Ahir l’Acadèmia sueca ens va fer un regal. Alice Munro va guanyar el premi
Nobel de literatura. I el conte, aquest gènere menystingut per molts, però tan
valuós i tan necessari per a la literatura, va ser dignificat. Esperem que això
comporti atraure l’atenció de nou vers aquest gènere. Que no ven, segons diuen.
Com tampoc la poesia. Els gèneres pobres dels quals després tothom s’apressa a
lloar-ne les virtuts, i a dir excel·lències de la condensació de la paraula.
Els gèneres també tenen els seus 15 minuts de fama. Molt de tant en tant. Desitjo
que en aquesta ocasió no sigui així. En qualsevol cas, ara és el moment de la
felicitat, de gaudir del regal.
Però no tenia la intenció de parlar del Nobel. Ni d’Alice Munro (el que s’ha
de fer és llegir-la, la millor manera de celebrar el premi). Ni del conte. Sinó
d’una cosa del tot diferent. D’una de les meves dèries. Sí, torno ara a parlar
del llibre, i del llibre electrònic. Per a alguns, malauradament, també sembla
el parent pobre. Per veure on vull arribar, explicaré el que va passar ahir
just després que se sabés que Munro havia guanyat el premi Nobel. Les
editorials poloneses van començar una cursa per oferir els llibres en format
electrònic a preu rebaixat. Això vol dir que es podien comprar els llibres de
la canadenca per menys de 5€. A la vegada, és una de les millors estratègies
per fomentar la lectura, que a Espanya (i també a Polònia, tot s’ha de dir) és
manté en unes xifres ridícules. No sé com ho han pogut comprovar, però els 22€
anuals per comprar llibres és del tot irrisori. Però seguim amb l’oferta dels
llibres de la premi Nobel d’enguany. En castellà, es podien comprar alguns dels
llibres que ja s’havien editat en el format de butxaca per un parell d’euros
més que a Polònia. Però no hi havia gaire diferència. Després, busco els
llibres d’Alice Munro en català i en format electrònic. I què trobo? Res. Ni un
sol llibre. Voldria tenir les traduccions de Dolors Udina al costat de totes
les altres. Ja ho he deixat dit en algun altre lloc, observar les estratègies
dels traductors és tan fascinant com la pròpia literatura. Però sembla ser que
aquest cop tampoc no podrà ser. Només el diari digital Núvol, que ens deixa
baixar un conte de la gran narradora en .pdf, ens posa la mel als llavis. I res
més. Potser no és gaire normal, aquesta situació.
Comentaris