abcd xavier farré

Després d'un dia intens i feliç, m'endinso de nou en les paraules alienes. I em crida un nou poema de Tomasz Hrynacz . LA BAULA MÉS FEBLE Una història puntual. De sobte present. Sols aparentment té relació amb l'anterior. No sense dificultat revela rebrots de cicatrius. La por té els seus plecs. Té fronteres. O potser és temps per esperar? L'historial a la secció de fisioteràpia contempla, a banda del diagnòstic, l'edat, els tipus i la quantitat d'intervencions. Una de dues: “lliçons per caminar” o “rehabilitació”? Marqueu el que escaigui, la vida? Un moviment establert i invariable se sotmet a les pròpies lleis. Rebutja qualsevol senyal de fugida.

Un segon poema de Piotr Mierzwa . TERRA DEL FOC Dissens rere dissens, l'incendi porta incendi. Ulls clavats al fluorescent, un passadís asèptic han forçat les reflexions, endinsar-se en la por sobre el destí dels afables, dels més afables en contacte amb forces superiors, amb la feblesa del cos que vol tan sols escalfor, consol, mentre les paraules viuen la seva vida, s'enrogeixen: les venes de la llum guareixen els sostres, els estrats de la llum mitiguen les carteres, havent-se estès com la cua d'un paó o restes en un dipòsit de cadàvers. Tu i jo encara tenim temps per a tot, especialment per al passat, el que succeeix en aquest instant, deixem òrfenes les cases que estan separades entre elles per barres, barreres, barriades.

Acaba d'aparèixer a les llibreries el segon llibre d'assaigs de Zbigniew Herbert publicat a Acantilado, Un bárbaro en el jardín . De fet, però, és el primer que va publicar Herbert i el primer que jo també vaig traduir, ara farà uns tres anys. Però tota espera sempre val la pena, sobretot si el resultat és l'edició exquisida i la meravellosa portada que han triat en l'editorial de Jaume Vallcorba. El llibre no surt en una bona època (al juliol i en plena crisi), si ens guiem pel que diuen aquests que es dediquen als números i a l'edició. Però no comparteixo aquesta opinió, ja que un llibre de les característiques de l'assaig herbertià sempre trobarà el seu públic, sigui l'època de l'any que sigui. Independentment del que passi al món. Independentment de les modes, de les crisis, dels bestsellers. Perquè, i ara deixeu-me enfrontar a les tendències i a algunes de les idees postmodernes que tant mal han fet, crec en les jerarquies. En la Literatura i en la ...

Hauria de viatjar més en avió. No, no és una activitat que m'agradi massa. No em fa ni fred ni calor. I, a més, m'exasperen algunes coses. La llarga espera des que entres i no embarques. La conducta d'algunes persones (és en aquests casos quan surt la faceta més asocial – o insociable, gairebé misantròpica – de la meva personalitat. Com ara, que sóc a la biblioteca intentant escapar del bat de sol, i algú al meu costat agafa el telèfon mòbil i comença a parlar tranquil·lament). Així doncs, per què hauria de viatjar més en avió? Abans llegia sempre un llibre, n'agafava dos o tres perquè no sabia si la primera opció acabaria satisfent-me. Potser un es torna més exigent amb el pas del temps. Ara ja he adoptat una altra estratègia, aposto per un autor segur. Els poetes preferits m'acompanyen, sigui en format de llibre o directament a l'ordinador. Treus l'ordinador, i sense internet (aquest és el punt clau), puc llegir o puc agafar un poema i traduir-lo. És l...

Joanna Wajs digues-ho en la teva llengua digues-ho en la teva llengua, vull sentir com es doblega l’herba no segada sota el peu d’aquest home i com aquesta dona talla un all, una llimona, com parteix una panotxa per la meitat els sons, tindran la seva pròpia aspresa, la seva suculència anomena-ho, vull saber si saps cent paraules per referir-te a les pupil·les dilatades i als grans de la civada entre les dents d’un nen que riu i també com una nena a les escales de la catedral de manera quasi imperceptible s’arregla el vestit una mica tort i al final ensenya’m el que més ens interessa els nostres dits errants temorosos amb el puny a l’aire en alguna cosa que podria ser el mànec d’un ganivet o una castanya torrada i que de sobte, sense saber per què, ha perdut la forma i el pes

Robert Miniak va néixer a Łódź (1969). Els seus poemes apareixen freqüentment en diverses revistes literàries. Ha publicat el llibre de poemes Noces negres (2008) PLATJA una olor entre nosaltres, però encara tens por, encara mires a un costat, comptes cada paraula llençada a l’espai, al temps, en les engrunes dels còdols quan caminem per la platja. l’ordre és l’important: sorra, vidre i una rosa. el meu peu deixa una petja més profunda al costat. l’aigua neteja les petjades abans de convertir-se en un gerro, en vidre, les sabates col·locades en un racó, en la coneguda olor de la pell, i potser fins i tot alguna inscripció comuna en la llosa de pedra? però ara no pensis, deixa-ho per a més tard, demà vindrà per si mateix, potser fins i tot abans; inventa ara el mar, el traç d’una gavina allà dalt, conquilles, el cel desllustrat per l’aigua, m’agrada quan rius, quan et reculls els cabells, els pensaments són com petjades al davant. et poses la mà a la boca i es fa el silenci, sols entre ...

Tres anys després del llibre que el va situar entre les noves promeses de la poesia polonesa, i del qual ja vaig traduir un poema , Łukasz Jarosz ha publicat el seu tercer llibre, Mimetisme , molt més ben treballat i prometedor que l'anterior. REGIONS LLUNYANES He estat en tants llocs que ja no recordo quines són les meves petjades. A cada moment es pot començar o deixar-ho estar. Recordar els talls, les separacions que et fan ser qui ets. He estat en tants llocs. He somrigut a l’objectiu, he picat de mans en veure el joc de focs al damunt d’un pastís de noces. En un full tenia dibuixat com arribar a la tomba dels besavis. Aquí, liles; allà, un avet. S’esmorteeix l’estàtua del dia. Creix la novel·la sense heroi. Un paisatge amb la llera seca d’un riu que s’ha begut la mina. I com creix el dia. Com fumeja la sopa. Com es desfà el greix, el moll tou. Com el plat de la bici estreba el camall, una bufada arrenca la creu. Com roden les boles llençades a la ribella, l’aigua freda del lla...

Tomasz Hrynacz va néixer l'1 de desembre de 1971 a Świdnica. Ha publicat en moltes revistes, tant a Polònia com fora de les seves fronteres (a Anglaterra, als Estats Units, a Croàcia o a França). Va ser un dels fundadors de la revista literària Arytmia. Ha publicat dues plaquettes i set llibres de poemes (el primer, l'any 1997; i el darrer, aquest 2010). El mateix any 1997 va guanyar dos premis de poesia. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a diverses llengües. L’ÚLTIM PIS DEL MÓN Clareja. Un escull de pluja, meridians de gotes que esclaten en els cèrcols dels tolls. La inspiració absorbeix l’espiració. Rebenten murmuris de tempesta. S’apiloten bales de sorra a les entrades de les parpelles. El vent dirigeix la teva veu que s’allunya a cada nova passa. Les soques dels bedolls es perden en l’avinguda de les ràfegues. D’aquí a l’eternitat. Clareja i bufa el vent. A la rotonda, uns primers raigs, unes cares. Els primers moviments i unes olors agonitzants.