Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2009

La lliçó de Tirèsies

Janusz Szuber LA LLIÇÓ DE TIRÈSIES 1. Quin és el futur que ens anuncia l’oracle? Roures que parlen i gibrells augurals, quin és l’horòscop que faran els ordinadors, a qui els deixaran llegir fins al final? A quin continent portaran els dofins  a les ciutats sota les cendres d’uns santorins? 2. El temps mesurat amb el degoteig de la clepsidra. Pel monitor salta un punt lluminós. Qui has estat? Un escrivent, tal vegada un macarró. Ja no ho recordo. Vaig tocar les serps  per ser una dona essent un home. I vosaltres, incrèduls, us fotíeu de mi. 3.  Poseu un òbol per a un bon viatge. Poseu una màscara de llenç, un bandatge de salms. A l’historial clínic escriviu: es va guarir. Traieu les corretges als gossos electrònics (que al bosc segueixin el rastre del napalm cremat). Jo, cec, miraré la cara de la Gran Nit.

Què és el camí

L’altre dia, escoltant la ràdio, vaig saber que ja se sabien els poetes nominats dels diferents països a la primera edició del premi “Europejski poeta wolności” (Poeta europeu per a la llibertat) que convoca la ciutat de Gdańsk. És un poema en què es presenten (per part dels traductors) diversos llibres de poemes en llengües que cada any canvien. Per a aquesta primera edició, que es resoldrà el 2010, formen part França, Xipre, Suècia, Sèrbia, Eslovàquia, Bielorrússia, Eslovènia i Polònia (que és el país convocant i, per tant, tindrà nominació en les edicions posteriors). Tota la informació, la podeu trobar aquí . Ha estat una alegria que, quant a Eslovènia, el llibre seleccionat hagi estat Feina i casa de Primož Čučnik . QUÈ ÉS EL CAMÍ Si no t’enredes en l’estupidesa, s’hi va per aquí. Se surt del túnel, en el pas entre muntanyes i s’obre el lloc on voldries viure. Ho sabràs a l’acte. Després, comença a fer pujada, un munt d’esglaons, i enlloc cap ascensor, de cap manera no se sa

Estudi al sol

Jan Kasper ESTUDI AL SOL                                                                        A Dagmara i a Dominika  Les germanes K. al sol, en banyadors mullats. Quinta essència de la feminitat que tot just apunta, insegura de si mateixa com el món rere el vidre buit del matí. Si visqués el seu pare, quina justificació buscaria per a aquest estudi dels cossos de persones que li foren sempre properes, sempre llunyanes? Totes dues, de braços lleugerament enfosquits, assecant-se en aquest sol agullonador, es pentinen; a la seva esquena, herba, aigua, l’eternitat. Els desitjos encara no s’han revelat del tot vius; els permeten ser qui són i, per molt que s’hi esforcin, qui no seran. Lliurades al seu saber incomplet, enmig de claredats a punt de minvar mengen pa amb confitura de cirera.

Nit

Wojciech Bonowicz NIT El poema primer fa tancar-te. No vol que miris al voltant busquis altres paraules en altres poemes. Seus al racó d'una pedra embolicada  com un full de paper. Indefens resignat no respires. El poema no t'ho permet. A la pedra un no es pot moure fer servir el llit el rellotge el mapa i tota la resta de la imaginació. El poema té la seva imaginació. L'ha bastida en tu i després s'ha tancat per alliberar-se. Has d'esperar al raco de la pedra en que algun cop lluu la pols daurada de l'esperança. Finalment el poema s'obre. La pedra et deixa anar: un full de paper que comença a respirar.

En algun lloc de la història

Veselko Koroman EN ALGUN LLOC DE LA HISTÒRIA Al matí, la família, el cel al voltant. A la meva taula hi ha textos manuscrits, Catul, fulles de paper no escrites. Ho sé, demà serà tot això. Un nou mes, gener, un nou dissabte. Paraules meves en sentits tot just desperts. I algú dubtarà que algun cop he somiat, jo, molt més fresc que el gebre, quasi una gota, d’on floreix la voluntat, més clara que l’orgull. I algú proper, per a mi irreal, també pensarà: joves són els nostres avantpassats, la llengua, el llinatge, l’herència lírica. Qui l’ha de plorar, si encara no ha passat? És encara aquí, ple, en les seves paraules, alegre i etern, càlid com la semença.

Pensa com donar sentit

Jan Kasper *** Pensa com donar un sentit a les runes que romanen: l’herba agostejada, la maculatura de paraules elevades, el turment de la vellesa. Cada instant nostre, una palleta a l’aigua. No hi podem fer massa; cap saber, ho saps bé, no és cap salvació. Probablement només durarà el que ens supera, el que nosaltres, mortals, aconseguim estimar. Les mosques brunzeixen als vidres. Miro com omples a la cuina pots de cireres sucoses. La teva mà cada vegada quan es troba amb el vidre descobreix l’impossible; també es converteix en vidre. Per sota de la pell transparent s’estenen camps, camins, rius i ciutats. El sol surt, el sol es pon. Ben bé igual com aquí, obedient a una regla eterna. 

Crepuscle

Ivan Kordić va néixer el 1945 prop de Mostar. Ha publicat més de deu llibres de poemes. Està considerat un dels poetes més originals de la seva generació. La seva obra s’ha traduït a diverses llengües.  CREPUSCLE Tantes són les coses inútils exigint una mirada nostra com si fos argila tova s’hi enfanga el món De què els serveix el venedor de gelats de què els murs rígids de la ciutat històrica les antigues escultures els antics quadres els trens i els navegants Tot el que és antic ple d’osques com fetes per un cisell adopta una nova forma Hi ha una transformació com si l’aigua s’apropés per sota Després una torba llotosa i humitat Un incendi de quadres recordats El buit al teu voltant

El retorn d'A

Wojciech Bonowicz EL RETORN D'A Diguem que tens més de deu deixebles i ells escriuen els teus somnis i fins i tot et justifiquen quan estàs irritat. Vas per un camí tan tort d'una confusió a una altra fins que esdevé una religió que ja no pots aturar. A la fi allargues el braç i què veus? Veus que si furgues bé en la foscor sempre es troba alguna cosa no descoberta que encara no té importància. 

Plata i quars

Łukasz Jarosz (1978) és poeta, canta i toca la percussió en el grup Lesers Bend. Publica el primer llibre en 2006 i guanya un premi a Polònia pel millor primer llibre de poemes. El 2007 publica el seu segon llibre. PLATA I QUARS Des del matí els treballadors arrebossen les parets humides. Sota el bosc la carn es podreix, el vent ha assecat l’os. He intentat trobar-me entre papers i coses. Aïllar-se, cobrir-ho tot, tancar la porta. Les fulles s’esgrogueeixen de la suor, en els genolls pelats la sang s’ha assecat. Buscava la frontera entre les brases i la cendra, corria per un llac en un somni, les branques m’arrencaven les parpelles, el guix tot pintat de fluorescent s’ha esberlat com una petxina. Intento trobar-me entre les paraules, a què he dedicat tant temps. Pesco una xarxa, escatinyo en la memòria una trinxera poc profunda. Enmig de la plata i la brutícia hi ha quars i pedres – arraulit en la no pirita, l’or dels estúpids.

L'antològica dona de Lot

Justyna Radczyńska va néixer el 1965. Té dos llibres de poemes publicats. Porta dues pàgines a internet dedicades a la poesia polonesa més recent i alternativa. L’ANTOLÒGICA DONA DE LOT la teva gent es revolta poblen la capa inferior les parelles no s’estimen quan tornis anirem entre molts altres al Holiday Inn a Sodoma hi ha un lloc baarec on es queda la dona de Lot tenia algun nom? perquè tots diuen la dona de Lot, la dona de Lot mil poemes en llengües confoses per aquesta pregunta i fins i tot un petita antologia a Modern Hebrew Literature perquè a causa d’ella es paga cara la sal i plora salat perquè algú ha de ser culpable fins i tot si no té nom tan sols un home (i una antologia)

James Joyce va dormir aquí

La primera vegada que James Joyce va anar a Trieste es va equivocar, i en lloc de baixar en la ciutat que actualment pertany a Itàlia, ell i Nora van baixar a Ljubljana. Era la nit del 19 d’octubre de 1904. S’hi van quedar una nit. Uns diuen que van dormir a l’estació; altres, que van passar-la en un parc, on es van lliurar a actes immorals en un banc. Són diverses les interpretacions per explicar per què es van equivocar. S’afirma que segurament l’autor irlandès pensava que havia arribat a Trieste. Però és ben poc probable, tenint en compte que en aquell moment Trieste era el port més important de l’imperi austrohongarès, i l’estació de Ljubljana devia mostrar una imatge encara molt més desoladora de la que té en l’actualitat. Sobretot si s’hi arriba quan és negra nit. Tal vegada, les 12 diòptries en la miopia de l’autor de l’ Ulisses hi van tenir alguna cosa a veure. En qualsevol cas, ha estat utilitzat com un motiu de creació literària per a autors eslovens. Aquest poema, d’ Aleš De

Simplicius, inquisidor peripatètic...

Seweryn Pollak SIMPLICIUS, INQUISIDOR PERIPATÈTIC A L’HERÈTIC ANOMENAT GALILEO GALILEI Si no parles com jo t’he ordenat,  no diràs res. Davant d’un mirall pots apagar tots els llums i quedar-te en la foscor, pots dir aquesta veritat teva inventada a la teva vanitat i a aquells estúpids que en volgueren treure un coneixement inventat. Rodeja’t de miralls i parla’t a tu mateix, parla a cent justos, ni tan sols deu, sinó cent: tu, tu sols seràs cent personatges, parlaràs amb tu en el buit i en la foscor, i la teva veu no arribarà a ningú, amortida amb el teu propi alè, la teva inseguretat i la por que et tallaré posant-te la mà a la boca. Pots no assegurar-me que tu mateix ho has vist. Castigar aitals blasfemadors que volen apagar el llum dels cels i sota els peus retirar amb traïdoria la terra en què es nodreixen les nacions. No piquis de peus, sisplau, sigues humil, tingues decència, i potser algun dia et serà perdonat, si deixes que el vent dissipi això que dius i confies sense paraul

Mecanisme

Adam Raczyński (1975) ha publicat dos llibres de poemes. Amb el darrer va guanyar el premi Rafał Wojaczek. MECANISME Els dits esbocinen sense ressò el teclat, l’aire condicionat asseca la gola, els ulls, rere l’ampla finestra es veuen la rotonda i el cementiri, els cotxes donen voltes com vitamines escampades, el cel talla el director en l’obertura de la nit, el flash d’una breu tempesta recorda una americana suada, línies violades i un violeta blau marí, en la fotografia revelada hi ha ulls vermells. 

I està dit

Paweł Sarna (1977) és critic literari i poeta. És autor de tres llibres de poemes i d'un volum d'assaigs. Col·laborador habitual de revistes literàries. Actualment, viu a Katowice.  I ESTÀ DIT Al final del camí més calorós pel qual et tocà arrossegar-te trobes una dona que de tant en tant convenia amb tu que a partir d'ara significareu un per l'altre. I trobes parents llunyans que banyen els seus fills en cossis de xapa. I abans que preguntis si creuen en la conversió de les bruixes i dels seus homes i dels seus menyspreables bastards t'escopiran i cada un per damunt de l'espatlla esquerra. I abans que diguis que no lluny d'aquí un riu es desbordà en un lloc com aquest i en gent com ells et faran tornar allí d'on vingueres. I tindran tota la raó. I està escrit: per aquesta frontera no passaràs clandestinament. Fins i tot, si aquí no t'afecta cap ritu. I començaràs a creure en els àngels. I sabràs que dos d'entre tots ells són misericordiosos.

Adam i

Ryszard Chłopek va néixer el 1979. És poeta i crític literari. Viu a Gliwice. ADAM I I d'on ve aquesta por contínua, quan arrenco la cua de la poma i la llenço. L'edifici de l'estació rere la meva esquena i altres edificis davant meu. Sobre tots nosaltres els núvols i un vent aixafat. He preguntat per l'hora i puc mostrar en el mapa la ciutat on em trobo. També sé qui sóc, on he nascut, així com sé altres històries, de la meva i la no meva vida. La poma és dolça, el suc esclata i regalima. M'eixugo amb la màniga, sec a la vorada. I d'on ve aquesta por contínua quan la ciutat no dorm. No s'apropa ningú. Volten les patrulles. És alguna cosa més que un bloc? Ho veig, la gent xiuxiueja. Rere seu arrosseguen ridícules línies del temps. Aixeco una de les pedres sota els peus. Miro. Han escapat dues formigues, una tercera roman i mira. I d'on ve aquesta por contínua. Regalima el suc. Rere meu hi ha d'haver en algun lloc la cua de la poma que m'esti

Segueix

Un altre poema de Wojciech Bonowicz . SEGUEIX Primavera, quan començaren a cavar en el lloc on enterràrem una pilota. I on més d’un cop vaig separar la terra amb un ganivet. Perdíem sovint, tots. La primavera entre nosaltres. Estiu, quan la rasa ja era tan profunda que els que hi saltaven demanaven ajut tot plorant. I jo recordava el matí després del trasllat. L’estiu entre nosaltres. Tardor, quan els inversors tenen pressa i l’esperança que el treball es retardarà llostreja els obrers. I de nou jaiem a l’herba cansada de la xafogor i del nostre pes. Perquè jaiem com troncs. La tardor entre nosaltres. Hivern, quan et recordaves d’abrigar-me força. Pugem la muntanya esbufegant i fingint que això ens acosta. I des d’aquí es veu com la ciutat creix, sedueix i es lliura com sempre. L’hivern entre nosaltres.

Una barca endarrerida

Stevan Raičković (1928-2007) va néixer a Neresnica (Sèrbia) ha publicat més de 15 llibres de poemes, i també volums de prosa, de notes, de memòries, 9 llibres d’assaigs, 7 llibres de poesia per a nens, i també ha traduït del rus, de l’italià (Petrarca) i els Sonets de Shakespeare. UNA BARCA ENDARRERIDA Sempre en aquest mateix banc d’un parc petit a la cruïlla de les avingudes a l’hora que la gent torna de la feina un home s’asseu a la vora com si fos tan sols per un moment per descansar o amb els ulls ben oberts somniar en alguna cosa de la seva vida que dia rere dia s’allunya de la riba i ara talment una vella barca ancorada es bressola en l’extensió del parc quan vaixells plens de mariners amb el soroll de les sirenes passen amb ostentació prop del seu casc i desapareixen en hospitalaris ports.

La història que s'omple

Seweryn Pollak *** La història que s’omple de nous noms que desapareixen successivament, se’n van com si fossin sants arrencats del calendari, sense despertar ni còlera ni esperança, la història, que es compleix cada dia, dia rere dia llençant els esdeveniments per tanda com fulles tardorenques esgrogueïdes, inesperadament es fa realitat. Al començament és fantasmagòrica com un reflex a l’aigua, com un núvol, com un riu que flueix, esdevé cada cop més clara, amb formes compactes, visible des de la llunyania i per ella Mene Tekel passa el dit.

Jec a la gespa

Maciej Cisło va néixer a Olsztyn el 1947. És poeta i assagista. Ha publicat 6 llibres de poemes. Viu a Varsòvia. JEC A LA GESPA Jec a la gespa; al cel es veu un planador. Olsztyn; casa meva, al límit de la natura i la cultura; amb una orella copso la veu de la sirena a la fàbrica; amb l’altra, la sirena mítica, vora el bosc, al llac. A quart de bàsica, bella com un poltre  (serrell, pestanyes, “cua de cavall”), Ewa R. Ens trobarem algun altre cop? Hauria d’existir un país de les no trobades realitzades. Levitava fàcilment en els somnis; avui he de construir totes aquestes bastides de paraules, per poder, encara que només sigui un mil•límetre, separar-me de la terra.

Escoles de traducció

ESCOLES DE TRADUCCIÓ El cas de les generalitzacions sempre és problemàtic. Evidentment, no tot és blanc o negre, encara que en alguns casos estiguem molt a prop de la realitat.  Què ha de fer el traductor d'aquest text indubtablement genial? [fa referència al poema Tu, que a l'home senzill has causat dany, de Czesław Miłosz] Existeixen dues escoles de traducció: la primera, predominant al món occidental, intenta atènyer (amb diversa fortuna) una exactitud literal i en nom seu sacrifica la majoria dels elements formals del poema. Per altra banda, la segona escola considera que el sentit de la peça rau en la consonància de tots els seus components rítmics, fonètics, gramaticals, semàntics i altres. En una traducció literal, aquesta consonància desapareix del tot (o quasi del tot). Transvassar tot aquest entramat a una altra llengua és impossible, però es pot crear un equivalent funcional, és a dir, un entramat poètic i lingüístic fortament trenat que creï un significat compost

Consol

Wojciech Bonowicz (1967) és poeta i periodista. Treballa per al setmanari “Tygodnik Powszechny”. Ha publicat sis llibres de poemes i una biografia de Józef Tischner, ha obtingut dos premis de poesia pels seus llibres, i un altre, així com també la biografia esmentada, han estat nominats per al premi Nike. Viu a Cracòvia. CONSOL Per què t’han triat justament a tu? No ho saps, és fosc, penses. Vas cap a la finestra: a fora hi ha ordre, i tu dins d’aquest ordre com si el jutgessis des de qualsevol lloc. No saps si la foscor segueix treballant i com ordena les coses. Diverses accions en tu, diverses històries obertes. Una és particularment dolorosa com un moviment contra tot. Una finestra: els ulls alcen línies platejades del terra.

De nou s'anuncia

Marjan Strojan és poeta, traductor i redactor cultural de Ràdio Eslovènia. Considerat com un dels millors traductors de literatura anglesa, ha estat premiat dos cops, per les traduccions del Beowulf , i del Paradís perdut de Milton. Amb el seu tercer llibre de poemes va rebre el premi al millor recull de l’any 2000. Després, ha publicat un quart llibre El dia que m’estimis, del que prové aquest poema.  DE NOU S’ANUNCIA De nou s’anuncia alguna cosa, no el vespre, no el silenci del xiprer, del mur, de les passes en l’herba, que dóna pes a les hores, al dia una direcció que el peu recorda en la foscor. S’obre allò que no és en la naturalesa. Tallant com una pedra esmolada per la sal, amb l’alarma d’un batent que des d’aquest matí sense vent colpeja el marc de la finestra, s’obre no en els camins transitats. De nou s’anuncia alguna cosa que fa mal.

Cariàtides

Krystyna Lars (1950) va néixer a Ełk. Ha publicat 4 llibres de poesia. Juntament amb Stefan Chwin ha col·laborat en altres llibres. CARIÀTIDES Unes gotes cristal·lines, feridores, de la pluja vespral com bales de plom colpegen fortament en la superfície de l’aigua damunt el meu cap tremolant en el foc tibada pel dolor Són davant meu en una ombra monòtona dones amb un tronc negre inflat amb un embrió sota el cor com una medusa vermella caient en una foscor llacorosa Els seus peus enfonsats en una plomosa foscor perforada de sobte per una estella punxeguda de llum lentament la boca negra de la terra mossega amagada sota les xapes de la ferralla rovellant-se I tan sols l’aigua empassa sense soroll el seu alè tancat de cop en les bales blanques esprement en les venes obertes del mar refredat solcs flamejants de sang transparent