Un parell de valoracions més de Balada para Metka Krašovec, el gran llibre de Tomaž Šalamun que a
poc a poc va fent el seu camí. Tenir entre els lectors de les teves traduccions
o dels teus textos un escriptor que admires i en el criteri del qual confies és
sempre motiu de satisfacció. I si després en fa una atenta anàlisi i la
publica, tot lloant les virtuts del text i de la traducció, el
teu agraïment creix de manera exponencial. Álvaro Valverde va publicar fa un
parell de dies al seu blog aquest comentari. També, Martín López Vega en va
parlar al seu blog. I la paraula que els envio, a tots dos, simple, una sola, expressa molt
més del que transmet el llenguatge. Gràcies.
Vivim en un món de signes. I tot és interpretable, a cada moment, des que ens aixequem i en totes les nostres activitats quotidianes. I desxifrar-los no sempre correspon a una activitat col·lectiva. D'altres, si no pertanyem a una col·lectivitat, no els podrem arribar mai a desxifrar, o tindran un significat del tot diferent. La qüestió és arribar a un acord, amb l'altre, amb el signe. Amb nosaltres. Reflexions que sorgeixen en llegir poemes com aquest de Kārlis Vērdiņš . SIGNES Només que alguna cosa no t’agradi, digues-m’ho sense dubtar: assenyala-m’ho baixant el front i arrufant les celles, no facis que em rebolqui en intuïcions i dubtes. Que quan giris ràpid el cap i un lleu tremolor dels llavis siguin una clara al·lusió: el planeta hermafrodita està en perill, el Petit Príncep busca infructuosament el seu horitzó esfèric, per aferrar-s’hi, mantenir-s’hi per no volar de nou a les òrbites negres. Que els punys serrats i el cap a...
Comentaris