Un parell de valoracions més de Balada para Metka Krašovec, el gran llibre de Tomaž Šalamun que a
poc a poc va fent el seu camí. Tenir entre els lectors de les teves traduccions
o dels teus textos un escriptor que admires i en el criteri del qual confies és
sempre motiu de satisfacció. I si després en fa una atenta anàlisi i la
publica, tot lloant les virtuts del text i de la traducció, el
teu agraïment creix de manera exponencial. Álvaro Valverde va publicar fa un
parell de dies al seu blog aquest comentari. També, Martín López Vega en va
parlar al seu blog. I la paraula que els envio, a tots dos, simple, una sola, expressa molt
més del que transmet el llenguatge. Gràcies.
NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és
Comentaris