Un parell de valoracions més de Balada para Metka Krašovec, el gran llibre de Tomaž Šalamun que a
poc a poc va fent el seu camí. Tenir entre els lectors de les teves traduccions
o dels teus textos un escriptor que admires i en el criteri del qual confies és
sempre motiu de satisfacció. I si després en fa una atenta anàlisi i la
publica, tot lloant les virtuts del text i de la traducció, el
teu agraïment creix de manera exponencial. Álvaro Valverde va publicar fa un
parell de dies al seu blog aquest comentari. També, Martín López Vega en va
parlar al seu blog. I la paraula que els envio, a tots dos, simple, una sola, expressa molt
més del que transmet el llenguatge. Gràcies.
Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
Comentaris