abcd xavier farré

En l’últim número de la revista Literatura hi ha un grapat de bons poemes. El primer que presento és aquest de Katja Perat. ENTENDRE LA DISTÀNCIA La literatura té algunes exigències impossibles, com escriure un poema sobre Itàlia, ja que és bonica i important i et relaciona amb tot el que és sublim en l'art, o escriure un poema sobre fotre un clau perquè tothom ha d'entendre que l'amor serà per sempre variable des que ha passat per les teves mans. S'ha d'anar molt lluny o utilitzar estris molt exigents a fi que coses com façanes d'esglésies o relleus de paisatges adquireixin un significat, ser despietat, forçar la bellesa perquè no sigui vinculant, que es pugui observar de lluny, que no exigeixi res per a ella mateixa, pensar com propietaris de grans fàbriques, com els enciclopedistes, com un soberà, ens hem d'entrenar per apartar-nos-en, fins que no quedi esbossada, la nostàlgia a Bolonya, l'embadaliment a Nàpols, el c...

Katja Perat (1988, Ljubljana) ha estudiat Literatura comparada. Publica poemes habitualment a la revista Literatura des de 2007. Una autora que, a pesar d’algunes baixades de to, com en algun lloc d’aquest poema, ja es perfila com un nou poeta a seguir. NATIONAL GEOGRAPHIC             Una mirada a la sabana, amb qui el temps ha estat despietat, dóna la sensació que sobreviure no exigeix massa. L’spleen, l’angoixa que ha renunciat a la responsabilitat per la seva ansietat no transmet aquesta sensació. Per casualitat, em trobo amb mi en el reflex de la televisió. Penso: sóc vida que ha hagut de dur a terme un llarg camí de l’evolució per poder-se mirar en una imatge. Parlava amb mi mateixa. Sóc tot un silenci. Les tasques amb què m’ha carregat la vida, no les acompleixo. La sabana, tot i que la veig falsejada, dóna la sensació de vastes absències d’indecisions. Ella és tota una evidència. I jo tot un silenci. Una maldestra incomod...