Katja Perat (1988, Ljubljana) ha estudiat Literatura comparada. Publica poemes habitualment a la revista Literatura des de 2007. Una autora que, a pesar d’algunes baixades de to, com en algun lloc d’aquest poema, ja es perfila com un nou poeta a seguir.
NATIONAL GEOGRAPHIC
Una mirada a la sabana, amb qui el temps ha estat despietat,
dóna la sensació que sobreviure no exigeix massa. L’spleen,
l’angoixa que ha renunciat a la responsabilitat per la seva
ansietat no transmet aquesta sensació.
Per casualitat, em trobo amb mi en el reflex de la televisió.
Penso: sóc vida que ha hagut de dur a terme un llarg
camí de l’evolució per poder-se mirar
en una imatge. Parlava amb mi mateixa.
Sóc tot un silenci. Les tasques amb què m’ha carregat
la vida, no les acompleixo. La sabana,
tot i que la veig falsejada, dóna la sensació
de vastes absències d’indecisions.
Ella és tota una evidència. I jo tot
un silenci. Una maldestra incomoditat
del privilegi humà. Tot un silenci
que no té por de la mort, sinó dels altres.
Sóc infeliç quan em repenjo al teu braç,
però sé que seré més infeliç els dies
que vindran, quan no em repengi del teu braç.
No sé per què la desafecció no deixa d’amenaçar,
potser a causa del capitalisme. I també és ben possible
que el capitalisme no tingui res a veure amb tot això.
El que compta és la música, el sexe i la comprensible
evidència de les zebres que travessen la sabana.
Tota la resta és un embull d esforços humans
i de nobles intencions que asfalten el camí a l’infern.
Comentaris
Moltes gràcies. Es pot fer marcant el punt rss que surt a la barra de l'adreça, o també a la dreta. Acabo d'afegir-hi un apartat on es pot fer directament la subscripció a les entrades o comentaris.
Gràcies de nou,
Xavier