NIT
El poema
primer fa tancar-te.
No vol
que miris al voltant busquis
altres paraules
en altres poemes.
Seus al racó d'una pedra
embolicada
com un full de paper.
Indefens resignat
no respires. El poema
no t'ho permet.
A la pedra un no es pot
moure fer servir
el llit el rellotge el mapa
i tota la resta
de la imaginació.
El poema
té la seva imaginació.
L'ha bastida en tu
i després s'ha tancat
per alliberar-se.
Has d'esperar
al raco de la pedra
en que algun cop lluu
la pols daurada de l'esperança.
Finalment el poema
s'obre. La pedra
et deixa anar: un full de paper
que comença a respirar.
Des de " La Nausea " m’informen que acaben de publicar en línea un article-reflexió que els vaig enviar. És una reflexió sobre el canvi d’orientació en la poesia des de finals del segle XX (un fenomen que ja havia començat, però, a partir del final de la II guerra mundial, i sobretot, des dels anys 60). A banda, també inclouen una selecció de la meva poesia en versions catalana i castellana. A ells, i a Marian Raméntol especialment, els dono les gràcies. Si voleu veure l’article i els poemes, podeu clicar aquí .
Comentaris