abcd xavier farré

En aquest poema que segueix el cicle de Michał Sobol la dificultat principal rau en mantenir aquesta frase tan allargassada que quan comença ja no es detura fins al final, com si fos un pensament serpentejat. OBJECTE IV Aquesta saviesa del corredor de llarga distància. Amuntegada als soterranis mitja humanitat condemnada, enfonsada en el gel, la resta instal·lada més o menys en idèntiques proporcions en regions més ben escalfades. I en un espai de centenars de pàgines impreses cap escletxa, cap ocasió de llençar un ràpid i efectiu pensament, sols imatges, com si fos més real i treballat en cada detall els ecos petris del que en la superfície està ple d'un polsim rosat de les muntanyes erosionades que cau a la ciutat quan amb el temps que ens queda per marxar a penes podem veure a la cantonada d'un edifici convertit en museu una placa encastada amb la inscripció que aquí va viure Dante.

TORNADES (I) Sempre que torno s 'esdevé una trobada amb mi mateix. Quan és més perceptible és en el viatge, en el moviment. En fer el trajecte a Barcelona, normalment des del Sud, pot ser Reus, Tarragona, o El Vendrell, que és on faig parada ara sempre que vinc. Un lloc que no sé si pot ser anomenat casa, perquè la casa es tanca en moltes menys parets. Fins i tot en un sol objecte. En el meu cas, en el canterano que tenia a la meva habitació. Aquell canterano recull tot el meu món. Però no és del canterano de què parlàvem, no del lloc estàtic sinó del moviment. Del tren. Del trajecte. És sempre que faig aquest trajecte cap a Barcelona que em trobo amb el meu altre jo, que potser havia estat amagat sota les capes de neu en la meva altra casa que és a Cracòvia. O és Cracòvia. Perquè la casa també pot deixar de ser un objecte, i pot ser una ciutat, un paisatge i fins i tot un imaginari. Així que ens trobem tots plegats en aquest tren en direcció a Barcelona, els meus jos, les mev

  Potser és perquè els poemes tenen lloc a Itàlia, o potser per la construcció o per les imatges que aquest cicle de poemes de Michał Sobol em fa pensar en Joseph Brodsky. O més aviat, en el Brodsky que també conec a través de les versions poloneses, excel·lents. Han format aquest mosaic de diverses versions de què sorgeix la figura del gran poeta rus. Que és, de fet, molts poetes a la vegada. Estic delerós ja de poder passar per la llibreria a Barcelona, ara que en tindré ocasió perquè seré a la Setmana de la poesia de la ciutat, per poder comprar l'antologia que acaba de sortir en català. Finalment, tenim Brodsky al català, i això ja és una notícia per alegrar-nos. Entre aquest volum i el de Vasko Popa al castellà (un altre autor que també s'hauria d'haver traduït ja fa molt temps al català), crec que tindré una bona tornada amb llibres. Però torno a Sobol, en aquest poema, fins i tot la invocació final em porta a la ment la veu i el to del poeta rus. 

Sembla ser que ja es pot trobar a les llibreries un dels llibres més importants del poeta eslovè Tomaž Šalamun, Balada para Metka Krašovec . Aquí es pot consultar . Dic sembla ser perquè encara no he pogut veure’l, el viatge dels paquets cap a Cracòvia de vegades triga una mica.  El treball de traducció ha estat molt intens, amb moltes alegries, i amb una feinada de por. Entrar en el món i en la llengua de Tomaž Šalamun exigeix una dosi important d’esforç, esforç que després es veu recompensat amb escreix. D’alguns poemes, no recordo quantes versions n’he fet, era un treball de correcció i de nova correcció. Aquí sí que si no et treuen el llibre de les mans, no l’acabes mai de lliurar. Un dels aspectes que sempre em capfiquen en la traducció d’un poeta és poder trobar aquella veu, aquell to que el fa diferent de qualsevol altre. Es podria pensar que, sent un poeta tan allunyat estèticament d’altres autors que he traduït, seria en aquest cas una tasca fàcil. I no, no és pas així

Segueixo amb el segon poema del cicle de Michał Sobol. Segurament, apareixerà en la seva totalitat al blog. OBJECTE II Rere una lent d'augment una italiana prima d'ungles pintades de vermell posa a la balança pops llefiscosos, i quan veu un jove turista empegueït per aquesta bella imatge, es xucla els dits. Una actitud provocativa que indica un passat amb problemes, directament a la guarnició de la marina i una gran rotació del cos d'oficials o de soldats rasos, destinats un i altre cop a missions a l'estranger; el turista en algun museu, en una escletxa entre els blocs dels expositors amb les poques peces salvades d'un fort bombardeig; una lent per al detall i la irremissible deformació de l'objecte en fer servir l'ull.