tag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post1020694794150537590..comments2022-03-02T15:02:34.945+01:00Comments on abcd xavier farré: Extinció del dia, el Llibre de l'EspaiXavierhttp://www.blogger.com/profile/17450110065441899874noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-61792895903630007152007-11-23T11:27:00.000+01:002007-11-23T11:27:00.000+01:00Completament d'acord. Fantàstic, com sempre, Dante...Completament d'acord. Fantàstic, com sempre, Dante. <BR/>Per altra banda, quan un text passa al lector, aquest se'l fa seu, independentment de la intenció de l'autor. D'aquí que pugui sorgir, per exemple, la riquesa d'aquest diàleg.<BR/><BR/>XaviXavierhttps://www.blogger.com/profile/17450110065441899874noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-87938709231672565742007-11-22T14:55:00.000+01:002007-11-22T14:55:00.000+01:00Tens raó, sobretot pel que dius en el darrer paràg...Tens raó, sobretot pel que dius en el darrer paràgraf. Hi ha, però, moltes maneres d'estar cansat: pots estar-ho de la vida, d'una situació determinada o, senzillament, el viatge et demana una pausa, que pot ser física o intel·lectual, real o metafòrica.<BR/>Dante, en el primer cant de la "Commedia", ja en fa referència:<BR/><BR/>"...e quando stanco volsi li occhi al monte<BR/>che in su la triste nebula s'insella,<BR/>il corpo mio, che pria era a la fonte,<BR/>sul colle s'en volò come libella..."<BR/><BR/>Caldria, però, saber per què el poeta va introduir el cansament en el seu vers: potser no té res a veure amb el que pensem.<BR/><BR/>AlbertAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-62308096333538341412007-11-22T10:09:00.000+01:002007-11-22T10:09:00.000+01:00Estimat Albert, sí, potser per tot això, i per mol...Estimat Albert, sí, potser per tot això, i per molt més. A mi tampoc m'ha molestat el mot, i encaixa perfectament en el to del poema. Però també són els viatges els que a la vegada ens donen la força i l'energia per seguir-hi, per dur-los a terme.Xavierhttps://www.blogger.com/profile/17450110065441899874noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-91586150039391284022007-11-21T23:29:00.000+01:002007-11-21T23:29:00.000+01:00Potser perquè no ens concedim descans? Perquè ens ...Potser perquè no ens concedim descans? Perquè ens esperona tant l'ansietat de tantes dèries que no busquem repòs? Perquè la fatiga ens permet aturar-nos de tant en tant a la vora del camí, reflexionar sobre el viatge i, alhora, deixar que els ulls descobreixin lentament, sense pressa, el món que tenim al davant? O potser perquè, de vegades, el pes dels anys fa que sigui més feixuc el nostre equipatge. Qui sap. No m'ha molestat en absolut aquest mot.<BR/><BR/>AlbertAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-73036665595641996042007-11-21T12:44:00.000+01:002007-11-21T12:44:00.000+01:00Moltes gràcies, Albert, pels teus comentaris i per...Moltes gràcies, Albert, pels teus comentaris i per les visites al blog. Jo també ho comparteixo, menys una cosa, per què hem de ser "viatgers cansats"?<BR/><BR/>XaviXavierhttps://www.blogger.com/profile/17450110065441899874noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1602640020608554459.post-52980801075401410462007-11-21T12:10:00.000+01:002007-11-21T12:10:00.000+01:00"[...] l'única consciència que tenim és la de ser ..."[...] l'única consciència que tenim és la de ser viatgers cansats caminant tots junts en els menadres del temps."<BR/><BR/>Comparteixo plenament aquestes paraules, que llisquen molt bé en la teva traducció. Un bell poema!<BR/><BR/>AlbertAnonymousnoreply@blogger.com