abcd xavier farré

Un altre poema de Tomaž Šalamun. Un amic de Ljubljana l'ha posat en una entrada a Facebook, i de cop i volta me l'ha fet recordar, ja que forma part del llibre Balada para Metka Krašovec . Aquest poema és més llarg en la traducció que en la seva versió original, i el lector podrà veure immediatament per què. La base es troba que cada vers té una sola paraula, i si pensem que l'eslovè no té articles, ja aquí tot queda clar. Els darrers versos són del tot escaients per a aquests dies. POESÍA Es un placer mayor perder mujeres que dinero. El mayor placer es perder la propia muerte.

I avui m ’arriba la notícia d’un altre gran poeta que ens deixa. En aquest cas, deixa un buit poètic i personal. Encara que ens vèiem de tant en tant, des que vaig viure a Ljubljana vaig mantenir contacte amb Tomaž Šalamun . La primera vegada, quan el vaig conèixer, va ser durant un sopar, que encara recordo ara, entre diverses llengües, el seu espanyol, el meu eslovè, bon menjar i vi. Després, una visita a casa seva, on em va sorprendre la quantitat de llibres que semblaven trobar el seu lloc no a les prestatgeries sinó al terra, fent piles d’equilibri inversemblant. Més tard, alguna trobada a Cracòvia, una altra visita a Eslovènia. En l'entremig, uns dies al Cosmopoética, compartint escenaris. I correus, sempre plens d’optimisme, de projectes, de nous poemes. Ha estat un poeta tremendament prolífic, però en paraules d’ell mateix, li agradava tant, escriure, i els poemes li demanaven de sortir, així que havia de fer-los cas. I els altres correus, quan traduïa el seu llibre Balada...

Un parell de valoracions més de Balada para Metka Krašovec , el gran llibre de Tomaž Šalamun que a poc a poc va fent el seu camí. Tenir entre els lectors de les teves traduccions o dels teus textos un escriptor que admires i en el criteri del qual confies és sempre motiu de satisfacció. I si després en fa una atenta anàlisi i la publica, tot lloant les virtuts del text i de la traducció, el teu agraïment creix de manera exponencial. Álvaro Valverde va publicar fa un parell de dies al seu blog aquest comentari. També, Martín López Vega en va parlar al seu blog . I la paraula que els envio, a tots dos, simple, una sola, expressa molt més del que transmet el llenguatge. Gràcies.

SOBRE LA TRADUCCIÓ DE TOMAŽ ŠALAMUN En el darrer número de la revista Nayagua, que edita la Fundación José Hierro, apareix una ressenya del llibre de poemes Balada para Metka Krašovec , de Tomaž Šalamun. Des d'aquí agraeixo a Anna Gorría les paraules que dedica a l'anàlisi del llibre (molt encertada, al meu parer) i també a la traducció que jo he firmat. No us perdeu tot el número, amb un especial sobre poesia eslovaca de la mà d'un dels seus millors especialistes, Alejandro Hermida. Aquí podeu accedir al número i també baixar-vos-el en format pdf.

Sembla ser que ja es pot trobar a les llibreries un dels llibres més importants del poeta eslovè Tomaž Šalamun, Balada para Metka Krašovec . Aquí es pot consultar . Dic sembla ser perquè encara no he pogut veure’l, el viatge dels paquets cap a Cracòvia de vegades triga una mica.  El treball de traducció ha estat molt intens, amb moltes alegries, i amb una feinada de por. Entrar en el món i en la llengua de Tomaž Šalamun exigeix una dosi important d’esforç, esforç que després es veu recompensat amb escreix. D’alguns poemes, no recordo quantes versions n’he fet, era un treball de correcció i de nova correcció. Aquí sí que si no et treuen el llibre de les mans, no l’acabes mai de lliurar. Un dels aspectes que sempre em capfiquen en la traducció d’un poeta és poder trobar aquella veu, aquell to que el fa diferent de qualsevol altre. Es podria pensar que, sent un poeta tan allunyat estèticament d’altres autors que he traduït, seria en aquest cas una tasca fàcil. I no, no és pas ...

En converses com la que segueix, és inevitable que moltes vegades es caigui en generalitzacions. Però no per això és menys interessant el que diuen els interlocutors. Com que cada autor sempre parla des del món que coneix, no em sorprèn gens la valoració de les diferents poesies europees que hi fan. No és que una poesia sigui superior a una altra, en absolut. Només que tenir la sort que en un moment determinat coincideixin 3 o 4 noms de vàlua indiscutible, i saber-ho fer veure a l’exterior, ja assegura en l’actualitat ocupar un lloc predominant en el panorama poètic. La poesia polonesa del segle XX ha tingut sort, se superava amb escreix la nòmina de 3 o 4 autors. En segueix tenint encara, de sort. A les llengües que citen els dos excel·lents poetes Charles Simic i Tomaž Šalamun, afegiria potser encara la poesia portuguesa, la poesia sueca... Però en fi, també són generalitzacions. CS: I com estan les poesies europees, tant occidentals com les de l’Est? On creus que s’escriu la poesia ...

Tomaž Šalamun VOLTA CELEST Amb la teva mà silenciosa i prima apagues les estrelles. Distribueixes el meu nom com les abelles la mel. Mossega'm! M'encens els ulls. Al lluny un mar de búfals en un vent cendrós, verd. El gust és canviable, jo no en sóc. A la creu estic clavat i malbarato els teus fruits. Mira: cada gota del meu record és un batec de la volta, ara encara quallada en el miracle que el cel viu. L'animal s'inclina, s'agenolla, és perfecte. T'espolses el plomissol blanc de les llumetes i la inscripció en el teu pit no resplendeix per a ningú. En els teus llavis silenciosos i suaus has encès el meu coll.

Tomaž Šalamun neix a Zagreb, el 1941. És el poeta eslovè més conegut fora de les fronteres del seu país. Poeta enormement prolífic (més de 30 llibres de poemes). Relacionat amb les avantguardes, el seu primer llibre va ser una autèntica revolució en la poesia eslovena. Traduït a nombroses llengües. Actualment, passa part de l'any als Estats Units donant classes i fent conferències. LLEGIR: ESTIMAR Quan et llegeixo, nedo. Com un ósset amb les arpes m'empenys a la felicitat. Jeus sobre meu, a qui has devastat. T'he estimat fins a morir, el primer entre els nats. En un moment he esdevingut la teva foguera. Estic segur com no he estat mai. Ets el sentiment definitiu de la satisfacció: saber d'on ve l'enyorança. En tu sóc com en una dolça sepultura. Talles i il·lumines totes les capes. El temps s'encén i s'esvaeix, sento himnes quan et miro. Ets sever i exigent, real. I no puc parlar. Sé que t'enyoro, acer dur i gris. Ho donaria tot si em toq...