abcd xavier farré

Aquest és el segon poema de Dawid Dziedziczak anunciat en l’entrada anterior. En aquest cas, el poeta que es converteix en el centre de la ironia és Ryszard Krynicki , un dels poetes més importants de la poesia contemporània, i editor d’A5, punt de referència de la poesia polonesa. La descripció, amb el predomini del negre en la manera de vestir del poeta establert a Cracòvia, és ben gràfica. RYSZARD K. DECLARA Ryszard Krynicki va pujar al tramvia amb una gorra negra, una jaqueta negra, pantalons negres i sabates negres. També portava una motxilla, negra. Gairebé semblava un capellà, però els seus ulls perduts, vidriosos, em deien: “És un poeta”. Senzillament, era Krynicki. Em vaig quedar mirant-lo fixament, així que ell també em va mirar. Tenia el tiquet a la mà, la va allargar per marcar-lo, ja estava a punt de fer-ho i el tramvia patapam! Tots cap endarrere. Ja no ho va tornar a fer. Era un senyal. Ryszard, no el marquis. I així ho entengué. No el va marcar. Va esperar la propera pa...

Presento dos poemes de caràcter més aviat irònic, tot i que no exempts d’una alta dosi de tendresa, sobre dos poetes relacionats amb Cracòvia. El seu autor me’ls va enviar fa un temps després d’una tarda-nit xerrant en un dels meus llocs preferits a Cracòvia, el Bunkier Sztuki . Una espècie d’hivernacle on el temps flueix lent. Des d’allí es pot veure la gent passejar per l’anell verd del centre que són els Planty (en podeu veure més fotografies en aquest fantàstic mapa , si cliqueu a l'apartat que diu Planty). I un no deixar de meravellar-se del paisatge que canvia segons l’època de l’any. Dawid Dziedziczak va néixer en 1986. Actualment, estudia edició i història de l’art. El primer poema és sobre Czesław Miłosz. Alguns dels detalls que apareixen en el text no són reals, sinó imaginaris, com per exemple, que Miłosz vivia en el pis de dalt de l’edifici, ja que en realitat vivia al primer pis. Però al cap i a la fi, la veracitat dels fets no és important perquè un poema pugui funci...