abcd xavier farré

Michał Sobol és un dels autors més interessants de la seva generació a Polònia. I també un dels més silenciats. Completament allunyat de qualsevol tipus de promoció o d'autopromoció, segueix el seu camí lentament i a passos ferms. Al cap i a la fi, ser visible en el món de la poesia avui dia és un miratge ja que no en llegeix ningú, de poesia. I els que ho haurien de fer, els mateixos poetes, no en són cap excepció. Moltes vegades, ells mateixos no en llegeixen, si no és la seva, és clar. Fins ara, Michał Sobol s'havia centrat en un món rural, però sense cap mena de sentimentalisme, de manera crua i directa. I de cop i volta escriu tot un cicle centrat en les ciutats, en diverses ciutats d'Itàlia. I el resultat és d'allò més prometedor. Sembla ser que apareixerà aviat en revistes de prestigi, i finalment, enguany, en el nou llibre que està preparant. El món d'aquests poemes és complicat perquè l'autor du la sintaxi a uns límits, les imatges són agosarades ...

Un altre Sant Jordi passat. Problemes de novel·listes mediàtics o de mediàtics novel·listes. En això s'ha convertit aquest dia. Tot és mediàtic. El llibre té els seus quinze minuts a la televisió per ser silenciat la resta de l'any. El ric, bon samarità, ha fet la seva bona obra de l'any amb què paga la seva consciència. Entenc que en una època de crisi tant els editors com els llibreters tinguin interès especialment a vendre els llibres. No hi tinc res a objectar. L'activitat econòmica s'ha de mantenir. El que ja no és una cosa tan lògica és que els crítics (o el que en queda, aviat en la nova era tecnològica desapareixeran en el marasme de blogs i altres pàgines) segueixin fent el joc a tot aquest sistema. El que compta és la novetat, sempre, i aquells autors que venen més exemplars. D'aquest Sant Jordi, jo em quedo amb tres noms, un d'ells sí que ha tingut un bon Sant Jordi, la resta m'imagino que no ha tingut unes vendes gaire elevades. Són Carme ...

Mariusz Grzebalski no és només un dels poetes que encara segueix oferint poemes interessants després d'haver publicat el seu primer llibre, sinó que, a més, actualment és en una peça clau en el panorama poètic a partir de la nova editorial que va posar en marxa i que s'està convertint en la nova editorial de referència per l'acurada selecció d'autors i per l'exquisidesa de les seves publicacions. GEOMETRIA Què mira aquell home del balcó del davant? No veu els altres blocs de pisos, això està clar. Així doncs, què veu? Des d'aquesta distància recorda un ocell immòbil. Potser, fins i tot, un ocell mort. No es pot percebre què es reflecteix en les seves pupil·les. Si és que hi ha alguna cosa. Massa silenci per ser aquesta hora. I massa calor per ser aquest temps. Mira alguna cosa que no es veu, jo el miro, per a ell sóc invisible. Després ens girem, com si fos una ordre, ell tanca la porta del balcó; jo, els ulls.

Ja ha començat la primavera, encara no hi ha la vegetació que ens acabarà sadollant la vista i ens deixarà una intensitat verda difícil d'oblidar. Ara tenim pluja. Un dels elements que més em fascinen de la vida en aquesta part d'Europa és aquesta clara divisió de les estacions. Cada estació té els trets característics que li corresponen. Això ens ajuda a tenir paciència, a saber esperar (de vegades, però, amb moltes dificultats) el nou canvi, que serà en l'ànim i en el paisatge. Ens ajuda a no pensar que les coses són evidents, que el cel té una tonalitat blava permanent. No, aquí totes les tonalitats del gris, del blau enfosquit i enlleganyat són les que dominen la visió. Tenir estacions ens ajuda a saber que hi ha la mort i la nova naixença. El primer cop que vaig ser a Polònia ja em va colpir aquesta sensació. En vaig escriure un poema, que ara jutjaria amb massa severitat. Si el poso, és només perquè la primavera d'aquests dies m'hi ha dut. PRIMAVERA A POZN...

Sembla ser que finalment ha començat la primavera. Esperada com mai enguany, ja que l'hivern s'ha anat allargassant i mai no se'n veia el final. La setmana passada a Cracòvia encara ens nevava dia sí dia també. I de cop i volta, han pujat les temperatures i la gent surt a borbolls al carrer per poder aprofitar una mica les minses hores de sol que ja podem considerar com un regal. És l'època de sortir, d'agafar la bicicleta per la ciutat sense pensar que pots acabar ple de neu, i també de trobades, de vetllades literàries. Avui he anat a una trobada de poetes de la meva generació, encara que n'hi havia algun que ja era més gran i algun altre que era de la generació posterior. Eren gairebé tots poetes que pertanyen a una línia de la poesia polonesa contemporània que ha acabat dominant el panorama actual. Conreen una poesia centrada en el món interior, en el micromón de cadascú i en les dèries expressades de la manera més explícita possible. Poetes que descriu...

En Alojz Ihan la força de la història que narra, de la paràbola, domina sempre el poema. I queda la sensació amarga de molts dels seus finals. Aquest poema pertany al seu primer llibre, que porta precisament el mateix títol. El va publicar l'any 1985, quan l'autor tenia 24 anys, i va representar una nova manera d'entendre la relació de la poesia amb la realitat. LA MONEDA DE PLATA A un passejant per un moment li va semblar veure en un camí un objecte llambrejant. Es va ajupir i va mirar atentament el terra, al cap de no res s'adonà, sorprès, que recordava perfectament que era un objecte rodó, en realitat una moneda de plata amb la imatge gravada d'un emperador en la superfície aspra. Encoratjat, es va agenollar al terra i va començar a buscar amb cura, i al mateix temps en el record es formava cada cop més clara la imatge de la moneda; a cada moment que passava apareixien nous detalls convincents, i s'allargava la recerca. Les mates d'herba rastellades d...