Un poema de Mariusz Grzebalski.
DESPRÉS
Després
vam treure tots els mobles d’ell. Al pati
esperava
un camió ja a punt de marxar.
Al mig,
restes de ciment, cadenes embullades,
drapots,
papers greixosos, mantes.
Tantes
coses, de sobte, esdevenen brossa.
Paisatges
capgirats de miralls, un bufet
amb
capes de pintura que s’han esquerdat
com el
fons d’un riu quan baixen les aigües,
un
comptador que ell va comprovar el dia abans
que
vingués el cobrador. I altres coses. Després
vam
abandonar aquell lloc, cridant i discutint-nos
per
foteses. Ella ni tan sols va mirar els trossos
de la
paret despresos. Després, en una altra
ciutat,
va estripar totes les fotos i les cartes
d’ell,
i va envellir ràpidament. Recorda, plora,
maleeix.
Després, traurem els seus mobles.
Comentaris