abcd xavier farré

Un poema del primer llibre que va publicar Tomasz Różycki , l'any 1997. El desglaç que hi descriu acostuma a tenir lloc dues o tres vegades cada hivern (o ja un no té ni esma de comptar-les). Justament, ara tenim una d'aquestes fases, després d'haver estat tota la setmana anterior entre els -15º i els -20º les 24 hores del dia. Estar, com ahir, a uns -2º dóna una sensació d'alleugeriment i de descans. Amb tot, caminar es fa difícil, els tolls i el fang s'apoderen dels carrers. HIVERN, HIVERN L’hivern s’allunya, trepitja les fogueres dels horts, recull veles i tendes. Sense un motiu clar, al llindar de la victòria, marxa, es desfà de les teles, dels llençols, desemmascara el bosc, els camps i els senders. Ara la ciutat respira, alçat el setge. M’aixeco i camino, miro lentament les marques de l’ocupació: els carrers i la vorera plens de fang, al mercat i als murs surten la brutícia i la floridura, fraccions grises i brutes. Sota els peus es floreixen gotes de benzina,

Seguim amb els enviaments. Michał Sobol m’envia el seu darrer llibre en word, ja que encara no ha sortit publicat. En presento un poema. Al darrer vers hi ha una paraula que finalment he decidit deixar en original: krupnik . El krupnik és una espècie d’escudella, però que té la particularitat que s’hi afegeix ordi. VIDA QUOTIDIANA La vida quotidiana dels etruscs . Al poble vora el bosc, sense vistes a cap altre. Cruix el terra quan el meu pare s’aixeca per ensenyar-me els fràgils sarcòfags que hi ha a la pàgina cent trenta-tres. En una casa on es parlava molt poc de la destresa dels grecs o del cap clar dels romans de sobte trobaren el seu lloc els etruscs, un poble oblidat del qual no se sap massa, a banda que més aviat no va jugar cap paper fonamental. Penso en el motiu per què va comprar aquell llibre: una casualitat, un descobriment sorprenent que en aquest país es podia tenir alguna cosa a canvi de diners, o també, i és això el que vull pensar, una mena d’analogia amb allò que vi

Agnieszka Ćwieląg m’envia un llibre seu publicat l’any 2007. S’hi manté el to elegíac del poema que vaig presentar fa un temps. I també hi trobo una sèrie de llocs que, tot i no ser originari d’aquí, comparteixo i he fet meus (en el poema d’avui apareix Salwator, un dels barris més bonics de Cracòvia). I èpoques de l’any, l’hivern rigorós, com el que ens ha visitat enguany; estar més de dues setmanes a temperatures més baixes de 6 sota zero et fa enyorar l’estiu; el cel, que sembla una eterna pantalla de cine, però sense cap imatge, o com la pantalla que tenim darrere quan anem al fotògraf, et fa enyorar l’esclat de la primavera o els colors de la tardor quan cauen les fulles i remoregen missatges. CASTANYERS Sense gairebé mirar el riu fred i més pàl·lid pel sol de tardor, intento respirar el més tranquil·lament possible; tu ho saps: no és fàcil tornar a començar de nou, no pot ser altrament. Obedientment, accepto fins i tot les coses en contra de les quals es rebel·la el cos: el pols

Bohdan Zadura acaba de guanyar el premi Józef Czechowicz pel conjunt de la seva obra. Zadura neix el 1945 a Puławy. És poeta i assagista, i també traductor del rus, l’anglès i l’hongarès. I últimament, de l’ucraïnès. D’aquesta darrera llengua ha presentat una antologia de poesia contemporània recent, així com dos llibres de poemes de Iuri Andrukhovitx . Els inicis de la poesia de Bohdan Zdura estaven marcats pel classicisme, per una rigidesa i un domini absolut sobre les formes poètiques, però després va anar derivant vers la construcció molt més oberta del poema. És, juntament amb Piotr Sommer , un dels autors claus del canvi poètic en el panorama polonès contemporani. Els joves autors han abandonat els referents que arreu es consideren com els grans autors polonesos del segle XX, i han apostat per una nova línia representada en els dos autors esmentats que, a la vegada, beuen directament de la poesia nord-americana contemporània. Presento aquí un poema del volum Cisza (Silenci) publ

Stanka Hrastelj (1975) ha estudiat teologia a la Universitat de Ljubljana. El seu primer llibre, publicat en 2005, va rebre el premi al millor debut de l’any. EL TEMPS, QUAN SEUS El temps, quan seus en un cafè o a la gespa, està limitat premeditadament; com el silenci que aboques a la tassa, quan s’ha de parlar de qualsevol banalitat, perquè al món no hi ha res banal i de vegades vessa. Encara hi ha coses que em sorprenen: el teu interès pel barroc, un plat de prunes a la nevera o l’estona que tens la mà a la balda abans de deixar-me entrar.

Tomasz Majeran (1971) és poeta, narrador i crític literari. Ha publicat tres llibres de poemes. Viu a Wrocław. ESTAMPA En aquesta casa no hi ha ningú, en aquesta casa hi ha una santa pau, no hi ha creus, ni murmuris, res no distreu el silenci; a la finestra, les ombres dels objectes s’arrombollen, miques d’esdeveniments, fragments d’un regnat caigut que has anotat, un tros arrugat de paper a la mà, aquesta cadira, un gerro buit, aquesta taula, una imatge a la paret, i a l’oïda tan sols el silenci toca per al descans, després de la fi del món. Tenies raó: és en nosaltres, és en mi un llunyà lloc solitari i no hi ha una forma més ampla que la soledat: el cos, tenint tan sols el buit al voltant d’un mateix, hi ocupa molt més espai del que hauria d’ocupar, del que li està permès agafar.

Grzegorz Wróblewski (1962, Gdańsk) és poeta i dramaturg. Desde 1985 viu a Copenhaguen. Ha publicat 8 llibres de poemes, 5 obres de teatre i dos volums de prosa. Bona part de la seva obra ha estat traduïda al danès, i té seleccions de poemes en altres llengües. IMATGE ASSOLELLADA No voldries ser de nou aquell marrec que enviava vers el sol avions de paper fingint que no recorda d’on ha sortit i qui l’ha deixat sol enmig de vells somnolents que dibuixen en la sorra reescalfada els retrats de les seves dones ja mortes?

Un altre poema de l'excel·lent autor eslovè Edvard Kocbek . RITU NOCTURN La casa s’inclina sota la capçada, el vent s’ha agenollat davant la porta, la por ha amagat la cua, les estrelles s’han reunit, els àngels han exposat la nit a l’adoració. La terra és un encenser, la foscor en són les brases, i l’home l’encens. Caic de genollons, en una dolça combustió, esdevinc tota una essència.

En el blog del poeta Jarosław Jakubowski , de qui fa molt poc vaig presentar un poema, trobo aquest poema. CANÇÓ D’ANY NOU II Morts arbres de Nadal a les finestres, les seves llumetes centellegen com balises quan passes per davant de portals, familiars però desconeguts, i dels seus habitants sumits en la febre d’un temps ampli com abocadors de carbó en un ramal, ensalgats amb una neu tímida. Què és la teva poesia davant d’aquests aquaris en finestres, il·luminats de baix, apilats, fileres completes com una instal·lació d’un altre món, potser ja mort? Què és davant la foscor que s’estén pels aquaris com una balena venjativa adobada en un fum fred. Dorms. Recolzes el cap al vidre fred (els arbres de Nadal fan olor de bosc, el primer goig); t’obres pas en el temps, el seu projectil adormit per la febre (al vidre creixen aspretes, licopodis, falgueres, tan reals com la foscor rere la finestra). Algú et disparà al cel, però et vas esmicolar. Resplendint.