Edicions de 1984 ja forma part, per propi dret, del grup
selecte d'editorials que han ampliat
el nostre llenguatge, aquelles editorials que s'han distingit per publicar
grans autors estrangers en esplèndides traduccions. Només cal que mireu el seu
catàleg per poder-vos-en convèncer. O només cal que observeu què està passant
amb aquesta joia que és Walt Whitman en la traducció de Jaume C. Pons Alorda.
Una fita en la nostra tradició. Però aquesta no és l'única pedra de toc sense
la qual la literatura catalana no podria acabar de configurar-se, ja que
Edicions de 1984 ha publicat també la poesia completa d'Anna Akhmàtova o una
àmplia selecció del també poeta rus, deixeble o no deixeble d'aquesta darrera,
Joseph Brodsky, que correspon a l'edició dels Collected Poems in English, que
ha sortit sota el títol de Poemes escollits en la traducció de Judit Díaz
Barneda.
I aquí volia
arribar. La tasca de l'editorial és impecable, és per ser lloada arreu, però
sembla com si el públic receptor o la crítica no li seguissin les passes tal
com caldria. I el cas de Brodsky és potser aquí el més clar. Una obra que és
del tot impressionant, que ens dóna la vàlua, la dimensió d'un dels poetes
indispensables del segle XX, d'una consciència moral i poètica que es dóna molt
poques vegades en una comunió semblant, i m'adono que no ha rebut el
reconeixement necessari, el reconeixement que mereix. En una traducció que li
fa plenament justícia, que en l'apartat lèxic és enlluernador, i que et retorna
a les fonts del propi llenguatge. En llegir-ne molts poemes, em descobria a mi
mateix aturant-me en el so d'una paraula, en el record d'aquella paraula, en
l'evocació de tot un món que duia en mi. Si bé no reprodueix sempre la rima
dels poemes, aspecte que ens duria a haver d'escriure quasi un tractat sobre
les diferències entre les dues tradicions poètiques, en l'aspecte de com són
les rimes i quines són acceptades i quines no, la traducció reflecteix el
complex joc de relacions, de nivells, de registres, de Brodsky en aquests seus,
i també nostres, Poemes escollits.
Tant la qualitat
de la traducció com la qualitat dels poemes de Brodsky haurien d'assegurar
d'entrada una acollida ja no favorable sinó fervorosa, i si no vaig errat, no
ha estat del tot així. I em pregunto quines en poden haver estat les causes.
Les referències de Brodsky no són gens difícils de comprendre, i quan ho
podrien ser, tenim l'explicació habitualment en una nota a peu de pàgina. Però
Brodsky exigeix molt del lector, introdueix molts nivells de la realitat i
moltes dimensions en un sol poema, fins i tot en una sola estrofa. Potser
l'exigència? Tal vegada. La densitat de pensament que Brodsky posa en
funcionament en els seus poemes pot resultar, especialment entre nosaltres, en
una pèrdua de lirisme, en un camí molt més àrid i sec de la prosa. Potser
aquesta densitat de pensament? Tal vegada. En el fons, hi ha pocs autors que
s'hagin endinsat en aquest terreny, i no és una de les línies que predominen en
la tradició catalana. Ens manca la concisió i la claredat de pensament de bona
part de la lírica anglesa, el romanticisme ens pesa molt més que el barroc
(però bé, en castellà tenen un barroc esplèndid i sembla que tampoc no hagi
transcendit gaire). No parlo ara d'estil, sinó de pensament. Si tenim en compte
que Brodsky és com una espècie de poeta dels metafísics anglesos passat pel
sedàs de T. S. Eliot, en una tradició que tendia més al sentimentalisme, per
molts Lermontov, Mandelstam que hi hagués, després dels horrors del segle XX i
de l'experiència de ser desclassat, i exiliat, i si al còctel li acabem de
posar la visió encara d'imperi i idees de Shestov en resultarà una veu tan
única que reflectir-la en qualsevol llengua esdevé tot un repte. Fins i tot a
l'anglès, quan es traduïa ell mateix.
Un llibre com
aquest és un esdeveniment, la veu poètica hauria d'infiltrar-se en els poetes
joves, i no tan joves. Joseph Brodsky, l'editorial Edicions de 1984 i Judit Díaz Barneda ens han fet un regal que no podem menystenir així com així amb el
silenci.
Comentaris