Passa al contingut principal

Bio


xavier.farre5@gmail.com
@XavierFarre



Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) és poeta i traductor. Ha publicat els següents llibres de poemes, Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), Punt rere punt (2014), Tristes? Cartes a Lluci (2022) i Escantells (2023), i també un llibre d'assaigs, L'auditori de Görlitz, sobre poesia i les seves relacions amb la identitat, l'exili i l'holocaust, que s'ha traduït a l'italià i al polonès. Alguns dels seus poemes s’han traduït al croata, a l’eslovè, a l’anglès, al francès, al polonès i al lituà. Durant els anys 2018-2023 ha estat membre del jurat del premi de poesia Wisława Szymborska. 

Tradueix principalment del polonès i de l’eslovè. 


***

 Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) es poeta y traductor. Ha publicado los libros de poemas:  Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), Punt rere punt (2014), Tristes? Cartes a Lluci (2022) i Escantells (2023), y también un libro de ensayos, L’auditori de Görlitz, sobre poesía y sus relaciones con la identidad, el exilio y el holocausto, que se ha traducido al italiano y al polaco. Algunos de sus poemas se han traducido a varias lenguas: croata, esloveno, español, francés, inglés, polaco y lituano. Durante los años 2018-2023 fue miembro del premio de poesía Wisława Szymborska.

Traduce principalmente del polaco y del esloveno. 

***

Xavier Farré jest poetą oraz tłumaczem literatury polskiej i słoweńskiej na kataloński i na hiszpański. Autor siedmiu tomików poezji i zbioru esejów Auditorium w Görlitz, o poezji i jej związkach z tożsamością, wygnaniem i holokaustem. Tłumaczył książki m. in. Czesława Miłosza, Adama Zagajewskiego, Zbigniewa Herberta, Olgi Tokarczuk, Stanisława Lema, Tomasza Różyckiego i innych autorów; i ze słoweńskiego Aleša Debeljaka, Lojze Kovačiča, Tomaža Šalamuna. Dostał różne nagrody za tłumaczenia.


OBRES/ OBRAS / DZIEŁA

OBRA PRÒPIA / OBRA PROPIA / TWÓRCZOŚĆ WŁASNA


  • Llocs comuns. Tarragona, Arola Editors, febrer 2004.
  • Retorns de l’Est (Antologia de poemes 1990-2001), Tarragona, Arola Editors,  novembre 2005.
  • Inventari de fronteres. Vic, Emboscall, setembre 2006.
  • La disfressa dels arbres. Barcelona, Quaderns Crema, gener 2008.
  • Punt rere punt. Barcelona, Meteora, 2014.
  • Kompas na śniegu, (selecció de poemes en polonès), Kraków, emg, 2015.
  • L'auditori de Görlitz (llibre d'assaig), Adia/Cafè Central, 2018.
  • Tristes? Cartes a Lluci, Barcelona, Stonberg, 2022.
  • Escantells. Jardins de Samarcanda/Eumo, 2023.




TRADUCCIONS / TRADUCCIONES / TŁUMACZENIA

a) LLIBRES / LIBROS / KSIĄŻKI
  • Adam Zagajewski: Tierra del Fuego, Barcelona, Acantilado, 2004. Títol original: Ziemia Ognista. 
  • Adam Zagajewski: Terra del foc, Barcelona, Quaderns Crema, 2004. Títol original: Ziemia Ognista.
  • Adam Zagajewski: Deseo. Barcelona: El Acantilado, 2005. Títol original: Pragnienie.
  • Czesław Miłosz: Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000). Barcelona, Ed. Proa, 2006 (traducció i pròleg).
  • Aleš Debeljak: La ciutat i el nen. Collbató: Edicions la Guineu, 2006. Títol original: Mesto in otrok.
  • Miquel Barceló/ Adam Zagajewski: Cerámicas / Ceramics (Poemas y un ensayo de Adam Zagajewski). Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2006.
  • Anna Burzynska: Hombres al borde de un ataque de nervios / La mayoría de suicidios pasa en domingo. (trad. en col·laboració amb Joanna Bielak). Madrid: Ade de teatro. Títol original: Mężczyzni na skraju połamania nerwowego/ Najwięcej samobójstw zdarza się w niedzielę.
  • Adam Zagajewski: Antenas. Barcelona, Acantilado, 2007. Títol original: Anteny.
  • Lojze Kovačič: Los inmigrados. Madrid, Siruela, 2007. Títol original: Prišleki.
  • Zbigniew Herbert: Naturaleza muerta con brida. Barcelona, Acantilado, 2008. Títol original: Martwa natura z wędzidłem.
  • Ingmar Villqist: La nit de Helver. Barcelona, Associació de Teatre AIET, 2008. Títol original: Noc Helvera.
  • Szymon Laks: Música de Auschwitz, Madrid, Arena Libros, 2009. Títol original: Gry oświęcimskie.
  • Zbigniew Herbert: Un bárbaro en el jardín. Barcelona, Acantilado 2010. Títol original: Barbarzyńca w ogrodzie.
  • Czesław Miłosz: Tierra inalcanzable (Antología poética 1930-2006). Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2011 (traducció i pròleg).
  • Adam Zagajewski: Mano invisible. Barcelona, Acantilado, 2012. Títol original: Niewidzialna ręka.
  • Poesía a contragolpe (Antología de poesía polaca contemporánea (autores nacidos entre 1960 y 1980), selección y traducción Abel Murcia, Gerardo Beltrán, Xavier Farré; prólogo, Xavier Farré, Zaragoza, Prensas Universitarias, 2012.
  • Piotr M. A. Cywiński (idea), Piotr Sawicki (fotografías): Auschwitz-Birkenau. El lugar donde estás... Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2013.
  • Tomaž Šalamun: Balada para Metka Krašovec. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2013. Títol original: Balado za Metko Krašovec. 
  • Agnieszka  Sieradzka  (ed.):  El  cuaderno  de  bocetos  de  Auschwitz.  Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2014.  Títol original:  Szkicownik  z Auschwitz. 
  •  Agnieszka  Taborska:  La  vida  soñolienta  de  Leonora  de  la  Cruz.  México,  AUIEO, 2014. Títol original: Senny żywot Leonory de la Cruz. 
  • Halina Birenbaum, La esperanza es la última en morir (Un viaje al pasado), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2015. Títol original: Nadzieja umiera ostatnia (Wyprawa w przeszłość).
  • Tomasz Różycki: Colonias. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2015. Títol original: Kolonie.
  • Czesław Miłosz: La mente cautiva. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2016. Títol original: Zniewolony umysł.
  • Czesław Miłosz, Mi Europa. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2017. Títol original: Rodzinna Europa.
  • Wioletta Grzegorzewska: Mercuri a la boca. Barcelona, Rata edicions, 2017. Títol original: Guguły.
  • Adam Zagajewski: Asimetría. Barcelona, Acantilado, 2017. Títol original: Asymetria.
  • Zalmen Gradowski: Me encuentro en el corazón del infierno (Manuscritos de un Sonderkommando hallados en Auschwitz), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2017. Títol original: Znajduję się w sercu piekła (Notatki więźnia Sonderkommando odnalezione w Auschwitz). 
  • Vitomil Zupan: Minué para una guitarra. Barcelona, Sajalín editores, 2018. Títol original: Menuet za kitaro.
  • Magdalena Tulli: Sabates de taló italià. Barcelona, Raig Verd, 2018. Títol original: Włoskie szpilki.
  • Anna Wakulik, Temps de sega, Barcelona, Obrador Sala Beckett, 2018 Títol original: Zażynki.
  • Olga Tokarczuk: Cos, Barcelona, Rata, 2019. Títol original: Bieguni.
  • Ignacy Karpowicz, Sońka, Barcelona, Raig Verd, 2020. Títol original: Sońka.
  • Zbigniew Herbert: El senyor Cogito, Eumo Edicions, 2021. Títol original: Pan Cogito.
  • Gorazd Kocijančič, Combate espiritual, Madrid/México, Vaso Roto, 2022 Títol original: Certamen Spirituale.
  • Stanisław Lem, Solaris, Barcelona, Kalandraka, 2022.
  • Katarzyna Kobylarczyk, Costras. España rasca en las heridas, Barcelona, Crítica, 2022. Títol original: Strup. Hiszpania rozdrapuje rany.
  • Adam Zagajewski, Verdadera vida, Barcelona, Acantilado, 2023. Títol original: Prawdziwe życie.
  • Stanisław Łubieński, Pardals al cap, Valls, Cossetània, 2023. Títol original: Dwanaście srok za ogon.
  • Stanisław Lem, Faules de robots, Barcelona, Kalandraka, 2023. Titol original: Bajki robotów.
  • Krystyna Lenkowska, Él el mar, Podkarpacki Instytut Książki, Rzeszów, 2023. Títol original: Ono morze.



        Propera publicació: 
  • Jacek Lachendro, Auschwitz tras la liberación (Auschwitz po wyzwoleniu), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau.

        Traduïts i esperant el seu moment:
  • Wiesław Myśliwski, Piedra sobre piedra. Títol original: Kamień na kamieniu.
  • Helena Dunicz Niwińska, El camino de mi vida (Los recuerdos de una violinista en Birkenau). Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau. Títol original: Drogi mojego życia (Wspomnienia skrzypaczki z Birkenau). 
  • Janusz Szuber, Antología poética, traducción y prólogo. 
b) OBRES DE TEATRE REPRESENTADES
  • 2002 Extinció, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard, Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2005 Els germans Karamàzov, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Fiodor Dostoievski. Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2006 Ritter, Dene, Voss, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2007 Kalkwerk, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2008 Dybbuk, direcció de Krzystof Warlikowski, basada en l'obra de Szymon Anski i en relats de Hanna Krall, Festival Temporada Alta.
  • 2009, Les presidentes, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Werner Schwab, Festival Temporada Alta. 
  • 2010, Marylin, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, La sala d'espera, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, Entre nosotros todo va bien, de Dorota Masłowska, Centro Dramático Nacional, Madrid.
  • 2014, Wycinka/Tala, de Thomas Bernhard, direcció de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta
c) TRADUCCIONS LITERATURA PER A NENS I MÉS GRANS
  • Muntanyes; text i il·lustracions: Piotr Karski; Estrella Polar, 2017.
  • El fil d’Ariadna (mites i laberints); text i il·lustracions: Jan Bajtlik; Ediciones Maeva, 2019.
  • El alma perdida; text: Olga Tokarczuk; il·lustracions: Joanna Concejo; Thule Ediciones, 2019.
  • L’ànima perdudatext: Olga Tokarczuk, Illustrations: Joanna Concejo, Barcelona, Thule Ediciones, 2019.
  • Doba en el océano, ¿cómo atravesar el Atlántico en kayak?, text: Agatha Loth-Ignaciuk; Illustrations: Bartłomiej Ignaciuk, Granada, Barbara Fiore editora, 2020.
  • La vergonzosa historia de la ropa interior (para casi adultos); text: Iwona Wierzba; il·lustracions: Marianna Sztyma; Thule Ediciones, 2020.
  • No vull ser la princesa, text: Grzegorz Kasdepke, Illustrations: Emilia Dziubak, Barcelona, Cruïlla, 2020.
  • D’on vinc? text: Agnieszka Kacprzyk; Illustrations: Marianna Sztyma, Barcelona, Thule Ediciones, 2021.
  • Pandèmies, text: Tomek Żarnecki, Illustrations: Gosia Kulik, Barcelona, Thule Ediciones 2021.
  • Carrer del xiclet, 5, Text: Mikołaj Pa, Illustrations: Gosia Herba, Barcelona, Thule Ediciones, 2021.
  • Construccions animals, 
    Text and Illustrations, Emilia Dziubak, Barcelona, Editorial Flamboyant, 2021.
  • Nolens volens, Text: Zuzanna Kisielewska, Illustrations: Agata Dudek, Małgorzata Nowak, Barcelona, Editorial Juventud, 2022.
  • L'estrella del cel, Text: Przemysław Wechterowicz, Il·lustracions: Marcin Minor, Barcelona, Thule, 2022.
  • Alguna cosa i res, Text: Anna Paszkiewicz, Il·lustracions: Kasia Walentynowicz, Barcelona, Thule, 2022.
  • Ahir i demà, Text: Anna Paszkiewicz, Il·lustracions: Kasia Walentynowicz, Barcelona, Thule, 2022.
  • Van Dog, Text: Mikołaj Pasiński, Il·lustracions: Gosia Herba, Barcelona, Editorial Juventud, 2022.

  • Foc, Text: Anna Skowrońska, Il·lustracions: Agata Dudek, Małgorzata Nowak, Barcelona, Editorial Juventud, 2023.
  • Bretolet, Text i il·lustracions: Marianna Oklejak, Madrid, Bookolia, 2023.  




Entrades populars d'aquest blog

Nou visions

NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és

Tardor (a Punt rere punt)

Alguns dels poemes que es publiquen a Punt rere punt ja havien aparegut en aquest blog, o també als excel·lents Quaderns de Versàlia, com vaig indicar en el seu moment. En l’especial que la revista va preparar per homenatjar Rainer Maria Rilke, trobem aquest poema. En tota la sèrie, vaig prendre el motiu d’algun dels poemes de Rilke (en total, quatre) per introduir-hi algunes variacions.  TARDOR                                                                                 Die Blätter fallen, fallen wie von weit                                                                                 R. M. Rilke Cauen les fulles, cauen com de lluny, d’alçades inabastables, com de jardins celestials. Cauen lentes, ensonyades, onejant en mals presagis el seu pes. I la terra, sota el pes de planxes negres deixant aiguaforts tremolosos, cau en un silenci d’impressions buides. Cauen les branques ennegrides dels arbres, fletxes de direccions contràries. Però n’hi ha Un que sosté

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora

Després

Un poema de Mariusz Grzebalski. DESPRÉS Després vam treure tots els mobles d’ell. Al pati esperava un camió ja a punt de marxar. Al mig, restes de ciment, cadenes embullades, drapots, papers greixosos, mantes. Tantes coses, de sobte, esdevenen brossa. Paisatges capgirats de miralls, un bufet amb capes de pintura que s’han esquerdat com el fons d’un riu quan baixen les aigües, un comptador que ell va comprovar el dia abans que vingués el cobrador. I altres coses. Després vam abandonar aquell lloc, cridant i discutint-nos per foteses. Ella ni tan sols va mirar els trossos de la paret despresos. Després, en una altra ciutat, va estripar totes les fotos i les cartes d’ell, i va envellir ràpidament. Recorda, plora, maleeix. Després, traurem els seus mobles.

Nou

Aleš Šteger NOU T’han quedat les mans buides i una nou a les mans. D’entrada, la prems i l’amagues com per obra de màgia, però després tot et prem i saps que has de respondre i amb això matar el fetiller per sobreviure. Dintre de la nou hi ha el fruit, però el fruit no t’interessa, has de fer servir la solució que és escrita dins de la closca. El destret és terrible, així que prems el puny buit i la trenques. La nou calla, els símbols esquerdats romanen impenetrables i la resposta, d’esfinx; però t’esmunys per l’esquerda cap a dins i et menges el fruit. Així t’enfonses en l’espai. Així tu esdevens el fruit. I el fruit esdevé tu. El tu t’aclofa i espera, que la closca al seu voltant creixi. Com un fetus s’aclofa i espera i a la nou hi ha cada cop menys llum i cada cop menys ferides. Lentament el tu pot començar a llegir els sentits i els sentits són cada cop més sencers. El tu llegeix en veu alta, i quan arriba quasi al final, la closca creix i al voltant teu es fa

Maneres d'enviar cartes

Gossos silenciosos és el títol del darrer llibre de Roman Honet, que els darrers anys sembla que hagi revifat amb la seva producció poètica, amb un ritme de quasi un llibre per any. MANERES D’ENVIAR CARTES el viatge des de la mort es diferencia per la tornada i la manera d’enviar cartes. com si no passessin ni la vida ni el temps, si ha de ser així. la frontera rau en l’espera, a diferenciar les mesures entre traçar un recorregut i posar la darrera paraula: he mort en molts llocs, hauria estat millor si hagués mort només en un, almenys sabries on m’has de plorar. o: me’n vaig, tornaré demà. per tant, si és que ha de ser així, les cartes del viatge tenen un llarg camí, les cartes de la mort mai no s’acaben

Tarantel·la a la rostollada

Quan Bian ka Rolando va enviar els poemes per traduir al "Veus paral·leles", jo ja sabia què m’esperava, però fins i tot aquí em va sorprendre. Un dels poemes jugava amb la tonada de la tarantel·la (que incloïa ja en el títol) i amb un joc de rimes del tot ben travat. D’entrada, vaig pensar que traduir aquell poema era una empresa impossible, però vaig optar per no encaparrar-m’hi més del que calia, i vaig pensar que el millor era entrar en el poema com a divertiment. Vaig pensar que, a banda que el poema no sigui alegre ni res, l’autora es va deixar anar amb les rimes, va voler gaudir de totes les evocacions que li provocaven i com anaven sortint. I així és com vaig entrar i com va poder sortir el poema, la traducció del poema. Una traducció que no és tal. Lògicament, si es manté un joc de rimes i de ritmes com el que presento aquí, és impossible que reflecteixi del tot el text original. Aquí, un ha d’optar pel que creu més important, i l’important era el so, era el ritme

De poesies

Entro en una de les llibreries pri ncipals de Cracòvia. Les llibreries aquí també van desapareixent, encara que, per sort, se n’obren noves que, com hem vist a Barcelona, segueixen la tendència de ser una llibreria d’autor, elles fan la seva selecció i venen el que volen vendre, i tenen un públic fidel, i són també l’aparador d’aquelles editorials més petites que són ja del tot indispensables i que no tindrien tanta visibilitat sense aquestes llibreries. Molt més encara a Polònia, on el principal problema de tot l’engranatge editorial és la distribució. No entro en una d’aquestes altres llibreries, més petites i més selectes, sinó a la que podríem considerar la principal llibreria encara raonablement gran de la ciutat. La tinc més a prop, em ve de pas cap al centre en aquell moment concret i, per molt que pugui saber que no hi trobaré algunes coses, no em puc resistir a no entrar a una llibreria. No és que tinguin una mala selecció però han de vendre, s’han de mantenir, i això fa

Devil's fruits

Les entrades al blog no sempre responen a tots els criteris estètics que jo vull aportar, que vull fer conèixer, dels poetes principalment polonesos, per bé que també de poetes d'altres llengües. Per això, es poden trobar a faltar noms que dins la seva pròpia tradició ja fa temps que són ben coneguts, i també n’hi poden haver de molt menys coneguts però que tenen algun poema, o tot un llibre que m’han cridat l’atenció. Marta Podgórnik pertany a la primera categoria, és una de les autores que ja tenen una llarga trajectòria, i que ha publicat llibres que han rebut premis o han estat nominats a premis prestigiosos; per exemple, ha estat nominada dos cops al premi Wislawa Szymborska. Va néixer l’any 1979 i ha publicat nou llibres de poemes. Treballa en una de les editorials de poesia amb més presència del país, Biuro Literackie. Aquest poema d’avui pertany al seu darrer llibre, Zimna ksi ążka (El llibre fred). DEVIL’S FRUITS I si t’ acabo estimant, no acabarà bé,

Tren

Anna Piwkowska (1963) ha publicat sis llibres de poemes i ha escrit un llibre sobre Anna Akhmàtova. Viu a Varsòvia. TREN Al davant, rere la finestra d'un vagó gris-carbassa, amb una inscripció en alemany, s'aturà el tren. Pesat, seriós. Malgrat que era de mercaderies, de ben segur que a dins no hi havia ni carbó, ni fusta, ni bicicletes, ni bombones de butà. En silenci, un cop i un altre en el rellotge de l'estació la busca tenia un ritme tremolós, s'aturava, i després diferia l'eternitat en una ratlla. Passaven els segons. El nostre tren avançà, passà l'abocador de carbó, un núvol de pols negre amb pluja s'assentà al vidre. I cantaven les agulles de canvi, els llums, els ulls de mussol de les clares finestres del tren. El deixàrem enrere, duia una inscripció breu: Berlín-Wroclaw amb un silenci inquietant a dins, amb una pluja blanca que corria pels sostres amb alguna altra cosa. Amb la mort d'algú, amb aquest color de rovell a les dues rodes. Varsòvia-B