Mapes (I)

Tres poemes que formen un petit cicle del llibre La ciència dels ocells de Michal Książek. Avui, el primer. De sempre també m’han fascinat els mapes, i com és la mirada dels poetes sobre els mapes. Un dels poemes que més m’agrada recordar sobre aquest element és «The Map» d’Elizabeth Bishop, amb aquell vers final excepcional: «More delicate than the historians’ are the map-makers’ colors». Un poema que, a més, forma part d’un dels títols de llibre també més fascinants i senzills, North and South. En aquest cas, els poemes sobre els mapes de Książek tenen més ressons del poema «Mapa» que apareix en el darrer llibre que es va publicar de Wisława Szymborska, Prou.

MAPES

Mirant el mapa de Iakútia central,

els voltants de Tlustx i Oimiakon,

m’estranya

que jo no hi sigui.

Miro les carreteres que conec bé,

examino els pujols, exploro els rius.

Al final, en comprovo la llegenda:

no hi sóc.

No m’he inscrit a topografia

buscant fragments del neolític al Lena.

No m’he solidificat entre el poble de Platki

i Stara Gac, escoltant els mussols.

No se’m veu a la carretera que va de Kiubiem

fins a Oimiakon.

Els mapes porten tan sols petjades de migracions,

rastres d’un esmorzar, d’un poema,

de nombroses escatades i doblecs.

En un d’ells es va clavar la meva mirada,

com el peu
en un pont foradat.