abcd xavier farré

Un altre poema de Tomasz Hrynacz . A LA NIT, LA SOLA LLEUGERESA A la nit, la sola lleugeresa. En un marc de tolls de llenques glaçades de llums. No hi ha cap moviment. No es pot dominar res. El coll torçat del vent es glaça en els torbs de les portes. Arbusts descolorits empassats per prats d'aire detenen els cristalls del fred. I només en això no hi ha cap dubte, que podem viure separats.

Després d'un dia intens i feliç, m'endinso de nou en les paraules alienes. I em crida un nou poema de Tomasz Hrynacz . LA BAULA MÉS FEBLE Una història puntual. De sobte present. Sols aparentment té relació amb l'anterior. No sense dificultat revela rebrots de cicatrius. La por té els seus plecs. Té fronteres. O potser és temps per esperar? L'historial a la secció de fisioteràpia contempla, a banda del diagnòstic, l'edat, els tipus i la quantitat d'intervencions. Una de dues: “lliçons per caminar” o “rehabilitació”? Marqueu el que escaigui, la vida? Un moviment establert i invariable se sotmet a les pròpies lleis. Rebutja qualsevol senyal de fugida.

Tomasz Hrynacz va néixer l'1 de desembre de 1971 a Świdnica. Ha publicat en moltes revistes, tant a Polònia com fora de les seves fronteres (a Anglaterra, als Estats Units, a Croàcia o a França). Va ser un dels fundadors de la revista literària Arytmia. Ha publicat dues plaquettes i set llibres de poemes (el primer, l'any 1997; i el darrer, aquest 2010). El mateix any 1997 va guanyar dos premis de poesia. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a diverses llengües. L’ÚLTIM PIS DEL MÓN Clareja. Un escull de pluja, meridians de gotes que esclaten en els cèrcols dels tolls. La inspiració absorbeix l’espiració. Rebenten murmuris de tempesta. S’apiloten bales de sorra a les entrades de les parpelles. El vent dirigeix la teva veu que s’allunya a cada nova passa. Les soques dels bedolls es perden en l’avinguda de les ràfegues. D’aquí a l’eternitat. Clareja i bufa el vent. A la rotonda, uns primers raigs, unes cares. Els primers moviments i unes olors agonitzants.