Zoran Bognar (1965, Vukovar). Des de 1993 viu a Belgrad. Ha publicat una dotzena de poemaris. El seu primer llibre va ser prohibit per un poema que criticava Tito. Va haver de canviar el títol del segon, United States of Yugoslavia.
EXTINCIÓ DEL DIA, EL LLIBRE DE L'ESPAI
Entre els murs d'arbres sens fi i
les llunyanies fonent-se en la nit,
entre el cel on espurnegen estrelles
més clares que el foc i la força
incommensurable sorgida de l'extinció
del dia, passen les estacions de
les nostres vides solitàries, i l'única
consciència que tenim és la de ser
viatgers cansats caminant tots junts
en els meandres del temps. ¿On és
el Llibre de l'Espai en què es consigna
que les muntanyes es refugiaran
en els cristalls dels grans de sorra?
Comentaris
Comparteixo plenament aquestes paraules, que llisquen molt bé en la teva traducció. Un bell poema!
Albert
Xavi
Albert
Dante, en el primer cant de la "Commedia", ja en fa referència:
"...e quando stanco volsi li occhi al monte
che in su la triste nebula s'insella,
il corpo mio, che pria era a la fonte,
sul colle s'en volò come libella..."
Caldria, però, saber per què el poeta va introduir el cansament en el seu vers: potser no té res a veure amb el que pensem.
Albert
Per altra banda, quan un text passa al lector, aquest se'l fa seu, independentment de la intenció de l'autor. D'aquí que pugui sorgir, per exemple, la riquesa d'aquest diàleg.
Xavi