Aquest és el darrer poema de Gregor Strniša, va aparèixer per primera vegada pòstumament l’any 1987 en una revista. I ara és el poema que tanca les Poesies completes del gran poeta eslovè.
POEMA SOBRE EL LLINDAR DE PEDRA
Quan comença a créixer una pedra,
primer ho fa a poc a poc, molt lenta,
i quan creix, tu no te n’adones,
penses en tu quan caminant la trobes.
Llavors, la pedra del llindar sospira,
creix molt ràpid, creix i s’enfila.
Vols sortir fora per la pròpia porta,
i al davant un mur de pedra s’imposa.
Una cega, llagrimosa parpella
pètria en terribles somnis t’observa,
en els terribles somnis en desvetlles.
És mitjanit: no hi ha la Terra,
tu ja no hi ets, no hi ha la pedra,
no hi ha el món, hi ha una cova negra.
Ja arriba l’alba, el món és com abans,
no hi ha la paret, pots marxar.
Ara pots marxar a tot arreu,
tan sols això, tu ja no ets tu.
Comentaris