abcd xavier farré

Uns dels llibres més difícils de trobar fora del seu país són els portuguesos. No sé si es deu a la distribució o hi ha altres motius. En qualsevol cas, sempre he tingut dificultats perquè les llibreries de fora de Portugal em puguin portar els llibres que demano. Així que utilitzo quan puc unes altres estratègies. L’última va ser aprofitant que el meu amic Marcos anava a casa. Vaig fer la comanda per internet i la vaig fer enviar a casa seva. Però sembla que el problema també es repeteix a Portugal, ja que hi havia alguns llibres que no em van poder enviar. Tanmateix, vaig tenir la sort de trobar exemplars que desitjava tenir ja feia temps . Com el darrer llibre que ha publicat Paulo Teixeira amb el títol O anel do poço . El poema següent és d’aquest llibre. UN ALLOTJAMENT Un any després que jo naixés, Berlín era una coberta de vol amb naus laterals i galeria de ventilació, forces aerotransportables i sirena d’alarma aèria. Imagino Gombrowicz arribant, espècie de nòmada insolent, amb...

He viscut entre diferents tradicions, que m’han ofert la possibilitat de conèixer altres llengües, altres autors. La meva tradició s’amplia amb cada nou llibre que m’arriba a les mans. I trobo afinitats amb poetes que no pertanyen a la meva mateixa llengua. I així creo la meva pròpia tradició transfronterera. Sense cap dubte, Paulo Teixeira forma part d’aquesta tradició, d’aquestes afinitats. EL SUPERVIVENT En té prou amb el món fundat en el silenci. Vigilat tan sols per les aus, el moviment d’un animal ocult entre el fullatge, deixa al terra la seva petjada de supervivent com un segell prehistòric. El defensa un sentiment. El paisatge que reneix al seu torn el consola del que veu, en despertar tot alçant, la pedra del seu somni, el cap del coixí. Ningú no es creua amb ell; ningú, en veure’l, el saluda amb el cap. Comptant en va les síl·labes del nom, la malesa trenada d’un record li és un bàlsam per als sentits. Li creixen els cabells que li freguen les espatlles en una carícia. El v...

Paulo Teixeira SALUTACIÓ Saluda l'hora, aquell aire fugisser dels minuts, com qui, convertit a la fonètica del silenci, regira en el llenguatge autista del poema. Els pulmons expiren cap a fora l'alè dels anys i la memòria s'estén pel paper com una signatura. Aquest continent, lloc imposat en el gràfic de la teva vida, fixa'l, prest a dreçar-se en l'aire com una casa d'exili, en la llegenda que és ja una visió del teu iris estriat. Amb el nivell de la sang bategant a la gola escriu, sota la llum dels reverbers, el comiat a les cerimònies crepusculars del vell món.

Paulo Teixeira AUGSBURG Escrivim el soliloqui de les nostres vides, mentre els anys duplicaven una ombra als passeigs, per carrers amb noms de dinasties familiars i cases d'estil renaixentista. Sols amb el nostre neguit, enmig d'aquesta confusa reunió. En el temps que necessita una ordre de captura. Ell ens deixà i a aquelles hores mesurades pel dring de les monedes en una balança de precisió, bescanviant mots murmurats amb l'oblit, contra el cantó més fosc de les cases. El temps en què l'horitzó congregava els raigs de llum destil·lats de la tarda a la façana del Rathaus i es tancaven els accessos al Fuggerei una bandera groga deixava veure al lluny els Alps... Cada passatge assidu per aquests carrers, la muda formació de les cases contra el temps, serà com un desert davant el qual el tu i el jo són afins i comparteixen una mateixa certesa. L'home està fet per recelar.

Potser encara no s’ha parat prou atenció a la poesia portuguesa, una de les més riques del panorama actual. Si mirem la nòmina d’autors traduïts (deixem de banda Pessoa) veurem que la selecció és molt minsa. Encara no hi ha una traducció dels poetes nascuts a finals de la dècada dels 40, entre els que hi ha figures cabdals com: Nuno Júdice, Vasco de Graça Moura o Luís Filipe de Castro Mendes. I és inútil de buscar poetes que han nascut més tard. Un dels fenòmens, per la seva singularitat, és Paulo Teixera, un poeta nascut a Maputo (Moçambic) l’any 1961, i que actualment viu a Lisboa. La seva poesia, cerebral, de vegades hermètica (amb una sola excepció, el llibre Autobiografia Cautelar ) planteja una profunda reflexió sobre la història, les seves repeticions. Una poesia de caràcter culturalista on les arrels de la cultura greco-llatina tenen una base important. Un exemple n’és l’ús de cites llatines en molts títols dels seus poemes. En aquests dos que presentem, el primer prové del p...