Un altre poema d'aquest gran autor que és Stanisław Barańczak.
NO HEM D'UTILITZAR LA
PARAULA “EXILI”
Tenir els dos
peus a la terra ferma d’aquest moment,
quan el turmell
de la calçada ve fent esses, dóna un cop dur
a la planta, i
reduint la velocitat, i tustant amb les vambes
la motxilla, et
desvies fent un arc a la vorera (tres passes,
tres passes
exactes) i el disset arrossega els seus grinyols verd
fosc per l’altra
corba de les vies a la cantonada de Mielżyńskiego i Fredry.
Amb tota la mà aferrar-se
obstinadament sobre la maneta
a l’estació de
Nojewo, en un estiu que flaira a pluja i a femta de vaca,
prémer tot el
temps aquell gruixut cilindre de fusta, polit per mans
d’aquí, notar el
moment que afluixa i la tensió de la molla.
I no hem d'utilitzar la
paraula “exili”, perquè és indecent i no té sentit.
Es pot mirar la
qüestió des de dos punts de vista intensa.
O ningú no t’ha
fet fora de la calçada, i hi segueixes encara
corrent, per un
instant que dura fins ara mateix,
ningú no t’ha
arrencat per sempre la maneta que agafes per un segon.
O també tu
mateix, just després de girar a la vorera, has entrat
a l’estació per
la porta que has deixat enrere, abandonada
de manera egoista
perquè a cada moment es tria una nova vida.
Comentaris