Ha acabat abril, aviat ja serem a mig maig, i encara no he penjat un poema que tenia traduït i que volia posar fa uns dies per qüestió del títol. Amb tot, mai no és tard. I així, aprofitant l'avinentesa que el seu autor, l’eslovè Uroš Zupan, ens visitarà la setmana vinent a Cracòvia en el marc del Festival Milosz, presento aquest poema impressionant. Psalm – Magnòlies en la neu d'abril Mosseguem els ferros de les paraules encantades, fonguem la muntanya glaçada del silenci que s'ha alçat entre tots dos, estic preparat, he desconnectat el telèfon, he tancat la porta, ja no hi ha ningú al meu món. Ara el meu psalm et cantarà sobre els somnis, tu els anomenes somnis, sobre l'origen del floriment, sobre l'aigua que s'embeuen les magnòlies, que s'obren en la neu d'abril, al capvespre, que han fet el seu niu en el meu crani, uns núvols llargs color escarlata sobrevolen la terra, tu els mires, pare, la teva mirada passa a tr...
Comentaris
Gràcies pel comentari. Sí, és intens en la seva senzillesa i brevetat. I el títol hi juga molt aquí.
La grandesa de la poesia!
El poema és magnífic " i res no és capaç de tornar-te aquest somni. Ni fins i tot el viatge a Amèrica." Una meravella.
No he pogut resistir la temptació de copiar-lo també al meu bloc. Espero que no et molesti (si fos així el retiraria, evidentment).
He vist que publiques un poema a la propera plaquette de papers de versàlia. Han fet un bon "fitxatge". Jo no podré anar a la presentació de divendres vinent, però solen ser una actes molt intensos. Hi ha un públic fidel. Una poesia "sense ritual". Tot és molt agradable. A mi m’agrada especialment la presentació del número de primavera, que és sol fer al pati de la “Casa Taulé” de Sabadell, perquè és un lloc magnífic. Però estem en aquest mes sonso de novembre... El poema, "contra dels viatges" és una meravella. D’aquells que un voldria haver escrit.
Una abraçada.