Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2008

Tornada (Joan Brossa)

Tota traducció és sempre un homenatge, un homenatge a l'autor que per un o altre motiu ens ha captivat. Moltes traduccions d'altres poetes sorgeixen d'aquesta manera. Un acte d'admiració, d'agraïment, d'amor. Hi ha molt pocs poetes catalans traduïts al polonès. I potser només n'hi ha un que tingui un llibre sencer de poemes en aquesta llengua. I és Joan Brossa. Marcin Kurek, professor de la Universitat de Wrocław, va quedar enlluernat per la poesia de Brossa, i aquest va ser el seu acte d'homenatge. Un volum que es titula 62 poemes, i que ha sortit publicat en la col·lecció de literatura catalana que sàviament dirigeix la professora de la Universitat Jaguellònica i especialista en literatura catalana Anna Sawicka. L'esforç és de tots dos, i aquest és el seu particular homenatge en el dia d'avui. TORNADA Estic a l 'encreuament dels camins, fora poblat. Les tisores són un instrument que

Pròpia presència

Ja he comentat en alguna altra entrada la bona collita de la poesia polonesa durant l'any 2008. El fet més destacable és la tornada de noms que foren rellevants fa 10 anys, quan van començar a publicar les seves primeres obres. Malauradament, la crítica polonesa s'ha convertit en aquest lapse de temps en el que és arreu, una connivència d'interessos i d'amistats. Així, llibres com el darrer de Marzena Broda han passat quasi desapercebuts. Dol veure com altres llibres d'una qualitat molt inferior els arrabassen el lloc en les revistes i els diaris. La poesia de Broda és molt sòbria, amb poques i efectives imatges, amb un gran domini de la construcció poètica. Potser són aquests els motius pels quals no crida l'atenció. PRÒPIA PRESÈNCIA Com de difícil és pensar que tot acaba morint i seure aquí al marge, en un sol tòrrid, i en algun lloc algú s'acomiada d'allò que li és car. Això potser no és res més que una vella postal d'un paisatge marítim, on

El pintor Caroto

Piotr Matywiecki neix el 1943 a Varsòvia. Ha publicat 7 llibres de poemes. És autor també d'assajos i d'una monografia sobre el poeta polonès Julian Tuwim EL PINTOR CAROTO (1480-1555) Va apartar la tela. Al cap dels segles un color s'assecà, un altre es va atiar. Algun dia el calent serà glaçat i el glaçat esclatarà i així, entre els pèls del pinzell i els segles viu el pintor. Va pintar un noi que té un dibuix a la mà, gargots infantils, esbossos de figures. I la mirada del noi lloant la seva obra, una mirada alegre, segurament d'un pillet que tindrà la seva correspondència, passats mil anys! Va pintar aquell quadre ràpidament per poder veure ben aviat l'alegria en la cara del noi en reconèixer el seu retrat. Avui aquell noi segurament es riuria dels gargots. I segurament es divertiria transformant els colors en la vella tela, una transformació eterna de la seva cara. L'ànima del nen es diverteix amb la data de naixement, la data de mort del pintor Caroto

3 x P

Jarosław Mikołajewski 3 x P Sandro Penna es desfasà el gener de 1977: un desfasament tan exacte l'ha d'agrair a la fe que el pas del temps entre l'experiència i el poema no pot ser més llarg que mig minut un minut va ser un compromís però això fou catorze anys després del darrer intent d'experiència així doncs, es desfasà milers de vegades i si no hagués estat per aquell acte de fe s'hauria desfasat com altres fins avui o molt abans de morir com altres amb l'excepció de Pasolini que sobtadament com visqué es desfasà en el moment del desig tot confessant - tan sols estimar, tan sols conèixer compta, no pas si conegueres o estimares i també de Pavese, aquest sí que es desfasà radicalment, perquè quan no hi ha experiència i tan sols queda l'espera aleshores no hi ha descans no hi ha cap respir i això ja és una insuportable unió de la poesia i la vida

El nen va baixar del gronxador

Jerzy Kronhold és un dels membres fundadors de la generació de la Nova Ona. Va néixer en 1946 a Cieszyn, un poble que fa frontera amb Txèquia i que és un de tants símbols que Europa crea com a límits de terrenys, de llengües, de cultures. Una part polonesa i una part txeca. Actualment, Kronhold és cònsol a Ostrava. EL NEN VA BAIXAR DEL GRONXADOR El nen va baixar del gronxador que durant una estona va seguir en moviment xerricant i grinyolant en les juntures metàl·liques s'abocava vers el futur que ningú no coneixia, se sumia en la foscor amb riure i tristesa.

Ara, quan tot està tranquil

Dušan Šarotar SENSACIÓ DE VENT I Ara, quan tot està tranquil, com entre germans, i els últims ocells ja han volat vers l'interior, tot sembla molt més irreal. Les roselles floreixen enmig dels camps no segats d'acàcies, la pedra crema en el sol matinal de l'estiu, les abelles s'han nodrit en les flors dels saücs i l'aigua en un rierol oblidat flueix constantment vers el desconegut. Tot és com sempre, i amb tot, en aquell mateix menut núvol gris que sura en la calma del migdia hi ha alguna cosa que ha de molestar l'ull atent. Tota aquesta aparent elevació, falsa absència, que estava marcada en aquest bell paisatge evidencia el dolor, el fet que l'home, creador d'aquests colors plens, està sol.

En el somni he trobat

Wiktor Woroszylski (1927-1996) és un dels grans traductors de la poesia russa al polonès. Després de la intervenció soviètica en la revolució hongaresa de 1956 va trencar tot lligam amb el comunisme. Va patir la censura i el van tancar durant l'estat de setge que s'imposà a Polònia el 13 de desembre de 1981. A banda de les traduccions, va publicar cinc llibres de poemes. EN EL SOMNI HE TROBAT En el somni he trobat algú que coneixia Després ja n'eren dos Però no recordo de què els conec, a tots plegats Ni dormint ni en despertar-me quan encara tenia a la memòria les seves cares i les veus no podia recordar de què els conec Per què de la vida no pas Segur Així de què? Potser d'un altre somni Potser d'una altra vida Potser del futur que s'ha tombat per rebotar en el meu somni? Potser dels seus somnis en què jo existia sense somiar? Potser tots tres de les tres dimensions més autèntiques de la meva existència: de la vida desconeguda, del futur, del somni d'al

Signes

Vladimir F. Reinhofer (1937, Vinkovci) Va acabar Formació Professional (mecànica) i també Educació pedagògica a Zagreb. Durant un temps treballà a Austràlia en diversos oficis. Després col·laborà a Ràdio Zagreb. SIGNES Un signe d'interrogació serà tan sols un signe. Envoltat de signes. Un crit. Així, també ho puc fer? M'envolta tota una cosmogonia de signes. Segueix les meves empremtes. No me'n puc alliberar. De tant en tant perden el seu sentit, s'enfonsen en una aigua fosca i de nou tornen a aparèixer. Un espai gastat limitat pels signes.

Assaig sobre la identitat

Janusz Szuber ASSAIG SOBRE LA IDENTITAT Floriren els cirerers, les pereres i els prunellers. Als pastius encara hi havia neu. Fagedes roges amb un punt de violeta. Un blau intens. Una ona curta a la cala Va colpejar un dels trossos del pont de fusta. Un local de peix fregit. Un cercle de fusta al sostre. Una zona silenciosa per als làrixs i bedolls joves. En desfer-se els negres cinturons de seguretat anaren separats, perfectament, tallant la claror, lliures, carregaven les estacions passades. En el lligament va grinyolar el vaixell de plaer. La identitat de la xapa, el vernís, el formigó i l'aigua.

Tens el vent de la capçada al vidre

Primož Čučnik TENS EL VENT DE LA CAPÇADA AL VIDRE De la terrassa ha entrat a casa i ha tornat altre cop per netejar la taula. Cada inclinació l'ha dut a la mútua influència. Ha netejat la taula per un lent progrés del sedentarisme. Sense sedentarisme no hi ha progrés, aquesta n'és la manera més exemplar, més simple. Seus, i ja al cap de no res t'aixeques i dius algunes frases amb les coses que ha deixat a la casa. Per exemple, a la pols. De sobte, veus bufades de vent per la finestra, però bé es cuidarà que el sentis a través de l'esquerda. Entraràs per la porta i netejaràs la fressa autèntica.

El metro de Praga

Cezary Geroń va néixer el 1960 a Jasło, va estudiar filologia italiana, i va traduir al polonès poetes com Eugenio Montale, Alfonso Gatto, Mario Luzi i Umberto Saba. Va morir sobtadament el 1998. EL METRO DE PRAGA La línia del metro passa sota el cementiri I sembla que ja no es pot anar més avall: de vegades pensem en les darreres estacions en l'aigua que poleix lentament els ossos i els botons, en el silenci que no afecta cap oïda però que domina la gola. I a sota hi ha mines d'aire, llum, els rellotges silenciosos mesuren el temps fins i tot dos coloms hi viuen i no poden tornar o potser no ho volen. I ni penso en mi mateix, encara arrenco per al somni aquests trossos d'ombres plens de veus, de visions, un despertar i així descansem: però el cansament n'és la clau, tan sols cal esperar.

Alçava barricades (2)

Anna Świrszczyńska UNA VEÏNA LI DIU AL SEU VEÍ Una veïna li diu al seu veí: - Des que mataren el meu home, no dormo, quan sento trets, m'amago sota el cobrellit, tota la nit tremolo sota el cobrellit. Em tornaré boja si avui em quedo sola, m'han quedat cigarretes del meu home, si us plau, vingui aquesta nit. UN NEN TÉ POR Agotzonat a la porta per la banda on hi ha ombra, aterrit perquè no pot convertir-se en una ombra, escolta sense respirar com s'apropen amb estrèpit sobre l'empedrat dues botes d'un soldat alemany VIU UNA HORA MÉS A la memòria de Stanisława Świerczyńska El nadó té dos mesos. El metge diu: morirà si no beu llet. La mare passa el dia pels soterranis fins a l'altra punta de la ciutat. A Czerniaków el flequer té una vaca. S'arrossega a bocaterrosa enmig de la runa, el fang, els cadàvers. Porta tres culleradetes de llet. El nadó viu una hora més.

Alçava barricades (1)

Anna Świrszczyńska (1909-1984). Publica el primer llibre l'any 1936: Poemes i prosa . Els poemes que presentem pertanyen a un dels seus reculls més coneguts: Alçava barricades , publicat en 1974, en què relata els fets de l'Alçament de Varsòvia a través d'una recerca en la forma poètica. Segons Czesław Miłosz, el seu gran valedor tant a Polònia com als Estats Units, aquest llibre “és un testimoni que ningú més ha lliurat, amb l'excepció de Miron Białoszewski al Diari de l'Alçament de Varsòvia . Tant en la poesia polonesa com en la poesia mundial aquest poemari ocupa un lloc d'excepció com un reportatge poètic dels fets que han constituït una de les grans tragèdies del segle XX”. PENSAVEN QUE HAVIA MORT Pensaven que era jo qui havia caigut a la cantonada del carrer per les bales. Es posaren a plorar. Vaig córrer vers la que havia caigut, me la volia endur, però ja havia marxat. Va quedar un cos que s'assemblava una mica al meu, i que ja no tenia por de

Antiga fortalesa

Aquests dies hem tingut una molt grata visita a Cracòvia, la del poeta i amic Martín López-Vega . Passejant per la ciutat, en sopars i en trobades, la poesia ha estat molt present. Entre els noms que han aparegut, ha sortit el de Tomasz Różycki , un dels poetes amb més projecció en aquests moments. En record de les converses, en record de Brodski i de tants altres, aquest poema. Tomasz Różycki ANTIGA FORTALESA S'ha acabat el segle vint i la literatura ha abandonat les ciutats, les seves càlides cendres, les habitacions oblidades, les profundes esglésies, les veus als soterranis, els cireres i els dies d'examen, l'arqueologia i els alemanys, els jueus, els polonesos, i les multituds a les estacions. Ha mort Schulz, Roth ha mort. D'ençà que la literatura ha abandonat els espectres dels carrers, dels barris, dels jardinets, ha llençat els uniformes i ha viscut en el buit, allí on sempre tenia el seu lloc, des del principi. Finalment, ha an

Mavraki (I)

Stephanos Papadopoulos va néixer a Carolina del Nord en 1976. D'origen grec, ha traduït Derek Walcott al grec i Iannis Ritsos o Costas Cariotakis a l'anglès. Comparteix la sensibilitat del llenguatge i la imatgeria rica del gran poeta antillà Derek Walcott, el seu valedor. MAVRAKI (I) En la llum roent de la tarda a Kouzi Mavraki seu amb els vells, les botes de pell s'assequen al sol. Les guerres passen ràpid, per això hi ha la memòria. El sol passa a través del mur pigotat on les taques de rovell gotegen de les reixes, marques llagrimoses del ferro vuitanta anys exposat. L'edifici s'alça com un cavall malalt, les parets s'escrostonen en tocar-les, els fonaments contrafets ara ja són pols de calcària, i la memòria de les canonades surt a la superfície com venes. Mavraki empeny el seu bolquet pels carrers que sospiren amb massa història, un vell intentant oblidar una memòria embalada amb sal.

Davant de la placeta

Aleksander Wat (1900-1967), poeta, prosista, traductor. Un dels creadors del futurisme polonès i redactor de revistes d'avantguarda a Polònia en el període d'entreguerres. Després, abandonà les tendències avantguardistes i va escriure llibres tan importants com Poemes mediterranis (1962). També mereix una menció especial el seu llibre de converses El meu segle . *** Davant de la placeta. Els nens juguen a la xarranca. Mares de llet fan mitja. Una sageta travessa aquest paisatge, però ningú no la veu. Excepte un vell, tot i que va amb el cap cot, que mira la sorra, en compta els grans, escolta com d'una planxa allí a prop goteja. Una aigua que li fa recordar una altra – gran, ben gran. Que banya els continents. Que antany una gota d'amargor contaminà.

La creació del món

Marzena Broda LA CREACIÓ DEL MÓN El vent va fer esclatar una conquilla a la pedra i el silenci S'endinsà a la riba. Això és el preludi del món. La vida arrombollada dormia a la sorra abans que el mot S'estremís amb el silenci, en aquell moment el mar Entrà en la Terra i els rius van giravoltar, El moment s'allargà en dies, mesos i anys, Engrunes aïllades en aquesta esfera anomenada rellotge. El cel separat de l'aigua va engendrar un ocell, El sol, blat amb restes de gust a les llavors. L'home, que havia definit la forma amb el color de terra, Va anunciar: el dia és clar. Sobre el planeta penjà Les estrelles, va estendre a les vergues grises lones de núvols, Perquè les plantes beguessin la pluja que els donava l'aire. Desferrant les muntanyes, en les cavitats hi havia una casa. La gent multiplicà els nens, els jardins de pomes lluents, I les truites atapeïren els rierols espantívols. Dels milions de coses que tocava la mà de l'home Irradiava alegria, fin

Línia espatllada

Piotr Sommer (1948) va néixer en un poble prop de Varsòvia. A la capital polonesa estudià filologia anglesa. Actualment, és un dels poetes més valorats per les noves generacions. La seva poesia representa una de les primeres vies d'introducció a Polònia d'autors com James Schuyler o John Ashbery. Dirigeix la revista Literatura na Świecie (Literatura en el món) , revista dedicada exclusivament a presentar la literatura universal en traduccions al polonès. LÍNIA ESPATLLADA Recordes el poema sobre l'oreneta? Per un moment era com una petita bola negra que algú havia deixat anar al cel. Després es va fondre en l'espai, en el gris espai, sense rastres de núvols. Així doncs, d'on va caure la pluja? Les gotes colpejaven la superfície del mar que mai no he vist malgrat que retrunyia tan sols unes quantes milles d'aquí i de vegades sentia l'olor de peix dels pesquers d'arrossegament podrits. Aquesta oreneta es transformà en una gavina, una gavina blanca en

Notes sobre el retard (II)

Artur Szlosarek (1968) ha publicat sis llibres de poemes. Des del seu primer llibre, que el caràcter obscur i metafísic de la seva poesia va ser celebrat per la crítica polonesa. NOTES SOBRE EL RETARD (II) tan sols canten els radiadors encesos, quan bevem una menta: oh, mai no ens han servit fidelment els mots, mai no ens han agradat, com la polpa d'un vegetal sota la pell del raïm portat amb esforç, tan rarament autèntica era la seva claredat, perquè vam permetre'ns enganyar-nos mútuament; i avui, quan sé que de la mentida dels mots flueix la veritat del meu món, no crec més que abans en la crida de la gent: els llavis aspirant la llengua d'altres boques, la vermellor radiant de les teulades, les espines d'una suor freda mossegant els bulbs de les temples; avui sec aquí i penso que la faula és l'elegia més propera, que dels ossos en sang s'alcen els cors consagrats per tu, que moc les mans perquè els ulls veuen exèrcits de conques,

El laberint

Edvard Kocbek EL LABERINT Mai no havia vist una foscor tan confusa, el dia s'anuncia amb dos matins, i entre ells apareix una nova amplitud que era amagada en la matèria, ara s'ha revelat entre la foscor i la llum, altera els meus presagis i mescla els sentiments, es mou en totes direccions, estima la desraó, i no fa res sense el meu turment, la lluna té quatre milions anys, però la data del seu suïcidi no la sabem encara, ningú no la revela, el laberint còsmic és cada cop més intricat i tortuós.

I la neu, el testimoni

Jarosław Mikołajewski (1960) és poeta i traductor. Ha publicat sis llibres de poemes. Tradueix poesia italiana, tant clàssics antics (Dante, Petrarca) com clàssics contemporanis (Montale, Ungaretti). Actualment, viu a Roma. I LA NEU, EL TESTIMONI Des de la finestra del replà és difícil percebre les cares dels qui van a la feina. Aquestes passes seques en el lívid fred permeten suposar la mateixa concentració per a tots: jo sóc, l'única inconstància és la llum i els graus segons l'estació, les figures dels núvols i les petjades que deixo a la vorera: en decorats mòbils sempre em desperto el mateix. El matí és el moment d'una fidelitat despietada: l'allarg del costum, la renovació de la promesa. L'home es fixa el seu horari i no s'ha d'aixecar tan aviat, però li agrada sentir-se com els altres als qui l'aspre fred els talla la cara afaitada. A l'home li sembla que és un nen absort en el coll del pare que va a la feina, presta orella en la respira

Passes

Fernando Pinto do Amaral PASSES Em fan mal les passes que dono per camins incerts de fang i d'asfalt, les petjades dels mesos més antics. He tornat al verd-blau-cendrós del pendís, al so dels automòbils, als tan poc retrats que em donares i em deixaren la mirada en les ruïnes. El temps d'un somni acompanya el moviment dels astres, el color de les tardes com aquesta. Llum que fuig, octubre que comença i no em porta cap nova estrella. La boirina de l'horitzó és feta d'aquestes tristeses: un dia que passà i que ja no tornarà, cap misteri per desxifrar.