Passa al contingut principal

Wrocław neix...

Estic acabant de llegir el darrer llibre de Jan Polkowski. Fascinació. Encantament. És un dels millors llibres de poesia que he llegit els dos darrers anys. Ha valgut la pena esperar que el poeta trenqués el seu llarg silenci. Val la pena reconciliar-se amb la poesia després de molts i molts llibres que no aporten res, que són només una mostra dels seus autors de les seves capacitats (o limitacions) i per poder seguir sonant com a noms en aquest difícil món de la literatura. Però és molt millor fer una reentrada com la del poeta polonès. I sembla que tindrà continuïtat. En el darrer número dels Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris) apareixen alguns poemes posteriors a Cantus. I del llibre, també aportaré alguna altra traducció.
El poema fa referència a Wrocław, que serveixi també aquí per desitjar que no es vegi massa afectada per les inundacions dels últims dies.


***

Wrocław neix de l’entumida llengua de desembre, de la guerra
de la boira, mig despert observa una escaramussa de famolenques
cornelles amb un xot altiu per una llesca de pa. Alemanys
jubilats pugen a la terrassa del Panorama de Racławice
afermant-se amb bastons i també mútuament. Les seves dones
s’alleugen en no trobar uniformes alemanys a la tela. El sol
despietat d’abril de 1794 il·lumina delicadament els russos
ferits que continuen lluitant. Els magnetòfons bramen
una descripció de la batalla en alemany. El matí de diumenge
les nacions es tracten amb cautela. Els pintors de batalles
després d’una tarda llarga al bar El cérvol travessen les fronteres
suprimides de casa seva i empassen la pols d’una llarga nit.
Els paisatgistes estenen un blanc pesant sobre la tela indiferent.
La llum entra rere la cortina d’un vidre trencat. Europa
es tapa fins el cap vol dormir una mica més. O també
fingir davant els de casa que dorm. No és fins al dilluns
que l’ombra dels suburbis surt a la recerca de menjar,
colpeja l’àvida neu, brilla la pantalla del continent.
Cornelles, tsarines de la boira, endueu-vos
la meva pedra i el meu dubte, envolteu el somni de palissades,
envoleu per damunt de la boira les plomes salades de l’elegia.

Comentaris

merce lloret ha dit…
Hola,
em sap greu interrompre la dinàmica del que escrius. sobretot pel comentari que acabes de fer de Jan Polkowski. He estat mirant el llarg llistat que hi ha a la dreta de poetes. Em podries dir si hi ha algun que siga ucrainés que escriga amb ucrainés?. Tinc un veí ucrainés i m'agradaria poder regalar-li un llibre de poemes. No si n'hi ha de traduits al català.
Mercè
Xavier ha dit…
Hola, Mercè,
Res de greu, encantat amb el comentari. La qüestió que em planteges, però, ja no és tan fàcil. Sí que hi ha autors ucraïnesos a la llista que tinc a la dreta, però no tenen cap obra de poesia publicada ni en català ni en castellà. Hi ha Iuri Andrukhòvitx, de qui sí que hi ha un parell de llibres,de narrativa, a Acantilado. Et recomano la fantàstica Doce anillos, en bella traducció d'Oksana Gollyak i Frederic Guerrero. Entre els altres poetes ucraïnesos de la llista que tinc a l'esquerra, hi ha Emma Andrijewska, Halyna Petrosaniak, Ivan Lutxuk i Natalka Bilocerkivec. Però com et comentava abans, no tinc cap constància d'alguna antologia de poesia ucraïnesa editada en català o castellà.
Salutacions,
Xavier
merce lloret ha dit…
Xavier,
moltes gràcies. Ja em mire amb deteniment tots aquests noms que m'has donat. Si em sorgeix algun altre dubte ja t'ho faré saber.
Per cert que estic estudiant-me la cartilla de les primeres lletres de l'abecedari ucrainés que el meu veí ha fet servir per ensenyar a la seua filla, Yulia, a llegir. Amb les seues indicacions i el meu coneixement de fonètica i fonologia, almenys aprendré a llegir encara que, de moment, no entenc res.
Salutacions,
Mercè
merce lloret ha dit…
Hola, una altra vegada ací. Els poetes que m'has donat escriuen tots en ucrainés o en alguna de les llengues del país en què viuen?
Una altra cosa. Acabe de mirar els noms dels poetes que m'havies escrit i només he trobat uns poemes en català, faltaria la llengua d'origen. Això també ho vaig notar a faltar en Travessant fronteres de Czeslaw Milosz. Em sembla que el llibre hauria quedat molt gros.
Salutacions,
Mercè
Xavier ha dit…
Hola, Mercè,
t'agraeixo molt tots els comentaris. Tots els poetes que t'he indicat escriuen en ucraïnès, i no escriuen en cap altra llengua. Sí que és cert que estaria molt bé poder donar també la versió original. Però en el blog, això portaria molta més feina. Per altra banda, considero moltes d'aquestes traduccions com provatures, la qual cosa no vol dir que no siguin publicables, és clar. Quant a l'antologia de Milosz, aquí ja són decisions en què el traductor hi té poc a dir, ja que és l'editorial la que estableix com serà el format del llibre. Sí que hauria estat molt bé una edició bilingüe, però aleshores, com molt bé dius, hauria sortit un volum força més gruixut. Amb tot, jo sóc sempre partidari de publicar les traduccions de poesia en edició bilingüe. Per cert, l'alfabet, ciríl·lic és molt pràctic, ja que correspon una grafia a un so. I per a les llengües eslaves, és molt encertat. Però no nego que per a nosaltres, l'alfabet llatí ens és molt més còmode (encara que això només són qüestions de tradició cultural).
Salutacions,
Xavier
merce lloret ha dit…
Moltes gràcies Xavier pels aclariments,
Intentaré fer l'esforç d'ensenyar-me a llegir l'ucrainés a pesar de la complicació de l'alfabet cirilic. Que correspon amb l'interés del meu veí Igor i la seua familia en aprendre, català, castellà amb el nostre alfabet.
Si algun dia estic preparada m'agradaria fer una lectura poètica de poetes ucrainesos, en què un llegira el poema en ucrainés i a continuació un altre la traducció en català. Que et sembla? Penses que és factible?
Salutacions,
Mercè
Xavier ha dit…
Hola, Mercè,
La idea que proposes és molt interessant. I sí, és clar que és factible. Posa't en contacte amb La casa de l'Est, segur que els encantarà ajudar-te.
Salutacions,
Xavier

Entrades populars d'aquest blog

Nou visions

NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habit

Estel polar

En aquest poema, de Peter Semolič , hi ha una sèrie d’elements que m’han cridat l’atenció. Un, per exemple, és el primer vers, aquesta imatge de la llum plovisquejant. Després, tot el tema de la naturalesa. Els que hem crescut en ambients rurals, i teníem els camps o la muntanya ben a la vora, que després hem anat abandonant per altres paisatges, sempre portem dins com una espina que activa els records relacionats amb la terra, els arbres. Amb tot, com ja vaig deixar escrit en un poema, el meu desconeixement va arribar a convertir-se, més tard, en la petita punxada d’una altra espina. També trobo en aquest poema la relació amb el primer llibre de Seamus Heaney, que va ser per a mi una autèntica revelació. I, finalment, que a banda de tots aquests elements, lligats a una lectura completament personal, el poema segueix tenint una gran força d’evocació. En el fons, el que ha de fer qualsevol bon poema. ESTEL POLAR La llum suau de l’estiuet de Sant Martí plovisqueja sobre Barje. Ma mare

La tragèdia de l'estètica...

Una de les qüestions més interessants per a un teòric de l’art és el problema de la relació recíproca entre la creació artística espontània i la reflexió, l’estudi de la relació que sorgeix entre l’esclat lliure de la inspiració creativa i l’anàlisi que mostra els elements separats que formen part del producte de la inspiració poètica, valorant-los i classificant-los. [...] Quan diem: “Aquest quadre no té una bona composició”, diem en altres paraules que aquella obra d’art no és uniforme, que li falta aquella unitat en què els diferents elements compositius, com per exemple, els colors i les línies, formen una certa totalitat. [...] La creació és una síntesi sui generis, que constitueix l’expressió dels nostres estats més enllà dels conceptes, mentre que la reflexió crítica és una anàlisi que separa els elements d’una certa totalitat partint dels filtres del nostre intel•lecte a través del mecanisme dels nostres conceptes. Bolesław Miciński, “La tragèdia de l’estètica dels artistes

Fonaments

Amb el poema que presentem avui, acabem la segona sèrie de poemes de Leopold Staff . FONAMENTS Vaig construir en la sorra i s’esfondrà. Vaig construir en una roca i s’esfondrà. Ara començaré a construir pel fum de la xemeneia.

El temps, quan seus

Stanka Hrastelj (1975) ha estudiat teologia a la Universitat de Ljubljana. El seu primer llibre, publicat en 2005, va rebre el premi al millor debut de l’any. EL TEMPS, QUAN SEUS El temps, quan seus en un cafè o a la gespa, està limitat premeditadament; com el silenci que aboques a la tassa, quan s’ha de parlar de qualsevol banalitat, perquè al món no hi ha res banal i de vegades vessa. Encara hi ha coses que em sorprenen: el teu interès pel barroc, un plat de prunes a la nevera o l’estona que tens la mà a la balda abans de deixar-me entrar.

El mapa...

He estat uns dies desconnectat completament. Sense connexió a internet sembla com si no estiguéssim al corrent de res. I en canvi, omplim el temps amb coses de vegades molt més útils. Com els dies que he estat sense connexió aquesta setmana que acabem. I acabem també el mes amb un altre poema de George Szirtes . *** El mapa sempre està cremant. Es consumeix amb força ostentació, ciutats imaginades de color fugitiu, canviant la llum a les teules, les cares a les finestres, mans als panys, peus en els tramvies i busos, roba en piles pudents en corredors buits, les sonoritats de les tafaneries i les salutacions. Els meus amics i jo ens trobem en restaurants, ens queixem dels temps durs en la benvolença d’una nit d’agost que somriu als nostres fills. Som una excepció a les normes de la son. Els nostres fills dormiran lleugers. Després de les bregues, expliquem vells acudits i paguem el nostre deute a la història amb rimes.

Al final del dietari

Gregor Podlogar AL FINAL DEL DIETARI Al meu amic viatjar per la Índia li ha canviat la via, ara jo furetejo pels llibres sants i encara em pregunto: per què? De vegades quedem per fer un te. Xarrupem sentiments i recordem en veu alta com destrossàvem la individualitat i desapareixíem en les tapes dels Upanishad. Pel dietari desxifro que tenia por, però no sempre. No he escrit, ni tampoc no he dit quan era el pitjor. Per això, al final del dietari han quedat pàgines en blanc.

Dos premis merescuts

Fa un parell de dies, just en tornar de Varsòvia, vaig rebre un correu que em va alegrar molt. L’amic Josep Antoni Ysern m’enviava uns enllaços on s’anunciava que li havien concedit el Premi Cavall Verd de traducció per la seva esplèndida versió dels poemes de Tadeusz Różewicz . No tan sols la traducció és esplèndida sinó també l’estudi que fa Josep Antoni Ysern de l’obra del poeta polonès, un dels poetes més grans en l’actualitat. Si encara no teniu el llibre, us recomano que l’aconseguiu al més aviat possible i que us endinseu en les visions de la realitat, de vegades molt crues, que proposa Tadeusz Różewicz en la veu i el to que admirablement li dóna Josep Antoni Ysern. A més, Edicions 96 ha fet un llibre d’aquells que es recorden, editat amb molta cura, amb una portada que atrau amb el seu magnetisme, amb una tipografia molt neta i amb els espais allà on toquen. A més, l’edició és bilingüe. Un autèntic esdeveniment que no pot passar desapercebut. Per altra banda, he vist que Ant

Traducció filològica

Després d'un període d'absència al blog, el reprenc en aquest nou any (de passada, deixeu-me desitjar a tots els lectors un molt feliç 2012). I reprenc el blog amb un poema de Piotr Sommer, un poeta sense el qual no es pot entendre el canvi poètic que s'ha produït a Polònia els últims 25 anys. Per edat, pertany a la mateixa generació que autors com Adam Zagajewski , Ewa Lipska o Ryszard Krynicki . Però estèticament, els seus postulats són força diferents. El principal canvi que representa és la introducció de la poesia de l'escola de Nova York en l'àmbit polonès. El poema que presento pertany a un llibre de 1997. M'interessa com presenta el joc amb el títol, que esdevé un detonant de tota la interpretació del poema, i no tan sols del poema. TRADUCCIÓ FILOLÒGICA He somiat que parlaves amb el General. T'explicava els seus problemes i la política vers la Unió Soviètica i a grans trets s'esforçava a mostrar simpatia. Jo no prenia part en aquella

Represa

Després de la pausa dels mesos més càlids, obro el darrer llibre de poemes de Jan Kasper que ha publicat (després de molts anys) i em trobo amb aquest poema per fer veure que tornem a començar. REPRESA S’ha acabat la temporada. Encara un parell de dies, no tenien calés per més, van saltar al mar. Van mirar els decorats de les sortides i les postes de sol, les ones. Van anar al port per escalfar-se al bar i menjar peix fregit. Segurs que sabrien fer front als reptes. Controlant la passió. Al cap d’anys, són al mateix lloc. El port put a entranyes de peix. Brilla com una bossa negra arrugada, l’aigua del canal. De les finestres del bar es veuen les barques, un tros de platja. A la taula plats d’espines, un compte arrugat.