abcd xavier farré

Aquest és el darrer poema del cicle de "Mapes" al llibre de Michał Książek. MAPES III Els mapes són tanmateix literatura. El quart gènere junt amb l’èpica, la lírica i el drama. En cap novel·la, poema o comèdia l’espai no ha estat copsat tan bé com en un mapa. Mai no han atrapat el temps amb les mans al plat, tal com en els plànols d’una ciutat que ja no existeix. Observo els mapes quasi com el Creador – una mica totpoderós, una mica omnipresent. Així com transcendental.

Un segon poema del cicles de "Mapes" de Michał Książek. MAPES II Els mapes sempre mostren llocs extremament segurs. Als seus rius no ens podem enfonsar, no ens amenacen amb inundacions. A les carreteres no ens podem perdre, sempre són buides i senzilles, i els agafadors dels ponts uneixen forts diferents fragments de realitat. Als mapes mai no bufa el vent, i els arbres i l’herba emanen una flaire de tranquil·litat de paper. No plou perquè si no el món podria quedar tot xop. Hi domina el silenci com si hagués passat un àngel. De vegades penso que estaria bé trencar-lo i a una escala adient convertir-se en una figura de la llegenda.

Tres poemes que formen un petit cicle del llibre La ciència dels ocells de Michal Książek. Avui, el primer. De sempre també m’han fascinat els mapes, i com és la mirada dels poetes sobre els mapes. Un dels poemes que més m’agrada recordar sobre aquest element és «The Map» d’Elizabeth Bishop, amb aquell vers final excepcional: «More delicate than the historians’ are the map-makers’ colors». Un poema que, a més, forma part d’un dels títols de llibre també més fascinants i senzills, North and South . En aquest cas, els poemes sobre els mapes de Książek tenen més ressons del poema «Mapa» que apareix en el darrer llibre que es va publicar de Wisława Szymborska, Prou. MAPES Mirant el mapa de Iakútia central, els voltants de Tlustx i Oimiakon, m’estranya que jo no hi sigui. Miro les carreteres que conec bé, examino els pujols, exploro els rius. Al final, en comprovo la llegenda: no hi sóc. No m’he inscrit a topografia buscant fragments del neolític al Lena...

Michał Książek (1978) és ornitòleg, especialista en estudis culturals i també guia de Sibèria. L’any 2013 va publicar el llibre Iakutsk. Un diccionari local. Un llibre completament atípic i fascinant en què utilitza una llengua pròpia. Després, l’any 2014, publica el llibre de poemes La ciència dels ocells , que ha estat molt ben rebut per la crítica. Per aquest darrer llibre ha rebut el premi “Silesius” de poesia en la categoria de debut, i està nominat al premi Nike. PRESTATGERIES M’agraden les prestatgeries. Aquestes senzilles regles que, en seguir-les, em fan recórrer els lloms dels llibres. Cada prestatge, un horitzó: Iacútia, Sibèria, Manxúria, la Xina, i la pols com en els camins. La geometria i geografia seves són l’únic ordre en la realitat, que és un campament. La seva topografia fa que mai no vagaregi: entre les quatre parets, entre les quatre direccions. És comprensible que els mapes hi estiguin tan bé. En llegim les l...