Zvonko Maković (Osijek, 1947) ha publicat uns deu llibres de poemes, i cinc llibres d'assaigs. DESPRÉS En els poemes sempre sembla del tot diferent. Quan llegeixo frases que altres han escrit, tot em sembla clar i senzill. Com un full de paper que resistirà al foc, que a penes nota els signes de la cendra en si mateix. Al meu pati la cendra és tan immensa. Com un engany, com un quadre que inspira. Molts escriuen sobre la bellesa perduda, sobre la sobtada desgràcia que s'endinsa en un cor silenciós i abandonat. Amb tot, m'agradaria dir alguna cosa sobre el meu pati i sobre el gran riu que s'hauria de veure des de la finestra. Sobre el freixe i els dos til·lers que fa uns dies van desaparèixer. El mecanisme de les faules se m'ha tornat de sobte totalment incomprensible. Aquella cendra que s'esgrana des de la finestra, aquell sutge negre que encara ahir era una taula, un llit o un llibre, la vida d'algú sobre la qual no s'ha p...