Érem a les muntanyes, de sobte un de nosaltres va assenyalar un punt a la
llunyania. Apareixia un animal, un gran ocell. I qui ens acompanyava va dir un mot en la seva
llengua, i ens va preguntar com era en la nostra llengua. Gall fer, vaig dir.
Ah, no, perquè és un pèl diferent, és tal vegada un gall de cua forcada. O
potser sí que és un gall fer. Com que jo no en coneixia la diferencia, vaig
callar. I com sempre, vaig continuar la travessa amb aquell neguit que ja t’acompanya
sempre, quan ja voldries arribar a casa, o a un lloc amb connexió a internet,
per comprovar-ho (ah, ara ja no hem d’esperar tant temps, els diccionaris són a
mà en qualsevol moment). Va resultar ser un gall fer. Mai no n’havia vist cap.
Ara, el gall fer i el gall de cua forcada ja van junts. Ells i una trobada a la
muntanya. Com un punt en què havia començat un camí.
Després, a casa, trobo un poema de Marzena Broda amb el títol de Gall fer,
i sense pensar-m’ho dos cops, el començo a traduir.
GALL FER
Quan va sonar el
clàxon del bus per primera vegada, vaig despertar-me.
Però van ser les
veus que m’arrancaren del somni, en sortir els treballadors.
Picant de peus
per no quedar-se encara més glaçats,
Fumaven mantenint
entre ells una certa distància.
Eren uns quants,
massa cansats i adormits.
Tan sols dos
d’ells eren visibles pel retrovisor,
Miraven com si
busquessin una presa.
Hi vaig veure una
certa espera, una cosa
Que no entenia
quan jugava amb les claus,
Les grans i les
més petites, però totes del tot inútils.
Els díodes de
l’indicador del rellotge mostraven
Que eren les sis
passades. Vaig baixar del cotxe.
Sobre els
assortidors penjaven gotes d’aigua
I algú podria
pensar que les hi havien penjat expressament
En lloc de les garlandes
de Nadal.
En l’aire surava
l’olor de la gasolina i de virosta de pi.
Des de Szczyrk,
en la capa més clara de l’horitzó,
Els núvols anaven
cap a Lipowa. Estava clarejant.
A l’altra banda
de la carretera, les teulades de cases baixes
Creaven una línia
irregular allí d’on jo venia.
Animant-se els uns
als altres, els gossos ja bordaven als corrals,
El bosc tot al
voltant es feia més clar, però encara
L’embolcallava
com una gasa transparent molt fina
En la qual un
gall fer va esvoletegar fort per un instant,
I ràpid, movent
les ales, es va envolar amb molta lleugeresa.
Feia fred de
debò, i era un fred diferent al que era
Habitual al
dematí. S’endinsava fins al moll dels ossos,
Com si em trobés
del tot en un altre clima
Després d’un
llarg viatge lligat a la promesa
De no perdre de
vista el punt en què havia començat el camí.
Comentaris