abcd xavier farré

Slavko Mihalić ELEGIA D'antics poblats, només n'han quedat inscripcions. Un gran llenç de paper esgrogueït s'estén des del sud fins al nord. I ja es podreix. A mitjanit cruixeix en el somni una antiga elegia, que només els cors petrificats entenen. Un terror irracional. Els ossos se separen del cos. Un plor que no té cara. Un pobre paper. Una explicació massa parca de la pèrdua. Però, què podem salvar, si de tota l'esplendor només n'ha quedat un dibuix maldestre. Ningú no l'agafa, ja que els cossos són irreals. S'agombolen en la frontera d'allò autèntic. En ells s'apaga tot aquell món desheretat. També es pressent per un instant tota la brusquedat, que força tenaçment a rebrotar tot allò que de totes maneres ja no existeix.

Slavko Mihali ć (1928, Karlovac – 2007, Zagreb) és un dels poetes més importants de la literatura croata contemporània. EN EL COMIAT Abans que baixis les persianes, abans que enviïs les coses al que fa barates, abans que llencis les pedres a la foguera, abans de posar-te la jaqueta a l'espatlla, passeja pel jardí i mira quantes flors han florit de cop, com s'han posat a refilar els pardals que no ens abandonaran mai. Abans que posis a la maleta les teves coses ridícules, abans de trencar la clau davant la porta tancada i barrada, pensa si aquest paisatge pot romandre en el mateix lloc sense tu, si no s'esfondrarà a la teva esquena quan n'arrenquis les teves arrels.