Acabo de comprar la Poesia completa de Joan Vinyoli en
format electrònic, així farà companyia a les edicions que ja tinc en llibre i a
més sempre el podré tenir amb mi, i podré recórrer als seus poemes. Quan l’obro
i en passo algunes pàgines (ho direm així també en aquest format?) em trobo amb
la imatge que es pot veure més avall. A banda de la potinada que és aquest esguerro
estètic, i que ens porta a la ment aquells llibres de fa anys (i encara en
alguns països es poden trobar) plens de publicitat, com si fossin revistetes,
la tria de la llengua és aquí molt significativa.
Un poema de Mariusz Grzebalski. DESPRÉS Després vam treure tots els mobles d’ell. Al pati esperava un camió ja a punt de marxar. Al mig, restes de ciment, cadenes embullades, drapots, papers greixosos, mantes. Tantes coses, de sobte, esdevenen brossa. Paisatges capgirats de miralls, un bufet amb capes de pintura que s’han esquerdat com el fons d’un riu quan baixen les aigües, un comptador que ell va comprovar el dia abans que vingués el cobrador. I altres coses. Després vam abandonar aquell lloc, cridant i discutint-nos per foteses. Ella ni tan sols va mirar els trossos de la paret despresos. Després, en una altra ciutat, va estripar totes les fotos i les cartes d’ell, i va envellir ràpidament. Recorda, plora, maleeix. Després, traurem els seus mobles.

Comentaris