Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2007

Silenci

Pavle Goranović (1973). Neix a Nikšić (Montenegro). També es dedica a la investigació en el camp de la teoria literària. SILENCI De vegades, i pot durar moltes hores, m'embarco en eliminar tot discurs. No paro d'amagar mots, i m'allunyo, jo, aspirant a creador, juntament amb ells. Així renuncio a moltes enormes riqueses. Els meus sentiments, experiències i aventures terrenals romanen no dits: estic en silenci. Després d'aquest incident per un instant passa que no puc distingir l'estil de vida braman del silenci en la biblioteca municipal. (Certament, és a causa de la meva actitud fetitxista vers els llibres.) I cada silenci, tal com ha de ser, posseeix diferents significats. Aleshores, ¿quin consol ofereix la meva adoració de la mística? La gent diu que ja s'han explicat totes les històries. Però, ¿i si tots els silencis ja s'han esgotat? ¿si no ha quedat res que silenciar?

Ljubljana-Koper

Peter Semolić LJUBLJANA-KOPER Tants i tants vagons en el tren Ljubljana-Koper. Tants i tants vagons, i una persona en cada un. Tancada, closa. Què és el revisor, que en net uniforme crida els noms de les estacions? Què passa amb els viagers que baixen? Viatgem, viatgem. Aquí hi ha el volum de la metàfora de les capses de Jung. Viatgem. Pierrots, Arlequins, Colombines. Viatgem. Contents, tristos, indiferents. Viatgem. Un bassal negre. El mar, el mar. El reflux de la llum no ens uneix. Cadascú en la seva capsa del vagó. Cadascú amb la seva ferida. Cadascú amb el seu vespre.

M'han tallat l'aigua calenta

Tatiana Stxerbina (Moscou, 1959). Han aparegut cinc col·leccions de la seva poesia en samizdat . M'HAN TALLAT L'AIGUA CALENTA M'han tallat l'aigua calenta, el suc de l'amor, el corrent verbal. M'agradaria queixar-me a la nació, però em faran callar molt abans. Sense humitat, m'assecaré, junt amb els plats bruts i la bugada. Em floriré, em cobriré de molsa. Em podré llicenciar en un oblit perpetu.

Becherovka

Manuel de Freitas (1972) viu a Lisboa. Va publicar el seu primer llibre l'any 2000. Des d'aleshores el nombre ha augmentat fins a 18. BECHEROVKA Noruega, alta, d'un moreno dubtós, i somreia molt. Amb insistència em deia de no estar trist, com estava realment. I em va pagar, crec, l'última copa, abans de preguntar-me “a què em dedicava”. Escriure, sobre la mort, no és exactament una professió. Però va ser la meva resposta, mentre que en un tovalló qualsevol abreujava, sols per a ella, la meva “obra”. No sabré mai si n'entengué la lletra, si en va comprar els llibres, si va arribar a sentir el que amb un pèssim francès vaig intentar dir-li aquella nit, la més perduda. Els poemes són quasi sempre això: una mena inacceptable de dir que no toquem el cos que va estar, per un cop, tan a prop nostre – i que no ens ha deixat ni un breu nom.

Aquest lament nostre, aquest sanglot

Natalia Gorbanevskaia (1936). Poeta russa. Va ser un dels set membres que protestaren el 1968 a la Plaça Roja de Moscou en contra de la invasió soviètica de Txecoslovàquia. AQUEST LAMENT NOSTRE, AQUEST SANGLOT Aquest lament nostre, aquest sanglot aquest lament nostre, aquest sanglot aquest crit d'un pas dactílic aquest udol de la multitud pidolant sedegosos de Llàtzer s'anomena cançó és a dir, poesia, i s'alimenta de rovell i de vidre esmicolat.

Em despertaré més fosc

Jure Jakob neix a Celje (Eslovènia), el 1977. Ha publicat dos llibres de poemes. Probablement, el poeta més interessant de la jove poesia eslovena. EM DESPERTARÉ MÉS FOSC Jec i espero que s'enfosqueixi la meva pell. Aquí hi ha roques, pedres, sorra. Els meus pensaments xipollen com el mar, suaus, però els meus pensaments duren en el meu temps. Una gavina blanca s'enlaira i crida, però el seu crit no em diu res. Crec que el que veig és real: la claredat victoriosa i l'horitzó, ple a vessar d'aigua mòbil. Si em giro i mostro la panxa al sol és perquè m'agrada sentir-lo, i mentre els meus pensaments xipollin com el mar, suaus, tot seguirà funcionant. He esperat que s'enfosqueixi el dia, i que tot el que veig em digui com li agrada de ser al meu costat. I cada vespre, quan jec i espero que els meus pensaments s'enfosqueixin, sé que no me'n surto del tot: em despertaré més fosc.

Per què escric?

Kazimierz Wierzy ń ski (1894-1969). Va néixer a Drohobycz, la mateixa ciutat de Bruno Schulz. Durant la II Guerra Mundial va emigrar als Estats Units. Passà els últims anys a Europa. Va morir a Londres. PER QUÈ ESCRIC? Perquè alguna cosa es reveli bella, esdevingui un fet i ja no es pugui retirar, perquè d'ençà duri inaccessible per a la vilesa, perquè al seu costat l'odi i la violència esdevinguin impotents, perquè almenys aquesta llibertat tingui en algun lloc el seu asil i l'omnipotència del mal tingui almenys alguna oposició. Per això escric i si no estigués segur que tinc raó no sabria per què existeixo.

Ars Poetica

Witold Wirpsza (1918-1985). Va néixer a Odessa. Des de 1971 fins a la seva mort va viure a Berlín. ARS POETICA A Wis ł awa Szymborska Un quadre és una aparença. Un tros d'un quadre és menys enganyós. La tensió s'escola entre les aparences. Aparençar els quadres. Aparençar-se en si mateix l'evidència. Conduir la paraula a la ceguesa. Que la paraula no s'escoli enmig de les aparences (els quadres). Que la tensió esdevingui indefinible d'una altra manera.

Petita meditació

Edward Pasewicz (Poznań, 1971). Publica Dolna Wilda (nom d’un barri de la ciutat de Poznań) el 2002. A l’acte, la crítica considera que és un dels llibres més destacats de la poesia polonesa dels últims 5 anys. PETITA MEDITACIÓ Un gibrell d’esmalt amb aigua i sabonera bruts de rovell d’una planxa netejada. Ho porto a vessar en un arbre una massa escumosa d’allò que no ha viscut, tot i que potser no fins al final, aquesta aigua podia ser part d’algun cos, també ferro, o fins i tot sabó, en el fons, tot és tot alguna vegada. Això m’intimida i la vesso amb cura. Després miro a la finestra. Ombres sempre inclinades s’estenen per la cuina, cau la llum de dues làmpares. El vesc ple de mosques es gronxa rítmicament per l’aplic – El centre del món i el saber sobre el món.

Entrar en el viatge

Fa dies que no visitava el blog. El motiu n'ha estat el viatge, els viatges. No tan sols geogràfics. També per (re)descobrir que hi ha persones que un desitja no haver de perdre mai. Gràcies. ENTRAR EN EL VIATGE Entrar en el viatge. Avions, autobusos per recórrer pensaments. S'escolen com peixos en una xarxa massa foradada. Se'n van i tornen, un metrònom per marcar el nord, el sud, un centre inexistent. Entrar en el viatge. Buscar els límits en les fronteres que algú marca, algú esborra com en una pissarra vella. No hi ha res que tingui el seu límit, tan sols itinerari, ni inici ni final. Entrar en el viatge. Per trobar-te a tu mateix, per trobar-te en mi, per trobar-me en tu. Per trobar... Per sentir com la pols del temps mai no s'acumula. No deixa rastres. Entrar en el viatge. I no saber mai quan hi ha la tornada, el punt d'un signe d'interrogació. Mai no posat. Només un horitzó que no s'ateny. Una resplendor cobrint l'objecti