Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2009

Poema de la partença

Segueixo encara traduint alguns poemes del darrer llibre de Marzena Broda . En presento un altre, i anuncio que més endavant apareixerà una sextina d'aquesta autora. Quan la llegeixo, no puc deixar de pensar en altres poetes, és inevitable la relació amb autores del que podríem dir una mateixa esfera lingüística o de proximitat cultural, com seria la poeta russa Anna Akhmàtova. Però també, amb freqüència en traduir-la és com si pensés en Maria Mercè-Marçal. POEMA DE LA PARTENÇA Aquest poema és sobre el que mai hi haurà entre nosaltres. Litorals, on el clima humit humiteja les paraules seques que segueixen caminant fins a la ferida amagada sota la pell per finalment instal·lar-se en les cavitats de la mucositat i l'os, plenes d'esgarrapades microscòpiques per on sagnen les genives, però arrossegant aquesta imatge a la parpella no sanglotis. Qui hi confiarà abans que a la posta de sol surti l'oceà i noti que estic caient, perdent el pols com la rapidesa i el somni que

Dos poemes en el paisatge

Des de Sabadell, de la mà de Josep M. Ripoll , em van proposar fa uns mesos participar en una de les millors iniciatives per a la poesia que hi ha al nostre país. És el col·lectiu Papers de Versàlia que publica unes exquisides plaquettes. Cada número està dedicat a un tema concret. Em van fer la proposta per al número de tardor de 2008, sota el títol general del paisatge. El títol final fou "Joia de les fulles altes". Em van publicar dos poemes, que podreu veure en la finestra de més avall. Cada cop que presenten un número, en fan una lectura pública a Sabadell, on reparteixen la plaquette impresa de manera gratuïta. Malauradament, per qüestions de geografia, no vaig poder ser-hi present. Per a aquelles persones que no viuen prop de Sabadell, o que no tenen l'oportunitat d'assistir als recitals, poden descarregar-se les plaquettes de la pàgina web . Si voleu el darrer número sencer, el de tardor publicat l'any passat, cliqueu aquí . Un altre cop, moltes gràcies pe

Alguna cosa

Paweł Marcinkiewicz em va enviar el seu darrer llibre de poemes, real, on hi ha una divisió molt curiosa entre el que anomena "poemes" i "nopoemes". Aquí tenim un exemple del primer cas. ALGUNA COSA En una casa desballestada rere el jardí vora carretons vermella i una pomera mig caiguda alguna cosa s'enfila vers el cel pels forats de la teulada. Línies verticals i horitzontals duen a algun lloc i desapareixen, com si dubtessin quina és la forma a adoptar. I amb tot alguna cosa aquí entra en un mode de perspectiva. L'ésser però sense substantiu, el somni pàl·lid de l'aire. Surt del buit i fereix la llum. Enyora alguna cosa, o alguna cosa l'enyora a ell i emet aquesta ombra. De pols, de teranyines i floridura, en una pila de taulons podrits i estelles de vidres, aquí hi ha alguna cosa que és clarament en una cosa visible. No res, no se sap per què, segurament per a la pròpia existència.

Amanuensis

Andrew Zawacki (1972) ha publicat dos llibres de poemes. Tradueix poesia eslovena a l'anglès. L'antologia que va preparar sota el títol de Afterwards: Slovenian Writing 1945-1995 ha esdevingut un volum de referència per a qui vulgui introduir-se en el món de la literatura eslovena contemporània. AMANUENSIS Va difondre el que li havia estat donat simplement perquè no ho podia tornar: cors de llum pugen de les aigües violades, flames que dibuixen els contorns dels esculls, precipitoses ombres de desesperació en cada finestra oberta al llarg de la costa, els planys distants de les gavines i les ones quequejants, un aire quiet de mitjanit, sorra en el so de coll blanc del pàl·lid viatge de la lluna, agafar i deixar anar, el sol despietat i els seus jardins de sal sangosos. El poc que tenia en la seva mà, en el seu pit, sabia que ho havia d'agrair. Era suficient. Havia de ser suficient: un efímer xiuxiueig tardà sota les algues, una humida cançó fúnebre de l'arribada, una

Postal

Vojislav Karanović (1961) va néixer a Subotica (la mateixa ciutat on va néixer Danilo Kiš). Treballa com a dramaturg a la ràdio de Novi Sad. També escriu guions de ràdio i assajos. Ha publicat quatre llibres de poemes. POSTAL És així, seguim vius. L'asfalt al voltant és aspre i fred. La rosa suau com una flama. La construcció de ferro del pont recorda unes espases creuades. Els fanals a la nit acoten el cap. Els cotxes als carrer brunzeixen com escarabats. L'aire és suau, i agradable, vora el riu per on naveguen lents els vaixells. Això són arbres, això, àlbers. Fulles, fragàncies. Els cantells són esmolats. Una evidència. N'estem orgullosos. Així és, seguim vius. Però tot és més i més lent. Fins que no esdevinguem una escena a la postal.

Contrapunt

Roman Sadlowski (1964) és poeta ucraïnès. Ha publicat dos llibres de poemes, i intenta atènyer un tipus de poesia pictòrica. Viu a L'viv. CONTRAPUNT Les torres han fet arrels al cel: si això segueix així, es despendran del terra, esdevindran pèndols per a aquells que ja no recorden res més. Una immensa campana, treta fa temps, quedarà partida en immenses campanes, cada una amb la darrera forma de tot aquell que ja no existirà, clamarà al món que tan poc sabé d'ella.

Primavera

És fa difícil triar els poemes de Boris A. Novak per traduir. Acostumen a exigir molta dedicació, i si un no té massa temps o no té l'incentiu d'una publicació al darrere, és possible que es puguin anar deixant. Però en trobar-se amb un poema com el següent, és impossible no posar-s'hi directament, no agafar totes les eines, tots els diccionaris que omplen la pantalla de l'ordinador, i trencar-se les banyes per poder-lo recrear. Moltes vegades penso que la traducció de poesia és com fer regals, sí, fer regals a les persones perquè puguin llegir-los. Però en primer lloc, són regals que ens fem a nosaltres mateixos. PRIMAVERA A l'Art Institute of Chicago penja un Claude Monet Torrent, Creuse, un paisatge hivernal amb un roure. A fi de copsar el tremolor glaçat de les formes del roure, el pintor va estar tant temps en la tela que el roure començà a verdejar, ja que havia arribat la primavera al país. Desesperat que perdria la imatge del roure hivernal, Monet va ll

La fi del món, 9

Anne Talvaz neix el 1963 a Brussel·les, i després es traslladà a París. Treballa com a traductora (ha traduït poesia anglosaxona, per exemple, 4 volums de John Ashbery, Simon Armitage, etc. , i també poesia llatinoamericana). Ha publicat dos llibres de poemes. LA FI DEL MÓN, 9 Un curiós sentiment d'infinitud, però és aquí on ha d'acabar, dempeus en aquesta església on no fa pas fred; la cerimònia estava prevista feia molt temps. És millor deixar-se fer. Ells - és a dir, els altres - saben. Mirar cap al costat o enrere és una temptació, però no serveix de res. Aquí només hi ha personatges, els fantasmes que segueixen el curs dels esdeveniments: avancen a passes calculades. La repetició ha començat. Ben aviat serà el nostre torn.

Com si des del pati

Miloš Đurđević neix l'any 1961 a l'illa croata de Rab. Va acabar filosofia i literatura comparada a Zagreb, on viu actualment. Ha publicat dos llibres de poemes. *** com si des del pati miressis vers la teva finestra el llum en la foscor concordant amb l'arribada del vespre quasi en un ritme audible projecta a la taula una llum cada cop més intensa allí hi ha la teva taula una foscor més clara agafa cos segons unes regles que només foren teves una estona abans que tinguessis el ple dret de dir que eren teves ja que sense tu no poden existir quan expires de tu surt un altre alè que existí allí aquí tu no ets ningú altre tu ets tan sols tu ningú no t'observa des d'aquest cantó del pols el temps d'estiu comença a la primavera amb les vares i el brancatge que tremola en una frescor diferent quan a poc a poc el porta el vent durant el dia de la terra apunten les primeres gemmes no ho has sentit tot i que per un instant vora la finestra has pensat que alguna cosa

Amb el pas del temps

Urszula Kozioł (1931), és poeta, narradora i dramaturga. Ha rebut diversos premis per la seva obra poètica. Pertany a un grup de poetes que, malgrat que tenen un gran reconeixement a Polònia, s'han quedat a les portes de la celebritat a l'estranger. *** Amb el pas del temps la foscor no és en absolut més a prop de la claror ambdues existeixen en pau com si precisament així hagués de ser per sempre la mort sol ser sobtada i propera terrible com la va pressentir Holbein tot posant aquest pensament en la imatge soterrada a Els Ambaixadors .

Dies insegurs

Aquest poema d' Anna Piwkowska ha aparegut en el darrer número de la revista Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris), una revista mítica en la cultura polonesa, fundada en 1982 a París, i des de 1990 amb la redacció ja a Varsòvia. En el consell de redacció trobem els grans noms que han contribuït a fer de la literatura polonesa i, especialment, de la poesia un dels fenòmens literaris de la segona meitat del segle XX. DIES INSEGURS Ja ningú no necessita somnis, l'hivern arriba al final, se sent l'olor de boix, l'escorça dels arbres reverdeix, l'herba germina i aviat ben segur apareixeran les anemones, caurà un raig de sol que lliscarà per una pàl·lida teula vermella. Els dies són insegurs i si durant aquests dies escoltem, vora l'espelma, en uns discs russos, els arcs que alt en el cel tallen platejats violoncels, o les notes nostàlgiques més enllà dels mars del sud, o les veus femenines, espesses, d'òpera, serà tan sols un breu instant, i després seurem

El jardiner

Quines deuen ser les causes del silenci? Per què un autor que es revela en la seva joventut com una gran promesa, de cop i volta deixa d'escriure? Per què tardem anys de vegades a tornar a escriure? O per què ja no hi tornem mai més? Un dels llibres que sempre m'han intrigat des que el vaig comprar és Collected Poems (1957-1987) de Dom Moraes (1938-2004). Moraes va néixer a Bombai, va publicar el seu primer llibre als 19 anys. Després, encara publicà dos llibres de poemes. La seva poesia era celebrada i admirada per poetes com W. H. Auden o Stephen Spender. I la seva veu poètica s'estroncà. EL JARDINER Quan es van traslladar a la casa era hivern. Al jardí hi havia un sicòmor plantat. Cap més arrel, ni rebrot, tan sols ortigues bones per a una sopa. Va pensar tenir flors al voltant del sicòmor per a l'estiu, la rosa tota oberta, la tulipa militar, tots els colors, l'olor del sol, ell amb la pala i bevent cervesa freda amb la seva dona. Va venir la tardor. Va arre

Feliç coincidència

Ahir mateix penjava un poema del darrer llibre de Dariusz Sośnicki . No em pensava pas que Abel Murcia, excel·lent poeta i traductor i, per damunt de tot, gran i excel·lent amic, ja el tenia, i que s'havia fet el mateix propòsit que jo de posar algun poema del llibre al seu blog . El blog de l'Abel és un quadern de traduccions que ningú no pot passar per alt si vol seguir el pols a l'actual poesia polonesa. Acaba de complir els dos mesos i el recomano encaridament. Un dels llocs on coincideixo amb l'Abel és en les llibreries, i ens posem al corrent, entre moltes altres coses, de les novetats literàries que apareixen a Cracòvia i a Polònia. Però jo ahir vaig anar per la meva banda, i ell, és clar, també el va comprar per la seva. I així ens trobem en una feliç coincidència. Si voleu veure el mateix poema en la versió de l'Abel, el podreu llegir aquí .

La missió privada de la senyora P.

Dariusz Sośnicki (1969) va néixer a Kalisz. Ha publicat tres llibres de poemes. I ara mateix acaba de sortir el seu quart, Els senyors P. El títol i molts dels poemes, en què els protagonistes són el senyor o la senyora P., remeten directament a un dels títols més famosos de la poesia polonesa contemporània, El senyor Cogito , de Zbigniew Herbert. El poema traduït dóna referències ben concretes al món polonès. Sobretot a la gran institució de correus. Allí s'hi fa gairebé tot. S'hi pot enviar cartes, és clar, però també comprar detergent i altres coses de casa. A banda, és el lloc per excel·lència on es paguen les diferents factures. La del telèfon, la del gas, la de l'electricitat. Totes. I a finals o principis de mes, les oficines presenten unes cues enormes. En el fons, és una experiència que intento evitar, però per la qual, inevitablement, molts cops he de passar. L'espera es fa llarga, perquè una altra de les característiques és que sempre hi ha unes cinc finestr

De camí a Delft

Jaroslaw Klejnocki DE CAMÍ A DELFT Els núvols se'n van i aviat es farà clar mentre tot esdevé una obra del moment: daurades gotes de pluja sense assecar-se brillen en un sol tímid una noia llegeix una carta les dones escombren el carrer una puntaire concentrada com un cirurgià inclina el cap amb compte. Aquesta ciutat no existeix però jo la veig del tot carrega les seves teulades descansa com cansats animals la gent viu tranquil·la inconscient les barques salpen toquen les campanes quan cal fins i tot el crim madura en algun lloc en algun carreró. I ens separa l'aigua l'eternitat el silenci de les vistes la immortalitat i ens separa una lluïssor intocable la terra s'arruga tremola flueixen les barques flueix un doll de llet flueix una llàgrima una gota de cera una gota de sang una gota de suor reneix la ciutat per un segon abans de morir abans de l'ascensió abans s'enlairi la pols abans que l'ombra llenci la seva xarxa encara lluita encara resplendeix

Glaçada a Jelonki

Dariusz Suska neix el 1968 a Złotoryja. Es va llicenciar en física. Ha publicat quatre llibres de poemes, pel segon va rebre el premi al millor llibre de poemes dels anys 2000-2001. El seu darrer, del qual extrec aquest poema, és Tota plena de sorra en què la veu poètica és la d'una nena (està dedicat a la seva filla) que observa el món que l'envolta. Jelonki és un districte de Varsòvia, conegut perquè el 1952 s'hi construí un barri per als treballadors que alçaren el Palau de Cultura, "un regal de la nació soviètica a la nació polonesa", una idea de Stalin. GLAÇADA A JELONKI Jelonki s'ha glaçat i ja no viu, com si el nitrogen l'hagués cobert, i no aquesta clara mortal, la neu. Durant hores ens vestim per sortir. Dos parells de leotards, bolquers, granota, casc. Si ve la mainadera farem boles de neu i ens mourem com mosques amb les caputxes còsmiques.

Gielniak

Un poema de Piotr Matywiecki , autor que ja ha aparegut anteriorment. El títol del poema fa referència al gràfic Józef Gielniak. Gielniak va morir als 40 anys, va deixar una obra molt reduïda, unes 68 obres. Amb tot, està considerada com una de les manifestacions més interessants en l'art gràfic polonès. Al poema, l'acompanya un gravat de l'artista, de qui podeu veure altres obres en aquest enllaç. GIELNIAK Dies d'una lent d'augment. L'espessor dels prats. D'herba en herba és tan lluny com de l'alba al crepuscle. Per una tija seca el pelegrí s'acosta al sol. Colpeja els records en els segments verds i buits. Endreça el temps en la memòria com la claror del migdia. Ja és per sobre dels prats! L'ull descansa. L'espai, quan és vist, descansa. Oh, descans etern! Finalment, el cap cec gira en si mateix com una flor no anomenada.

Aquí no hi ha cap eco

El llibre de Dušan Šarotar , Paisatge en bemoll , del qual ja hem anat presentant alguns poemes , es va publicar fa dos anys a Eslovènia. Però molt em temo que fora de les fronteres del país, per a molts lectors, tant el llibre com el seu autor no diuen absolutament res. A Europa compartim molts elements culturals, però la llengua segueix essent una barrera en alguns camps, com és el de la literatura, i més concretament la poesia. Si agaféssim una visió global de la poesia europea, veuríem que en conjunt és superior a la que podem trobar als Estats Units, però la quantitat de llengües provoca que molts poetes, molts llibres de poesia es redueixin a uns cercles cada cop més reduïts. Com els poemes d'aquest autor eslovè. Tanmateix, el problema no radica en les llengües, ja que la seva diversitat representa una riquesa. El problema rau en la visió reduïda i polititzada d'aquestes, creant una cosa tan fictícia com les literatures nacionals. SENSACIÓ DE VENT II Aquí no hi ha ca

Què li està permès al poema

Wiktor Woroszylski QUÈ LI ESTÀ PERMÈS AL POEMA Poema sigues caut no tot t'està permès Et pots cargolar de dolor carrisquejar d'humiliació recordar el mal No t'està permès prendre nota de la bondat de l'amabilitat de l'ajuda La bondat serà condemnada l'amabilitat castigada Aquell que ajudà serà traït morirà sense ajuda

Judit amb el cap d'Holofernes

Antony Dunn va néixer a Londres (1973). Ha publicat dos llibres de poemes en editorials de prestigi com Carcanet. JUDIT AMB EL CAP D'HOLOFERNES Judit no pot esperar la invenció de la càmera. Posa per l'enèsima escultura aquesta setmana, la dringadissa dels cisells que li provoquen migranya, i aquella pintura vermella a la catifa que no la deixa de petja, està perdent molt ràpid la seva llegendària paciència. Per altra banda, se sent ximple posant per escultors i pintors amb les seves reserves de pintallavis, de perfum i l'acer en una mà i una gran pinya en l'altra: el cap d'Holofernes està pudint en una estaca en els murs orgullosos de la ciutat mentre que tots els paparazzi dels artistes bavegen per la carn, al viu i morta, els documents insistiran a anomenar-la la Viuda Negra, i els seus lectors, evidentment, no voldran sentir que Déu hi té res a veure, sempre segurs de malmetre la perspectiva humana. Difícil de tenir un posat tr

Assaig sobre la innocència

Janusz Szuber , de qui ja hem presentat alguns poemes, és, sense cap mena de dubte, l'hereu directe dels grans noms de la poesia polonesa. En ell, es combina la serenitat, la concisió de Czesław Miłosz, el desenvolupament d'un tema de Zbigniew Herbert o la capacitat d'ensenyar-nos el folre de les coses, un folre que no és tal, a la manera de Wisława Szymborska o de Tadeusz Różewicz. ASSAIG SOBRE LA INNOCÈNCIA Totes les criatures són dignes de compassió pel sol fet que viuen. Emil M. Cioran, L'infaust demiürg En cada un de nosaltres rau la nostra innocència Hugo von Hofmannsthal, Buch der Freunde Com que érem vells amics, ens portava formatge fresc, mantega, nata, alguns cops una gallina plomada. Era fornida, afable, però també esquerpa. Només recordava amb afecte el primer marit, a pesar de l'odi que els sogres li mostraren a ella. Va morir, junt amb les dues filles, d'una bomba accidental. Ella se'n salvà de miracle. Els altres marits foren v

Paràbola de Ramon i Elionor

Tot rellegint un llibre de poemes de Julia Hartwig m'he trobat aquest poema. No cal dir que no he pogut resistir-me a la temptació de traduir-lo. PARÀBOLA DE RAMON I ELIONOR Conegut pel seu temperament indomable Ramon Llull descendent d'una família rica catalana essent ja pare de tres fills s'enamorà perdudament de la bella Elionor Castello (1) i l'encalçava sense cap mirament La dama atordida li enviava una carta rere una altra tot demanant-li que deixés d'incomodar-la i en no sortir-se'n va decidir convidar-lo sense revelar l'objectiu de la trobada Ramon Llull ple d'excitació va irrompre en la cambra Elionor s'esquinça el vestit i tot mostrant un pit terriblement consumit pel càncer crida: Mira allò de què tant t'has enamorat, Ramon Llull! (2) Sotragat per aquesta visió Llull cau de genollons i implora el perdó experimentant en aquell mateix moment una sobtada transformació Reparteix entre els pobres la seva fortuna i decideix dedicar tota

La línia recta

Edvard Kocbek segueix sent un poeta desconegut. El fet d'escriure en una llengua que parlen dos milions d'habitants ha impedit que avui dia sigui esmentat al costat de grans noms de la poesia europea del segle XX. I tanmateix, el lloc se'l mereix. LA LÍNIA RECTA Un pintor famós de cop i volta traçà una línia recta i s'adona que estava morint, perquè tota la vida s'havia esmerçat per traçar una línia recta, però mai no ho havia aconseguit. L'esperit sempre el mirava des de dalt, els ocells al seu voltant feien alegres corbes i temptaven la seva mà. Llavors s'estirà i amb tranquil·litat es preguntà: què és el talent? I què és el lliure albir? Sabia que el seu nét coneixia l'epacta i que descobria cometes, però ell només aleshores s'adonà que la línia recta no existeix, ja que tota la nostra vida és corbada, mira, el somni és encara la inclinació de la vetlla humana. Per això és molt més tard de quan indica el temps, i