Passa al contingut principal

Bio


xavier.farre5@gmail.com
@XavierFarre



Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) és poeta i traductor. Ha publicat els següents llibres de poemes, Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), Punt rere punt (2014), Tristes? Cartes a Lluci (2022) i Escantells (2023), i també un llibre d'assaigs, L'auditori de Görlitz, sobre poesia i les seves relacions amb la identitat, l'exili i l'holocaust, que s'ha traduït a l'italià i al polonès. Alguns dels seus poemes s’han traduït al croata, a l’eslovè, a l’anglès, al francès, al polonès i al lituà. Durant els anys 2018-2023 ha estat membre del jurat del premi de poesia Wisława Szymborska. 

Tradueix principalment del polonès i de l’eslovè. 


***

 Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) es poeta y traductor. Ha publicado los libros de poemas:  Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), Punt rere punt (2014), Tristes? Cartes a Lluci (2022) i Escantells (2023), y también un libro de ensayos, L’auditori de Görlitz, sobre poesía y sus relaciones con la identidad, el exilio y el holocausto, que se ha traducido al italiano y al polaco. Algunos de sus poemas se han traducido a varias lenguas: croata, esloveno, español, francés, inglés, polaco y lituano. Durante los años 2018-2023 fue miembro del premio de poesía Wisława Szymborska.

Traduce principalmente del polaco y del esloveno. 

***

Xavier Farré jest poetą oraz tłumaczem literatury polskiej i słoweńskiej na kataloński i na hiszpański. Autor siedmiu tomików poezji i zbioru esejów Auditorium w Görlitz, o poezji i jej związkach z tożsamością, wygnaniem i holokaustem. Tłumaczył książki m. in. Czesława Miłosza, Adama Zagajewskiego, Zbigniewa Herberta, Olgi Tokarczuk, Stanisława Lema, Tomasza Różyckiego i innych autorów; i ze słoweńskiego Aleša Debeljaka, Lojze Kovačiča, Tomaža Šalamuna. Dostał różne nagrody za tłumaczenia.


OBRES/ OBRAS / DZIEŁA

OBRA PRÒPIA / OBRA PROPIA / TWÓRCZOŚĆ WŁASNA


  • Llocs comuns. Tarragona, Arola Editors, febrer 2004.
  • Retorns de l’Est (Antologia de poemes 1990-2001), Tarragona, Arola Editors,  novembre 2005.
  • Inventari de fronteres. Vic, Emboscall, setembre 2006.
  • La disfressa dels arbres. Barcelona, Quaderns Crema, gener 2008.
  • Punt rere punt. Barcelona, Meteora, 2014.
  • Kompas na śniegu, (selecció de poemes en polonès), Kraków, emg, 2015.
  • L'auditori de Görlitz (llibre d'assaig), Adia/Cafè Central, 2018.
  • Tristes? Cartes a Lluci, Barcelona, Stonberg, 2022.
  • Escantells. Jardins de Samarcanda/Eumo, 2023.




TRADUCCIONS / TRADUCCIONES / TŁUMACZENIA

a) LLIBRES / LIBROS / KSIĄŻKI
  • Adam Zagajewski: Tierra del Fuego, Barcelona, Acantilado, 2004. Títol original: Ziemia Ognista. 
  • Adam Zagajewski: Terra del foc, Barcelona, Quaderns Crema, 2004. Títol original: Ziemia Ognista.
  • Adam Zagajewski: Deseo. Barcelona: El Acantilado, 2005. Títol original: Pragnienie.
  • Czesław Miłosz: Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000). Barcelona, Ed. Proa, 2006 (traducció i pròleg).
  • Aleš Debeljak: La ciutat i el nen. Collbató: Edicions la Guineu, 2006. Títol original: Mesto in otrok.
  • Miquel Barceló/ Adam Zagajewski: Cerámicas / Ceramics (Poemas y un ensayo de Adam Zagajewski). Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2006.
  • Anna Burzynska: Hombres al borde de un ataque de nervios / La mayoría de suicidios pasa en domingo. (trad. en col·laboració amb Joanna Bielak). Madrid: Ade de teatro. Títol original: Mężczyzni na skraju połamania nerwowego/ Najwięcej samobójstw zdarza się w niedzielę.
  • Adam Zagajewski: Antenas. Barcelona, Acantilado, 2007. Títol original: Anteny.
  • Lojze Kovačič: Los inmigrados. Madrid, Siruela, 2007. Títol original: Prišleki.
  • Zbigniew Herbert: Naturaleza muerta con brida. Barcelona, Acantilado, 2008. Títol original: Martwa natura z wędzidłem.
  • Ingmar Villqist: La nit de Helver. Barcelona, Associació de Teatre AIET, 2008. Títol original: Noc Helvera.
  • Szymon Laks: Música de Auschwitz, Madrid, Arena Libros, 2009. Títol original: Gry oświęcimskie.
  • Zbigniew Herbert: Un bárbaro en el jardín. Barcelona, Acantilado 2010. Títol original: Barbarzyńca w ogrodzie.
  • Czesław Miłosz: Tierra inalcanzable (Antología poética 1930-2006). Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2011 (traducció i pròleg).
  • Adam Zagajewski: Mano invisible. Barcelona, Acantilado, 2012. Títol original: Niewidzialna ręka.
  • Poesía a contragolpe (Antología de poesía polaca contemporánea (autores nacidos entre 1960 y 1980), selección y traducción Abel Murcia, Gerardo Beltrán, Xavier Farré; prólogo, Xavier Farré, Zaragoza, Prensas Universitarias, 2012.
  • Piotr M. A. Cywiński (idea), Piotr Sawicki (fotografías): Auschwitz-Birkenau. El lugar donde estás... Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2013.
  • Tomaž Šalamun: Balada para Metka Krašovec. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2013. Títol original: Balado za Metko Krašovec. 
  • Agnieszka  Sieradzka  (ed.):  El  cuaderno  de  bocetos  de  Auschwitz.  Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2014.  Títol original:  Szkicownik  z Auschwitz. 
  •  Agnieszka  Taborska:  La  vida  soñolienta  de  Leonora  de  la  Cruz.  México,  AUIEO, 2014. Títol original: Senny żywot Leonory de la Cruz. 
  • Halina Birenbaum, La esperanza es la última en morir (Un viaje al pasado), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2015. Títol original: Nadzieja umiera ostatnia (Wyprawa w przeszłość).
  • Tomasz Różycki: Colonias. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2015. Títol original: Kolonie.
  • Czesław Miłosz: La mente cautiva. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2016. Títol original: Zniewolony umysł.
  • Czesław Miłosz, Mi Europa. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2017. Títol original: Rodzinna Europa.
  • Wioletta Grzegorzewska: Mercuri a la boca. Barcelona, Rata edicions, 2017. Títol original: Guguły.
  • Adam Zagajewski: Asimetría. Barcelona, Acantilado, 2017. Títol original: Asymetria.
  • Zalmen Gradowski: Me encuentro en el corazón del infierno (Manuscritos de un Sonderkommando hallados en Auschwitz), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2017. Títol original: Znajduję się w sercu piekła (Notatki więźnia Sonderkommando odnalezione w Auschwitz). 
  • Vitomil Zupan: Minué para una guitarra. Barcelona, Sajalín editores, 2018. Títol original: Menuet za kitaro.
  • Magdalena Tulli: Sabates de taló italià. Barcelona, Raig Verd, 2018. Títol original: Włoskie szpilki.
  • Anna Wakulik, Temps de sega, Barcelona, Obrador Sala Beckett, 2018 Títol original: Zażynki.
  • Olga Tokarczuk: Cos, Barcelona, Rata, 2019. Títol original: Bieguni.
  • Ignacy Karpowicz, Sońka, Barcelona, Raig Verd, 2020. Títol original: Sońka.
  • Zbigniew Herbert: El senyor Cogito, Eumo Edicions, 2021. Títol original: Pan Cogito.
  • Gorazd Kocijančič, Combate espiritual, Madrid/México, Vaso Roto, 2022 Títol original: Certamen Spirituale.
  • Stanisław Lem, Solaris, Barcelona, Kalandraka, 2022.
  • Katarzyna Kobylarczyk, Costras. España rasca en las heridas, Barcelona, Crítica, 2022. Títol original: Strup. Hiszpania rozdrapuje rany.
  • Adam Zagajewski, Verdadera vida, Barcelona, Acantilado, 2023. Títol original: Prawdziwe życie.
  • Stanisław Łubieński, Pardals al cap, Valls, Cossetània, 2023. Títol original: Dwanaście srok za ogon.
  • Stanisław Lem, Faules de robots, Barcelona, Kalandraka, 2023. Titol original: Bajki robotów.
  • Krystyna Lenkowska, Él el mar, Podkarpacki Instytut Książki, Rzeszów, 2023. Títol original: Ono morze.



        Propera publicació: 
  • Jacek Lachendro, Auschwitz tras la liberación (Auschwitz po wyzwoleniu), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau.

        Traduïts i esperant el seu moment:
  • Wiesław Myśliwski, Piedra sobre piedra. Títol original: Kamień na kamieniu.
  • Helena Dunicz Niwińska, El camino de mi vida (Los recuerdos de una violinista en Birkenau). Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau. Títol original: Drogi mojego życia (Wspomnienia skrzypaczki z Birkenau). 
  • Janusz Szuber, Antología poética, traducción y prólogo. 
b) OBRES DE TEATRE REPRESENTADES
  • 2002 Extinció, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard, Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2005 Els germans Karamàzov, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Fiodor Dostoievski. Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2006 Ritter, Dene, Voss, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2007 Kalkwerk, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2008 Dybbuk, direcció de Krzystof Warlikowski, basada en l'obra de Szymon Anski i en relats de Hanna Krall, Festival Temporada Alta.
  • 2009, Les presidentes, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Werner Schwab, Festival Temporada Alta. 
  • 2010, Marylin, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, La sala d'espera, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, Entre nosotros todo va bien, de Dorota Masłowska, Centro Dramático Nacional, Madrid.
  • 2014, Wycinka/Tala, de Thomas Bernhard, direcció de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta
c) TRADUCCIONS LITERATURA PER A NENS I MÉS GRANS
  • Muntanyes; text i il·lustracions: Piotr Karski; Estrella Polar, 2017.
  • El fil d’Ariadna (mites i laberints); text i il·lustracions: Jan Bajtlik; Ediciones Maeva, 2019.
  • El alma perdida; text: Olga Tokarczuk; il·lustracions: Joanna Concejo; Thule Ediciones, 2019.
  • L’ànima perdudatext: Olga Tokarczuk, Illustrations: Joanna Concejo, Barcelona, Thule Ediciones, 2019.
  • Doba en el océano, ¿cómo atravesar el Atlántico en kayak?, text: Agatha Loth-Ignaciuk; Illustrations: Bartłomiej Ignaciuk, Granada, Barbara Fiore editora, 2020.
  • La vergonzosa historia de la ropa interior (para casi adultos); text: Iwona Wierzba; il·lustracions: Marianna Sztyma; Thule Ediciones, 2020.
  • No vull ser la princesa, text: Grzegorz Kasdepke, Illustrations: Emilia Dziubak, Barcelona, Cruïlla, 2020.
  • D’on vinc? text: Agnieszka Kacprzyk; Illustrations: Marianna Sztyma, Barcelona, Thule Ediciones, 2021.
  • Pandèmies, text: Tomek Żarnecki, Illustrations: Gosia Kulik, Barcelona, Thule Ediciones 2021.
  • Carrer del xiclet, 5, Text: Mikołaj Pa, Illustrations: Gosia Herba, Barcelona, Thule Ediciones, 2021.
  • Construccions animals, 
    Text and Illustrations, Emilia Dziubak, Barcelona, Editorial Flamboyant, 2021.
  • Nolens volens, Text: Zuzanna Kisielewska, Illustrations: Agata Dudek, Małgorzata Nowak, Barcelona, Editorial Juventud, 2022.
  • L'estrella del cel, Text: Przemysław Wechterowicz, Il·lustracions: Marcin Minor, Barcelona, Thule, 2022.
  • Alguna cosa i res, Text: Anna Paszkiewicz, Il·lustracions: Kasia Walentynowicz, Barcelona, Thule, 2022.
  • Ahir i demà, Text: Anna Paszkiewicz, Il·lustracions: Kasia Walentynowicz, Barcelona, Thule, 2022.
  • Van Dog, Text: Mikołaj Pasiński, Il·lustracions: Gosia Herba, Barcelona, Editorial Juventud, 2022.

  • Foc, Text: Anna Skowrońska, Il·lustracions: Agata Dudek, Małgorzata Nowak, Barcelona, Editorial Juventud, 2023.
  • Bretolet, Text i il·lustracions: Marianna Oklejak, Madrid, Bookolia, 2023.  




Entrades populars d'aquest blog

La primera víctima

La guerra va començar el 5 d'abril de 1992, quan centenars de persones es feien forts davant de les barricades amb què el partit de Radovan Karadzić va aïllar, en una sola nit, el barri de Grbavice. Des d'una casa prop del cementiri jueu un franctirador va disparar a la marxa pacífica que passava pel pont de Vrbanja, i va encertar de ple en l'estudiant de medicina Suada Dilberović. Una fatal coincidència, que precisament ella es convertís en la primera víctima mortal de la guerra per i amb Sarajevo; però moltes persones em van comentar que va ser el destí que va buscar deliberadament aquesta dona jove. La família de l'estudiant de medicina va arribar aquí de Dalmàcia, per tant la víctima provenia de Croàcia, però no era catòlica, sinó musulmana, i sí que era musulmana, però no com les que haurien volgut veure els fonamentalistes catòlics, és a dir no anava tapada ni tan sols amb un mocador al cap, era una dona bella, rossa, conscient de les seves qualitats, i que v

Amants

       Marzanna Bogumi ła Kielar és una de les poetes més importants de la poesia polonesa contemporània. Tal vegada, una de les poetes més importants d’Europa. Va néixer l’any 1963 i en molt poc temps es va convertir en un fenomen a Polònia. El primer llibre que va publicar, Sacra conversazione, publicat en una editorial molt petita i de províncies, va recollir molts premis. Des d’aleshores, va publicar tres llibres més, fins a l’any 2006, que van seguir rebent premis, tant a Polònia com a l’estranger, com per exemple el premi Kristal de Vilenica o el Hubert Burda Preis. La seva poesia s’ha traduït a més de 20 llengües.          D urant molts anys ha estat en silenci, sense publicar res, i ara, 12 anys després del seu darrer llibre, acaba de publicar un nou recull de poemes, breu, com la majoria dels que ha publicat, però amb una condensació de significats que la torna a situar en l’actualitat d’un tipus de poesia que contrasta molt amb les tendències més en voga en la poesia p

Dos premis merescuts

Fa un parell de dies, just en tornar de Varsòvia, vaig rebre un correu que em va alegrar molt. L’amic Josep Antoni Ysern m’enviava uns enllaços on s’anunciava que li havien concedit el Premi Cavall Verd de traducció per la seva esplèndida versió dels poemes de Tadeusz Różewicz . No tan sols la traducció és esplèndida sinó també l’estudi que fa Josep Antoni Ysern de l’obra del poeta polonès, un dels poetes més grans en l’actualitat. Si encara no teniu el llibre, us recomano que l’aconseguiu al més aviat possible i que us endinseu en les visions de la realitat, de vegades molt crues, que proposa Tadeusz Różewicz en la veu i el to que admirablement li dóna Josep Antoni Ysern. A més, Edicions 96 ha fet un llibre d’aquells que es recorden, editat amb molta cura, amb una portada que atrau amb el seu magnetisme, amb una tipografia molt neta i amb els espais allà on toquen. A més, l’edició és bilingüe. Un autèntic esdeveniment que no pot passar desapercebut. Per altra banda, he vist que Ant

De música i de viatges

Agafo l'autobús a les 14.00. Quan arribi a Cracòvia, una hora i mitja més tard, ja serà negra nit. Els dies s'escurcen fins a quedar filagarsallats, les hores de sol es poden comptar ja quasi amb els dits d'una mà, la resta de dia, fins al moment que queda tot a les fosques, és un cel gris, amb diverses tonalitats. Potser per això, els colors dels arbres a la carretera són molt més intensos, des del vermell rovell al groc esmorteït i desmenjat, del marró de terra fins a un verd (les gradacions del camuflatge). Un viatge, per petit que sigui, per breu que duri, sempre és una injecció de melancolia. Deixem alguna cosa enrere, uns moments que seguim reproduint en la memòria, però que ja no tornaran més. El viatge és la irreversibilitat del temps.  Quan ens acostem a Cracòvia, els primers llums ja estan encesos. Els perfils es van desemperesint per  emmotllar-se de nou a les nostres mirades. Torno a casa. A casa? Potser ser a casa només significa que de nou ets a la teva est

Nou visions

NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és

Debats

Julia Fiedorczuk, autora del poema de l'entrada anterior, també es dedica a la crítica literària i últimament ha tingut un debat força interessant que va iniciar Andrzej Franaszek, biògraf de Czesław Miłosz i sembla ser que també aviat de Zbigniew Herbert, sobre l'estat de la poesia contemporània. Independentment de les postures que defensaven l'una i l'altre, força antagòniques, el que pot despertar més enveja és que aquest debat aparegués en el diari més important de Polònia. I que s'hi diguessin gairebé el nom del porc, amb una crítica ferotge bastida sobre arguments sòlids per rebatre les opinions amb les quals no estaven d'acord. És a dir, un exercici d'allò que hauria de ser en qualsevol cultura, allò que s'hauria d'allunyar dels discursos facebookians o twitterians del tot és meravellós, del "happy happy". Impossible que pugui passar una cosa semblant a casa nostra, on predomina aquest discurs que acabo d'esmentar, si més no, é

Tots junts

TOTS JUNTS Un altre fet, no menys comprometedor, és la quantitat de poetes. Als excessos que ja hem apuntat, s’hi afegeix encara l’excés de poetes. Són unes xifres ultrademocràtiques que fan esclatar des de dins l’orgullosa i aristocràtica torre poètica – de fet, és força divertit quan se’ls veu tots junts en algun congrés: quina munió de sers excepcionals! Però, no és cert que l’art que ressona en el buit no és un terreny ideal per a aquells que precisament no són res, aquells la personalitat buida dels quals es desplega en aquestes formes escarransides? I són realment ridículs totes aquelles crítiques, aquells articletets, aforismes, assajos que apareixen a la premsa i que tracten de la poesia. Aquelles paraules buides – però, a la vegada, paraules ampul·loses, tan ingènues, tan infantils, que un no pot arribar a creure que aquella gent que es dedica a l’escriptura no senti la ridiculesa d’aquest periodisme que practiquen. Fins avui dia, tots aquests estilistes encara no han com

Frontera, 11

L’entrada anterior m’ha fet recordar un poema que vaig escriure ja fa temps. Un record d’infantesa, que no s’acaba de perfilar del tot. Va perdent la imatge, s’esfilagarsa, s’esvaneix. No sé on va ser, exactament, potser era pels volts del bosc de Poblet. O potser en algun altre lloc, per Castellfollit. En qualsevol cas, no era gaire lluny de L’Espluga, el lloc al qual retorno encara que sempre estigui lluny. Sí que recordo que m’hi acompanyaven dues persones, el Salvi i el Toni, germans, veïns del bloc on vivia. Amics amb qui compartia moltes estones. Per què va sorgir en un moment determinat aquell record, per què la imatge d’anar baixant per un pendís ple de fulles, en plena tardor, va retornar quan en aquell moment jo vivia a Ljubljana? Potser perquè des de la finestra de casa veia el pendís que duia al castell de la ciutat. També a la tardor. Les fulles es fonien en dos moments, en dos llocs a la vegada. Un pendís i unes fulles, només això tal vegada és real. FRONTERA, 11 Mir

Dos apunts

Acaba de sortir el volum Urania , de Joseph Brodsky, en traducció polonesa. La selecció del llibre segueix no pas la versió anglesa, sinó l’original russa. S’indica al pròleg que l’anglesa era lleugerament diferent. Ho comprovo, amb les dues versions que tinc a casa, i és força diferent. Podríem parlar quasi de dos llibres que tenen en comú una petita llista de poemes. Per a la traducció al polonès, s’han recollit traduccions que ja existien i se n’hi ha afegit altres que s’han fet especialment per a aquesta ocasió. La persona encarregada de fer-ho és el poeta Zbigniew Dmitroca, que ha col·laborat estretament amb Tomas Venclova, amic personal del poeta rus, per traduir els poemes. En una entrada al Facebook, Dmitroca comenta que el poema que tal vegada li va plantejar més problemes va ser el de Nocturn lituà, i que fins i tot va pensar en algun moment de renunciar a la forma (renunciar a la forma! traduint Brodsky i al polonès!). Miro la traducció, i és un autèntic prodigi. Amb aquest

Col·lecció. Objecte I

Michał Sobol és un dels autors més interessants de la seva generació a Polònia. I també un dels més silenciats. Completament allunyat de qualsevol tipus de promoció o d'autopromoció, segueix el seu camí lentament i a passos ferms. Al cap i a la fi, ser visible en el món de la poesia avui dia és un miratge ja que no en llegeix ningú, de poesia. I els que ho haurien de fer, els mateixos poetes, no en són cap excepció. Moltes vegades, ells mateixos no en llegeixen, si no és la seva, és clar. Fins ara, Michał Sobol s'havia centrat en un món rural, però sense cap mena de sentimentalisme, de manera crua i directa. I de cop i volta escriu tot un cicle centrat en les ciutats, en diverses ciutats d'Itàlia. I el resultat és d'allò més prometedor. Sembla ser que apareixerà aviat en revistes de prestigi, i finalment, enguany, en el nou llibre que està preparant. El món d'aquests poemes és complicat perquè l'autor du la sintaxi a uns límits, les imatges són agosarades