Acabo de comprar la Poesia completa de Joan Vinyoli en
format electrònic, així farà companyia a les edicions que ja tinc en llibre i a
més sempre el podré tenir amb mi, i podré recórrer als seus poemes. Quan l’obro
i en passo algunes pàgines (ho direm així també en aquest format?) em trobo amb
la imatge que es pot veure més avall. A banda de la potinada que és aquest esguerro
estètic, i que ens porta a la ment aquells llibres de fa anys (i encara en
alguns països es poden trobar) plens de publicitat, com si fossin revistetes,
la tria de la llengua és aquí molt significativa.
Tres poemes que formen un petit cicle del llibre La ciència dels ocells de Michal Książek. Avui, el primer. De sempre també m’han fascinat els mapes, i com és la mirada dels poetes sobre els mapes. Un dels poemes que més m’agrada recordar sobre aquest element és «The Map» d’Elizabeth Bishop, amb aquell vers final excepcional: «More delicate than the historians’ are the map-makers’ colors». Un poema que, a més, forma part d’un dels títols de llibre també més fascinants i senzills, North and South . En aquest cas, els poemes sobre els mapes de Książek tenen més ressons del poema «Mapa» que apareix en el darrer llibre que es va publicar de Wisława Szymborska, Prou. MAPES Mirant el mapa de Iakútia central, els voltants de Tlustx i Oimiakon, m’estranya que jo no hi sigui. Miro les carreteres que conec bé, examino els pujols, exploro els rius. Al final, en comprovo la llegenda: no hi sóc. No m’he inscrit a topografia buscant fragments del neolític al Lena...

Comentaris