NIT
El poema
primer fa tancar-te.
No vol
que miris al voltant busquis
altres paraules
en altres poemes.
Seus al racó d'una pedra
embolicada
com un full de paper.
Indefens resignat
no respires. El poema
no t'ho permet.
A la pedra un no es pot
moure fer servir
el llit el rellotge el mapa
i tota la resta
de la imaginació.
El poema
té la seva imaginació.
L'ha bastida en tu
i després s'ha tancat
per alliberar-se.
Has d'esperar
al raco de la pedra
en que algun cop lluu
la pols daurada de l'esperança.
Finalment el poema
s'obre. La pedra
et deixa anar: un full de paper
que comença a respirar.
Robert Hass: Així, senyor Heaney, teniu alguna teoria sobre la traducció? Seamus Heaney: No, no en tinc cap, de teoria [...] No tinc cap teoria però sí una metàfora. Es basa en la relació dels Víkings amb l'illa d'Irlanda i l'illa de Bretanya. Hi va haver un període conegut com els Assalts, i després un altre període conegut com els Assentaments. Ara, un bon motiu per a la traducció és l'assalt. Entres -aquest és el mètode de Lowell- i assaltes l'italià, assaltes l'alemany, assaltes el grec, i acabes amb un botí que anomenes Imitations. Per altra banda, hi ha l'aproximament per mitjà dels assentaments: entres en una oeuvre , la colonitzes, te la fas teva, però t'hi quedes. La canvies i ella també et canvia a tu una mica. Robert Fitzgerald es va quedar amb Homer, Bob Hass, amb Milosz. Jo vaig quedar-me amb el Beowulf . Però també vaig assaltar Dante a finals dels anys 70... Seamus Heaney i Robert Hass en la conversa The Art of Translating Poetry .
Comentaris