Conrad Aiken (1889-1973). Poeta nord-americà. Oblidat durant molt de temps i tornat a recuperar després gràcies a Harold Bloom. Tanmateix, el gran crític mostra reticències per posar-los al costat dels seus poetes estimats. I, en especial, l'acarament amb Wallace Stevens li serveix per intentar demostrar que Aiken és un poeta menor. En el fons, són dos poetes amb recursos i objectius ben diferents. I la claredat d'Aiken és un valor que pot cotitzar ben alt. Mira llargament, i veuràs com la fulla cau de l'arbre. No emet cap so, troba l'herba sense fressa... Així tindràs la branca nua, i una fulla morta en la morta herba. Les coses vénen i desapareixen. Això és tot. Però quins no han estat els tumults? Quines guerres d'àtoms a la branca, quines ruïnes, ardents, desastroses, en la fulla? Un tumult que era etern, però no ha emès cap senyal. Tan sols la fulla cau, i queda nua la branca. Això és el món: no hi busquis res més. Preludi invisible i desastrós que garbella l...