Katja Perat (1988, Ljubljana) ha estudiat Literatura comparada. Publica poemes habitualment a la revista Literatura des de 2007. Una autora que, a pesar d’algunes baixades de to, com en algun lloc d’aquest poema, ja es perfila com un nou poeta a seguir. NATIONAL GEOGRAPHIC Una mirada a la sabana, amb qui el temps ha estat despietat, dóna la sensació que sobreviure no exigeix massa. L’spleen, l’angoixa que ha renunciat a la responsabilitat per la seva ansietat no transmet aquesta sensació. Per casualitat, em trobo amb mi en el reflex de la televisió. Penso: sóc vida que ha hagut de dur a terme un llarg camí de l’evolució per poder-se mirar en una imatge. Parlava amb mi mateixa. Sóc tot un silenci. Les tasques amb què m’ha carregat la vida, no les acompleixo. La sabana, tot i que la veig falsejada, dóna la sensació de vastes absències d’indecisions. Ella és tota una evidència. I jo tot un silenci. Una maldestra incomoditat del privilegi humà. Tot un silenci que no té por