Acabo de comprar la Poesia completa de Joan Vinyoli en
format electrònic, així farà companyia a les edicions que ja tinc en llibre i a
més sempre el podré tenir amb mi, i podré recórrer als seus poemes. Quan l’obro
i en passo algunes pàgines (ho direm així també en aquest format?) em trobo amb
la imatge que es pot veure més avall. A banda de la potinada que és aquest esguerro
estètic, i que ens porta a la ment aquells llibres de fa anys (i encara en
alguns països es poden trobar) plens de publicitat, com si fossin revistetes,
la tria de la llengua és aquí molt significativa.
Com ja vaig anunciar en una entrada anterior, tornem a una petita sèrie de poemes de Leopold Staff corresponents a la seva darrera etapa. En aquest mes que acabem d'encetar, i quan finalment sembla que la primavera s'ha instal·lat a les nostres contrades, quan el sol es queda molt més temps i dibuixa els seus arabescs a les teulades inclinades, es pot arribar a casa al vespre, quan la llum es va difuminant i la plenitud del dia s'acaba en imatges com aquesta. VESPRE Jec a la barca en el silenci del vespre. Estrelles sobre meu, estrelles sota meu, i estrelles en mi.

Comentaris