Ja he comentat en alguna altra entrada la bona collita de la poesia polonesa durant l'any 2008. El fet més destacable és la tornada de noms que foren rellevants fa 10 anys, quan van començar a publicar les seves primeres obres. Malauradament, la crítica polonesa s'ha convertit en aquest lapse de temps en el que és arreu, una connivència d'interessos i d'amistats. Així, llibres com el darrer de Marzena Broda han passat quasi desapercebuts. Dol veure com altres llibres d'una qualitat molt inferior els arrabassen el lloc en les revistes i els diaris. La poesia de Broda és molt sòbria, amb poques i efectives imatges, amb un gran domini de la construcció poètica. Potser són aquests els motius pels quals no crida l'atenció.
PRÒPIA PRESÈNCIA
Com de difícil és pensar que tot acaba morint
i seure aquí al marge, en un sol tòrrid,
i en algun lloc algú s'acomiada d'allò que li és car.
Això potser no és res més que una vella postal
d'un paisatge marítim, on visqué l'amor
que quasi va estar a punt de matar-lo.
Si hagués suposat llavors que cada sentiment
en el fons no deixa de ser res més que tan sols
l'enterrament dels conceptes propis, dels desigs,
hauria estimat tan fort? No va desaparèixer
en les fulles que queien dels aurons. En el whisky
amb gel o en caminar a la nit per la platja on,
encara que hagués volgut, mai no experimentà
la presència d'algú, excepte la pròpia, i amb dubtes,
en un punt poc clar, quan s'acaba l'esperança
i comença el pas a la mort de què n'esdevingué part,
comptant les clapes del sol, passant la mà per la barbeta.
Comentaris