abcd xavier farré

Slavko Mihali ć (1928, Karlovac – 2007, Zagreb) és un dels poetes més importants de la literatura croata contemporània. EN EL COMIAT Abans que baixis les persianes, abans que enviïs les coses al que fa barates, abans que llencis les pedres a la foguera, abans de posar-te la jaqueta a l'espatlla, passeja pel jardí i mira quantes flors han florit de cop, com s'han posat a refilar els pardals que no ens abandonaran mai. Abans que posis a la maleta les teves coses ridícules, abans de trencar la clau davant la porta tancada i barrada, pensa si aquest paisatge pot romandre en el mateix lloc sense tu, si no s'esfondrarà a la teva esquena quan n'arrenquis les teves arrels.

Vasco de Graça Moura (1942) és poeta, polític i traductor. A banda de la seva poesia, s'ha de destacar la seva ingent tasca de traducció (la Divina comèdia, Shakespeare, Petrarca, Rilke, Gottfried Benn...) CLARA HASKIL sempre hi ha una història de persones que ens diu el que som, una narració que prolonga l'acústica dels sons interiors, destins quan la tarda s'apaga, per exemple, als seixanta-cinc anys, clara haskil va caure a l'andana de l'estació de brussel·les. moriria de les complicacions de la caiguda. però ja abans havia tingut problemes de columna i de visió, ja va haver de fugir d'alemanya. aquestes notes són a la portada del disc en què ella, la intermediària de mozart, toca el concert en re menor, en una aura de greus densitats. tu ets asseguda al sofà llegint un llibre, quan et dic això. no sé si estàs atenta, o si somrius com la música requereix i haskil desitjaria. la música és sempre autobiogràfica per a qui l'escolta, una...

Boris A. Novak (1953) va néixer a Belgrad. Els seus pares eren d'origen eslovè. Estudià literatura comparada a Ljubljana, on resideix actualment. És un especialista en la lírica provençal, fet que determina la mestria formal absoluta en la seva poesia. EXILI Cap estrella ja no t'és cap ajut. Miro el fred cel del nord, el Sud m'és amagat. I les blanques ciutats en què he crescut moren rere estelats murs d'un horitzó meridional. Una escorça entre mi i jo que creix es fa espessa. Enmig de la boirina veig l'ombra de la meitat morta de mi mateix: com si fos davant d'un fons abismal tremolo i em palpo la fosca galta. Sols en la pròpia gola sóc a casa.

Jacek Podsiad ł o (1964), va ser un autèntic fenomen els anys 90 a Polònia. Poeta excepcionalment prolífic. Ha publicat més de 20 llibres de poemes. La seva Poesia completa (1998) té més de 840 pàgines ben atapeïdes. DUKSZTY, AL VESPRE Durant tot el dia he mantingut les brases enceses. Ara enfonyo patates a la cendra, per l'esmorzar. El fum m'allunya els mosquits; el foc, els dimonis. Enmig del llac els lituans en barques immòbils esperen els seus peixos misteriosos. Els mugits de les vaques, forts com daudytes , instruments de vent. La llet avança en el pot enfonsat a l'aigua. Els somnis s'amaguen en l'herba, en els arbusts prests a apropar-se i ocupar un cap lliure. En una branca s'eixuga una tovallola i penja una campana de fang. No per emetre cap so. Per repetir el silenci.

Philippe Jaccottet (Moudon, Suïssa, 1925), poeta d'expressió francesa. Ha traduït de l'italià i de l'alemany, principalment autors romàntics que, per altra banda, determinen quasi tota la seva poètica. L'IGNORANT Qui canta quan totes les veus callen? Qui canta amb aquesta veu sorda i pura un cant tan bell? Serà fora de la ciutat, a Robinson, en un jardí cobert de neu? O és ben a prop, algú que no sospitava que l'escoltaven? No siguem impacients de saber-ho perquè no d'altra manera el dia és precedit per l'invisible ocell. Però estiguem tan sols en silenci. Puja una veu, i com un vent de març als boscos envellits porta la seva força, ve sense llàgrimes, més aviat somrient davant la mort. Qui cantava quan s'ha apagat el nostre llum? No ho sap ningú. Però tan sols pot sentir el cor que no busca ni la possessió ni la victòria.

Nuno Júdice (1945) és un dels poetes portuguesos contemporanis més reconeguts. La seva primera etapa, fins el 1985, es basava en una metapoesia, i després va anar ampliant la seva poètica. Arribà a un punt de comunió entre la metapoesia i la poesia amorosa. Els poemes d'amor s'han convertit en un altre dels seus elements característics. L'AMOR ÉS Ferida que no fa mal, la paraula que no necessita ser dita, una mirada suspesa en els teus ulls, respirar l'aire en què respires, dir el teu nom i sentir en ell la teva veu, esperar-te a cada instant en què sé que m'esperes, donar-te l'alegria que em dónes, veure't arribar en un eco d'au, i deixar que m'agafis amb el més suau dels teus gestos, sentir-te, tot sol, a prop meu, i sentir-me tan sol lluny de tu, saber que existeixes en mi com sé que existeixo en tu, la flor de foc del teu cos, i besar aquella flor.

James Fenton (1949) va ser corresponsal de guerra. És autor de dos llibres cabdals de la lírica anglesa contemporània: The Memory of War / Children in Exile (1984) i Out of Danger (1994). El poema presentat és la primera part d'un cicle de 9 poemes, una elegia per a les víctimes i els supervivents de la II Gran Guerra. Enguany ha rebut la Queen's Gold Medal for Poetry. UN RÈQUIEM ALEMANY No és el que construïren. És el que demoliren. No són les cases. Són els espais entre les cases. No són els carres que existeixen. Són els carrers que ja no existeixen. No són les teves memòries que t'obsessionen. No és el que has anotat. És el que has oblidat, el que has d'oblidar. El que has de seguir oblidant tota la teva vida. I amb sort, l'oblit descobrirà un ritual. Descobriràs que no ets sol en aquesta empresa. Ahir semblava que els mobles se t'apropaven. Avui tens el teu lloc en l'autobús de les vídues.

Vasko Popa (1922-1991) poeta serbi d'origen romanès. Tal vegada, el poeta serbi més important del segle XX. La fama internacional li arribà gràcies a una antologia a l'anglès que prologà Ted Hughes. Presento el poema per dos motius, el primer, perquè em sembla un poema excel·lent; i el segon, perquè apareix un problema de traducció en els versos 2 i 3 de difícil solució. UN NÚMERO DESPISTAT Hi havia una vegada un número Pur i rodó com el sol Però que estava sol molt sol Va començar a calcular-se amb si mateix Es dividia multiplicava amb si mateix Es restava sumava amb si mateix I sempre es quedava sol Va deixar de calcular-se amb si mateix I es va tancar en la seva rodona I solar puresa A fora havien quedat les enceses restes dels seus càlculs Van començar a encalçar-se a través la foscor A dividir-se quan havien de multiplicar-se A restar-se quan havien de sumar-se Això és el que passa en la foscor I no hi ha ningú que pregunti Que aturi les rest...

Kornelijus Platelis (1951) és un dels poetes lituans més actius en l'actualitat. UN LLAÇ PER AL VENT Quan penso sobre la poesia em perdo entre el poema i jo mateix, que la percep. És possible d'aferrar la frontera entre ambdós, o no? La poesia és com el vent: no és clar d'on ve, no és clar on va. I no és clar què significa. Quina cosa més estranya i ingènua: un llaç per al vent! Quanta invenció i ingeni en els moviments de qui el posa. ARANYA El meu cor, com una mata en la panxa d'una aranya desenrotllant un fil resistent amb què tricoto una xarxa al teu voltant, amor meu, i sec arronsat en els esbarzers del meu cos fins que les rapaces retines dels meus ulls tremen, tocat per la cosa que desitjo, i mentre ataco la meva víctima m'adono que és tan sols la meva ombra.

Sebastiano Grasso (Sicília, 1947) EL VI SEGELLAVA EL TEU SOMNI La memòria mata de dia en dia. La sang, les cicatrius, el foc, les arrels, els trens, els capricis, centenars de versos reconstrueixen un Paradís que la memòria rebutja per inventat, com el mar de Sicíia que flagel·la Pantelleria, on el vi segellava el teu somni. Un cop, a Rialto, l'olor de l'enciam i de la canyella seguia les teves passes torbades, ara fermes, en ombra i en l'ombra. La nit devora les pedres del Canal i les processons de quilles negres i d'or.

Leszek Szaruga (1946) és el pseudònim d'Aleksander Wirpsza (fill del també excel·lent poeta i traductor Witold Wirpsza). La seva poesia s'inclou en el moviment de la Nova Ona a Polònia (amb autors com Ewa Lipska, Stanislaw Baranczak, Julian Kornhauser, Adam Zagajewski i altres). LICENTIA POETICA 1. El perill més gran és amagat a les biblioteques. S'han de cremar els antics diaris. S'han de cremar els diaris d'ahir. La previsió del temps d'ahir ha resultat veritat. Ha resultat falsa. Avui ja no sabem com va ser en realitat. Avui ja sabem que va ser com no havia de ser. Va ser d'una altra manera. Tan sols el temps present permet reproduir el passat. Tan sols avui podem preveure què va passar ahir. La memòria és una presumpció incomprobable. 2. El perill més gran és amagat en la poesia. S'han de prohibir totes les paraules. S'han d'excloure també les pauses...

Ivar Ivask (1927-1992) poeta estonià. Va ser professor a la Universitat d'Oklahoma, on dirigia World Literature Today i també el Neustadt Literary Prize for Literature, anomenat el petit Nobel. d'ELEGIES BÀLTIQUES 3 Estranya cosa la de venir des de ribes quasi anònimes en una Europa solcada de banda a banda on el Bàltic amaga encara una cara de la lluna que s'il·lumina tan sols per les invasions, desannexions continuades sense descans segle rere segle. Tothom pot dir els noms dels països nòrdics d'Islàndia fins a Finlàndia, però els països del Bàltic, quin problema! És clar, allí només hi parlem la mateixa llengua, oi? Si no és el rus, aleshores alguna cosa semblant a l'alemany? Mai no ho endevinareu, a menys que desembrolleu la madeixa de les llengües indoeuropees i finoúgriques, meditant sobre Babel per esclarir el Bàltic, i qui té temps per uns mites tan marginals? La nostra durada és el subs...

José Luis Peixoto (1974) és un dels joves escriptors més valorats actualment a Portugal. És poeta i narrador. Ha publicat cinc llibres de poemes i en prepara un altre. Ha publicat dues novel·les, la darrera de les quals El cementiri de pianos , ja compta amb diverses traduccions. Presento aquí una traducció en record de les hores compartides a Lituània. A causa de la proximitat, en el primer poema em permeto utilitzar els possessius que utilitzo sempre a casa. a l'hora de parar taula, érem cinc: mon pare, ma mare, mes germanes i jo. després, ma germana gran es va casar. després, ma germana petita es va casar. després, mon pare va morir. avui, a l'hora de parar taula, som cinc, menys ma germana gran que és a casa seva, menys ma germana petita que és a casa seva, menys mon pare, menys ma mare vídua. cada un d'ells és un lloc buit en aquesta taula on menjo tot sol. però sempre seran aquí. a l'hora de parar taula, serem sempre cinc. me...

John Fuller (1937), fill del també poeta Roy Fuller, és poeta i novel·lista. Hereu de la tradició d'Auden, entre les seves obres cal remarcar la novel·la o tractat potser en vers The Illusionists , i també l'impressionant cicle de poemes “Europa”, del qual presentem el primer poema. Aquest remolí des d'Arkhànguelsk fins Gibraltar Assenyala el tipus de clima en què ens trobem. Sabem que els mapes, com les institucions, canvien I que els dies de xafogor donen pas a trons al vespre. El globus gira i els països canvien llurs fronteres, I els satèl·lits observen els tancs i els núvols. Tan sols la pluja no respondrà a les ordres. Tan sols el cel no es dissoldrà com multituds. La meravella és que Europa pot sobreviure: Com una enorme vaixella, escrostonada i esquerdada, Reconstituïda, perduda, ignorant del seu ús, Mentre tots els hostes s'aixequen després de les cinc, Conscients de la prioritat però no del tacte. La conversa, massa alta. U...

Lucija Stupica neix el 1971 a Šmarje pri Jelšah (Eslovènia). Ha publicat dos llibres de poemes. PERFILS D'UNA HISTÒRIA La pluja grata la finestra. Delicada i persistent. Ningú no té pressa quan ella esclata entre els murs com una arrel que creix en el cos. Algú passa mentre alço la mà com a protesta. El vent és fràgil i no porta paraules o amor. Mentre jo penso en tu, el meu trepitjar del desig deixa de sonar en les ratxes del vent i el món fa un terrabastall en grans moviments. El record és com un jersei acabat de rentar, una mica encongit, els colors pàl·lids. El més fàcil seria donar la culpa al soroll de la raó per les paraules que et dec, i a l'agreujament que no s'ha sabut pronunciar. PARACAIGUDISTES Es massacra el pensament quan troba una falsa expressió. Mai no has entès com vomitar la llavor del teu origen, una prova estadística de la decadència, donada en el mateix naixement. ...

NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és...

Què es pot dir de Derek Walcott (1930, Castries, Saint Lucia) que no sigui sempre massa poc? Quan penso en la seva poesia, la primera paraula que ve a la ment és “Festa”. La poesia de Walcott és una festa del llenguatge, de la imatge, una festa en tots els sentits. AMOR DESPRÉS DE L'AMOR Arribarà el temps quan, amb alegria, et saludaràs a tu mateix arribant a la teva porta, al teu mirall, i us somreireu per la vostra arribada. I et dirà, seu aquí. Menja. Tornaràs a estimar l'estranger que vas ser. Regala't vi. Regala't pa. Retorna't el cor a tu mateix, a l'estranger que et va estimar tota la vida, a qui has ignorat per un altre que et coneix de cor. Agafa les cartes d'amor de la lleixa, les fotografies, les notes desesperades. Desenganxa la teva imatge del mirall. Seu. Celebra la teva pròpia vida.