Acabo de comprar la Poesia completa de Joan Vinyoli en
format electrònic, així farà companyia a les edicions que ja tinc en llibre i a
més sempre el podré tenir amb mi, i podré recórrer als seus poemes. Quan l’obro
i en passo algunes pàgines (ho direm així també en aquest format?) em trobo amb
la imatge que es pot veure més avall. A banda de la potinada que és aquest esguerro
estètic, i que ens porta a la ment aquells llibres de fa anys (i encara en
alguns països es poden trobar) plens de publicitat, com si fossin revistetes,
la tria de la llengua és aquí molt significativa.
Robert Hass: Així, senyor Heaney, teniu alguna teoria sobre la traducció? Seamus Heaney: No, no en tinc cap, de teoria [...] No tinc cap teoria però sí una metàfora. Es basa en la relació dels Víkings amb l'illa d'Irlanda i l'illa de Bretanya. Hi va haver un període conegut com els Assalts, i després un altre període conegut com els Assentaments. Ara, un bon motiu per a la traducció és l'assalt. Entres -aquest és el mètode de Lowell- i assaltes l'italià, assaltes l'alemany, assaltes el grec, i acabes amb un botí que anomenes Imitations. Per altra banda, hi ha l'aproximament per mitjà dels assentaments: entres en una oeuvre , la colonitzes, te la fas teva, però t'hi quedes. La canvies i ella també et canvia a tu una mica. Robert Fitzgerald es va quedar amb Homer, Bob Hass, amb Milosz. Jo vaig quedar-me amb el Beowulf . Però també vaig assaltar Dante a finals dels anys 70... Seamus Heaney i Robert Hass en la conversa The Art of Translating Poetry .

Comentaris