Berta Piñán (Astúries, 1963) és una de les poetes més importants en llengua asturiana. Vaig descobrir-la gràcies a l'esplèndid blog de Jaume Subirana , a qui des d'aquí felicito pel nou llibre, i pel nou blog sobre el llibre. Vaig llegir-ne alguns poemes, i em va faltar temps per encarregar el llibre Noches de incendio , que recull una selecció dels seus poemes escrits entre 1985-2002. Una perla. 10 DE JULIOL, 1990 No tinc res per oferir-te. Cap riquesa per donar-te. Ni la cabra d'or on dorm el somni dels segles, ni la fràgil flor i ardent de l'olivera, ni armadures o antics guerrers, llur glòria o fortuna, no tinc res. Tan sols aquesta casa, els silencis, els dubtes, el gust proper dels dies feliços t'ofereixo. Que per a tu sigui la meva estació més càlida, la fruita més pura dels petons, i en tu sigui font i riu i renovada promesa el meu desig. Que els anys que vénen portin tardes molt llargues i entri el sol com ara per la finestra oberta rescatant...