt tallava el cel
en un camí
un dent de lleó perdut
em conduí al llac blau-gris
en el suau balanceig dels reflexos
vaig trobar els teus
profunds insondables ulls


28 de gen. 2008

Les meves sabates


Charles Simic (Belgrad, 1938). Des de 1945 viu als Estats Units. Escriptor prolífic, és considerat un dels poetes més importants en llengua anglesa. També ha estat el principal avalador d'alguns poetes de l'antiga Iugoslàvia en el món anglosaxó.


LES MEVES SABATES


Sabates, cara secreta de la meva vida íntima;
Dues boques obertes sense dents,
dues pells d'animal en part podrides
que fan olor a nius de rata.

Mon germà, ma germana, morts en néixer,
continuen la seva existència en vosaltres,
guiant la meva vida
vers la seva incomprensible innocència.

¿De què em serveixen els llibres
quan en vosaltres és possible llegir
l'Evangeli de la meva vida a la terra
i més enllà, de les coses que han de venir?

Vull proclamar la religió
que creo per a la vostra perfecta humilitat
i l'estranya església que estic construint
amb vosaltres com a altar.

Ascètiques, maternals, durareu:
de l'estirp dels bous, els Sants, els condemnats,
amb la vostra muda paciència, formant
l'única semblança veritable de mi mateix.


25 de gen. 2008

Quaderns de Nova York (3)


Malgrat que la petja de J. Brodsky de vegades és massa evident en alguns dels seus poemes, no tinc cap dubte que Tomasz Różycki és el poeta polonès més interessant de les darreres fornades.



QUADERNS DE NOVA YORK


3


La meva habitació. El gel al got es desglaça
en un instant. Abans de desglaçar-se l'ull
i abans que la mà endevini què passa
hi haurà una taca que caurà al full
canviant els flocs de les lletres en massa
de fang. Enorme nit. Llums de ciutat. Com un escull
el continent va en cerca, com seguint les ratlles,
de terra a l'est, amb fragor. Braç, cuixa, espatlles.

S'equivocà Colom. Rere on el sol s'amaga
no hi ha cap terra, la barca sura
enmig de la nit. Sens final, algú indaga
un grup d'illes i els noms en corrua
dóna a tots els mons inventats, la nissaga
de la sonosa tripulació rejoveneix, actua
només així en l'hemisferi freudià. Si torna,
Circe els convertirà altre cop en persones.


21 de gen. 2008

Sonets aproximatius- 2


Felip Gardy (Borgonya, 1948). Poeta i narrador en llengua occitana. És professor de la Universitat de Montpeller. He conegut aquest poeta gràcies a la Kasia, a qui dec tantes i tantes coses... A ella dedico la traducció.



De Sonets aproximatius


2


T'he vist
de l'altra part de la paret
t'he vist a tu
i les teves mans

de fulles dolces
tremolaven dins la llum
espessa
i m'he encaminat vers


tu

pobre mecànica
espatllada

i a dins teu vinc a
fondre la meva ombra
amb els teus focs

19 de gen. 2008

Els primers sons


Igor Isakovski


ELS PRIMERS SONS


sons estranys van atènyer tota
la seva extensió quan ella em trobà
totes les llampades del món
foren recollides
en la seva ànima

tequila i sal dolça

ella va portar la comprensió
a la meva habitació plena de fum
i el tropell de pensaments ens conduí
a la immensa mar

albada i vi negre

vam deixar d'acabar les frases
i vam oblidar
l'altra vida
perquè
separats estàvem entumits

gotes d'aigua a les nostres cares somrients


18 de gen. 2008

Nen


Giorgos Seferis (1900-1971). Del seu cicle de poemes “El Sr. Stratis Thalassinos descriu un home”.


NEN


Quan vaig començar a créixer, els arbres
em turmentaven, ¿per què somrius? ¿Pensaves
en la primavera, tan severa amb els nens?
Sentia molt d'afecte per les fulles verdes.
Penso que a l'escola vaig aprendre una mica tan sols
perquè el paper assecant al pupitre era també verd.
Eren les arrels dels arbres les que em turmentaven
quan en la calidesa de l'hivern venien cap a mi
i s'enrotllaven al voltant del meu cos.
No tenia altres somnis quan era un nen.
Així és com vaig conèixer el meu cos.


17 de gen. 2008

Algú altre


Aleksandar Ristović


ALGÚ ALTRE


Suposa que ets rere d'algú que t'acaba de girar l'esquena
i imagina que ets tu, mentre algú altre és
rere teu i veu el que tu veus.

Si passa que és una dona (i per què no?),
i que tu ets ella, una dona espaterrant, qui mira,
¿també tu estàs mirant des del darrere?

Si n'hi ha dos, un home i una dona,
aleshores ets ambdós. Tens en la mateixa mesura
tant els atributs d'un com els de l'altra.

Tan sols si t'imagines que et mires des de darrere,
aleshores no ets qui ets.
No hi ha res en comú entre tu i aquell pobre desgraciat.


15 de gen. 2008

Això diuen (documentat)


Julia Hartwig (Lublin, 1921) Poeta, assagista, traductora. Entre 1970 i 1974 és als Estats Units fent conferències en diverses universitats. Ha traduït principalment del francès i de l'anglès.



AIXÒ DIUEN (DOCUMENTAT)


Fellini diu: sóc un mentider.
Miłosz diu: sóc una mala persona.
Iwaszkiewicz diu: sé que la meva obra és efímera
perquè no pot ser la base de cap fe.

Abans no es creia en els que es gloriejaven.
Ara dubtem de la veritat de les autoacusacions.
Sabem que la veritat també és inaccessible en la regió de les confessions.


13 de gen. 2008

Tradició poètica?


Fa temps que pensava en aquest aspecte. Moltes vegades m'havia semblat que en la poesia de Tsvietàieva, principalment, però també en Akhmàtova, el component emocional era de vegades massa marcat. El pensament es diluïa per deixar pas a una efusió que trobava perillosa dins de certs esquemes poètics que havia assimilat.

"Algú pregunta: En realitat, tu vas ser el primer que et vas alliberar de la tradició poètica russa. Entre aquesta i la tradició occidental sempre hi va haver un abisme.


Joseph Brodsky: No és ben bé així. Sí és cert que la poesia russa frena l'evolució del pensament, a Rússia hi ha una predisposició a les petites obres mestres. Però la poesia russa s'inicià amb Kantemir. En regles generals, era un poeta dialèctic, presentava diversos punts de vista, i al final, el seu propi. Boratynski i Tsvietàieva sabien fer construccions similars. La població poètica russa és immensa i, en el fons, hem aconseguit algunes fites. Però a occident també són “emocionals” i n'hi ha més dels que són necessaris."


Del diari de Tomas Venclova: “Sobre els tres últims mesos de Brodsky a la Unió Soviètica”


12 de gen. 2008

Despertar-se a trenc d'alba


Anna Akhmàtova (1889-1966)



DESPERTAR-SE A TRENC D'ALBA


Despertar-se a trenc d'alba,
perquè ens omple la joia,
mirar per l'ull de bou
les ones verdejants
o un dia rúfol a la coberta,
ben abrigada, escoltar
com la màquina bramula,
i no pensar en res més
sinó pressentir la trobada
amb el que s'esdevingué
la meva estrella, i pel vent
i els esquitxos salats
a cada moment que passa
rejovenir, rejovenir.


8 de gen. 2008

El matí


Gastão Cruz (1941, Faro). Poeta i crític literari.


Dla Ciebie. Słonko.


EL MATÍ


Aquest matí
avui
és un nom

Fiama, “Barcas Novas”


És així el matí, un nom
per al món, obrir els ulls com
algú que parla
Podem el temps o la
mort diürna
donar als ulls oberts el no res dels mots

El sol serà aleshores
el silenci en l'esguard o la mà
sobre el cap
que fa abaixar les palpebres
com si els dits donessin al cap la veritat
submergida en aquest no res

i el matí vingués
no com una vasta ombra per vestir la veu
del cos
sinó per cobrir-la de la
llum
dels mots que falten


6 de gen. 2008

Nova creació


Matjaž Pikalo (Slovenj Gradec, 1963) és poeta, també escriu llibres per a infants, músic (forma part del grup Autodafé) i es dedica a altres ocioses activitats.


NOVA CREACIÓ


Si em quedo amb el llàpis, sol ¿A qui he d'ajudar?
¿He de fregar el terra de la cuina? Vigila, mossego,
ara us sorprendré, perquè en aquest joc quasi tot

és permès, i sóc un bon alumne. Les normes
són per trencar-les. Per tant, ¿quantes me'n
queden encara? M'esforço, com la mà d'un nen

m'escarrasso per caçar una llebreta. Ballo amb
la llebre, sóc l'ombra d'un escut, les engrunes en
la coberta d'un vaixell, em puc amagar rere

cada tronc, rere cada cos. Sento com la sorra
llisca en el rellotge, com creixen les piles. Falta
molt poc perquè m'estiri per donar la volta al temps.


5 de gen. 2008

Camí III


Violeta Stanislavova neix a Sofia. Es dedica a la fotografia. Ha publicat dos llibres de poemes.


CAMÍ III


I la font borbollà en mi. Jo no ho sabia.
Les aigües es vessaven en mi, pures, sublims.
Jo no ho sabia.
El meu cor s'abrusava de sed.
En dormir, m'abocava a aigües de somni.
Per beure.
Però les aigües desapareixien en el silenci.
Vaig aixecar el cap. I vaig sospirar.
Vaig mirar la llum que fluïa des de darrere
el cim distant de la muntanya.
I vaig continuar. Perquè no podia aturar-me.
En mi, girava l'univers.


2 de gen. 2008

La casa de Wittgenstein


Peter Liotta ha viatjat i viscut en la Unió Soviètica, la Península dels Balcans, i també Àsia.


LA CASA DE WITTGENSTEIN


Buidat d'essència, el fosc carrer cueja
vers aquesta adreça i única imatge.
A mig camí del viatge, el viatger
sembla estordit per la pròpia reflexió:
la cara bronzejada en la pàl·lida
placa de la història. Imagina el llenguatge
com una forma de vida: per un altre nom,
i amb tanta dolçor, una única rosa
floreix en les ruïnes d'un cep. Dos sants,
Ciril i Metodi, fan guàrdia fora
l'edifici que és l'Institut Cultural
de Bulgària. Sentinelles o semiòtics?
No se sap mai... A dins, les habitacions
són desolades i les parets són nues
com els últims pensaments d'un filòsof,
que no poden ser expressats. Aquest món.
Un mot. Tot passa en silenci. D'això es tracta.

3, Parkgasse 18, Viena